Ara fa deu anys va sorgir el moviment "Free the nipple" (en català, "Allibera el mugró") com a forma de protesta i empoderament de les senyores. Amb aquesta original visualització de la protesta entenc que la van encertar de ple, ja que es tractava de fer-se veure, i sense cap mena de dubte ho van aconseguir. Però si parlem de l'empoderament, ja n'he dit alguna cosa en articles anteriors; empoderament és un mot que no figura en el meu diccionari d'ús i, per no repetir-me, ho deixo aquí.
En els gairebé dos mil cinc-cents articles publicats fins ara a El radar de Sarrià sempre he intentat no allunyar-me del bon gust, tot i que sóc conscient que, a parer d'alguns, ensenyar els pits (terminologia Upper) pel carrer potser trepitja alguna línia vermella. A mi, però, que unes senyores optin per aquesta forma de protesta no m'escandalitza. Una altra cosa seria ensenyar les mamelles (terminologia Esquerra) en una platja nudista, però llavors ja no es produiria el ressò públic que sempre es busca amb aquestes protestes. Per tant, no em posicionaré en contra d'aquesta manera de protestar, certament original, que practiquen algunes senyores. Crec que d'això no se n'hauria de fer cap drama però, si en voleu saber més, fa sis anys ja em vaig definir aquí.
Anant una mica més enllà dels pits i les mamelles, mostrar-se nu del tot en públic per protestar contra el maltractament animal, sense especificar res més, ho trobo totalment fora de lloc. Estic convençut que no totes les persones animalistes que protesten nues practiquen el veganisme. Intueixo que algunes, de tant en tant, es mengen unes costelletes de xai o un filet de vedella, encara que això estigui en contradicció amb el veganisme estricte. En definitiva, quan es protesta contra el maltractament animal, així, en general, sense especificar de quina mena de bèsties estem parlant, jo demanaria una mica més de concreció. Si allò que no t'agrada és la criança de visons de granja per fer abrics, no cal dir que és un rebuig que comparteixo. Però d'aquí a pretendre tallar-ho tot pel mateix patró, i condemnar a la desaparició aquelles costelletes de xai o el filet de vedella, això ja no ho compro.
En els gairebé dos mil cinc-cents articles publicats fins ara a El radar de Sarrià sempre he intentat no allunyar-me del bon gust, tot i que sóc conscient que, a parer d'alguns, ensenyar els pits (terminologia Upper) pel carrer potser trepitja alguna línia vermella. A mi, però, que unes senyores optin per aquesta forma de protesta no m'escandalitza. Una altra cosa seria ensenyar les mamelles (terminologia Esquerra) en una platja nudista, però llavors ja no es produiria el ressò públic que sempre es busca amb aquestes protestes. Per tant, no em posicionaré en contra d'aquesta manera de protestar, certament original, que practiquen algunes senyores. Crec que d'això no se n'hauria de fer cap drama però, si en voleu saber més, fa sis anys ja em vaig definir aquí.
Anant una mica més enllà dels pits i les mamelles, mostrar-se nu del tot en públic per protestar contra el maltractament animal, sense especificar res més, ho trobo totalment fora de lloc. Estic convençut que no totes les persones animalistes que protesten nues practiquen el veganisme. Intueixo que algunes, de tant en tant, es mengen unes costelletes de xai o un filet de vedella, encara que això estigui en contradicció amb el veganisme estricte. En definitiva, quan es protesta contra el maltractament animal, així, en general, sense especificar de quina mena de bèsties estem parlant, jo demanaria una mica més de concreció. Si allò que no t'agrada és la criança de visons de granja per fer abrics, no cal dir que és un rebuig que comparteixo. Però d'aquí a pretendre tallar-ho tot pel mateix patró, i condemnar a la desaparició aquelles costelletes de xai o el filet de vedella, això ja no ho compro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada