Hi ha gent jove, i també no tan jove, que sembla obsessionada a tenir molts seguidors a les xarxes socials més conegudes, unes xarxes de moda que avui són unes i demà seran unes altres. Són persones que associen el fet de tenir molts seguidors a triomfar en societat. Són persones amb una manera força estranya de veure el món. Viuen en un univers tan tancat que donen per fet que el conjunt de la societat que els envolta comparteix aquesta visió tan reduccionista. Agraeixen els copets a l'esquena per part dels seus admiradors, que avui ho són i demà poden canviar de registre i fer-se seguidors d'una tal Rosalia o de la Rigoberta Bandini.
Segurament no els ha estat fàcil arribar on han arribat, però la cultura de l'esforç i la meritocràcia, tal com aquests conceptes s'entenen per part de la gent que toca més de peus a terra, no tenen massa interès per a ells. Prefereixen limitar-se a presumir de premis i reconeixements públics, i de comptes corrents milionaris, fins al punt que no resulta estrany que marxin a viure a un altre lloc que tingui una fiscalitat més amable que la vigent a casa nostra.
Associar el fet de triomfar a la vida amb tenir milions de seguidors a les xarxes, amb els afegits de disposar d'una Visa platí sense límit de despesa i d'un saldo de molts zeros al compte corrent, tenir un Maybach i un Aston Martin al garatge de casa, i un jet a l'aeroport preparat per volar allà on convingui no és el que a mi m'agradaria per a la gent del meu entorn més proper. Arriba un moment, però, que els influencers més espavilats veuen que els toca evolucionar, i miren de transformar les seves habilitats buscant monetaritzar-les amb un valor afegit més sòlid. La majoria, però, enlluernats per l'èxit fàcil i ràpid, de tenir-ho tot passen a no tenir res, i constaten amb sorpresa que el món real no té res a veure amb el que han viscut fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada