Treballar, un càstig?

Aquests dies m'estic trobant amb persones que es mostren tristes perquè se'ls acaben les vacances i aviat hauran de tornar a la feina, un fet que veuen com a molt negatiu. I a ningú se li escapa que si fas la feina a disgust, els resultats no seran mai els mateixos que si gaudissis amb la feina que fas. El nostre país no sortirà mai del pou de la baixa productivitat en el que es troba còmodament instal·lat mentre aquest pensament negatiu sobre el treball estigui tan estès entre la ciutadania. Si no t'agrada la teva feina, et pots queixar, és clar que sí, però la queixa no t'aportarà gran cosa. Si no t'agrada la feina que fas, l'opció intel·ligent és buscar una altra feina. O inventar-te una feina que t'agradi, a la teva mida, allò que alguns anomenen emprenedoria, una paraula de moda, però que no figura en el meu diccionari d'ús.

Tot i que a ulls d'algú que conegui la meva trajectòria professional potser se'm podria descriure com a emprenedor, no m'ha agradat mai utilitzar aquesta paraula per definir-me. L'emprenedoria és un terme que està desprestigiat, ja que d'uns anys ençà està monopolitzat pels polítics que no han emprès mai res pel seu compte ni tenen previst fer-ho en el futur. L'emprenedoria és un concepte que també fan servir molts alts funcionaris municipals, autonòmics i estatals, els quals es passen el dia impartint lliçons magistrals sobre com s'han de fer les coses, mentre ells gaudeixen d'una feina fixa i sou assegurats fins a la jubilació, és a dir, just el contrari del que implica l'emprenedoria. Aquests personatges, grans alliçonadors de la ciutadania que els paga el sou, no s'aplicaran mai el consell d'emprenedoria que tant prediquen als altres. Confonen ser emprenedors amb preparar i treure unes oposicions, per més difícils que siguin, i una cosa és als antípodes de l'altra.

És d'esperar que, més aviat que tard, una societat com la nostra que, en general, es mira el fet d'haver de treballar amb un alt grau de recança i escepticisme, evolucioni fins que el fet d'anar a treballar deixi de ser un càstig i esdevingui una activitat personalment enriquidora. Assolit l'objectiu, el conjunt de la societat en sortirà beneficiada.