Tranquils, que no fan res

Llegint el títol, algú potser pensarà que avui l'article va dels gossos sense lligar que se t'acosten i et llepen sabates i pantalons, de vegades immediatament després d'haver-se acostat a ensumar el cul d'un altre gos. No ho puc evitar, poques coses em fan més fàstic i em generen més aversió que aquesta activitat canina.

Però no, avui no parlaré dels gossos sinó de determinats personatges, alguns també exercint de polítics que busquen vendre't el vot, i se t'acosten amb aquella cara de no haver trencat mai un plat, i intenten explicar-te les grans virtuts de la seva empresa o organització. A Barcelona, la vorera de la Diagonal que toca al carrer Numància, just al davant de l'Illa, és un dels llocs preferits per fer proselitisme de carrer de qualsevol idea, producte o servei.

Els que se m'adrecen dient-me "caballero", que diria que són majoria, de seguida saben que ja han perdut. I els que insisteixen a tenir la conversa en castellà, també. Un ja té una edat i tampoc pot estar aguantant segons quines actituds colonials. Segurament ningú els ha explicat que la primera regla de l'activitat comercial implica utilitzar la llengua del client. En fi, ja n'aprendran.

I tranquils, que no fan res. Només són pobres nois i noies al servei de les empreses que els contracten, tot i que algú potser en diria explotació laboral. Però, repeteixo, si insisteixen a buscar la comanda sense deixar de banda les seves actituds colonials, tranquils, que no fan res. Ni fan, ni faran. Per no fer, amb mi no faran cap comanda.