God Save The Queen!

Estic gairebé segur que si jo fos britànic, seria monàrquic. Això ho escriu una persona que es declara republicana per convicció democràtica, una persona que sempre ha tingut claríssim que la votació popular dels ciutadans és l’únic sistema raonable per decidir qui ha de ser el cap d'estat d'un país. Algú potser considerarà aquesta afirmació com una provocació, o com una contradicció. Bé, les opinions són lliures, però afirmant que si jo fos britànic segurament seria monàrquic, no estic proposant traslladar el sistema monàrquic a altres països del món sinó que només defenso una monarquia concreta, la britànica, com una mena d’excepció que confirma la regla.

Sempre que sóc a Londres, i hi he estat unes quantes vegades, he pogut constatar que la defensa de la seva monarquia és un sentiment majoritari entre els britànics. Molts es declaren monàrquics de la reina Elizabeth II ara desapareguda, potser perquè no n'han conegut cap altra. A Espanya i salvant totes les distàncies, que són moltes, és com aquells que es declaren republicans per convicció, però alhora diuen que es consideren juancarlistas. Al Regne Unit és monàrquic des de l'escombriaire negre que neteja el carrer i el porter que t'obre la porta de l'hotel i t'agafa la maleta, fins al banquer de la City i el professor universitari.

La meva defensa de la tradició britànica encara se'm reafirma més quan aquests dies observo com la majoria dels periodistes i tertulians que surten per TV3 fan befa contínuament de la monarquia britànica, de la reina que s'ha mort, del rei que l'ha substituït, dels familiars que estan de dol i, last but not least, de determinades tradicions del bon gust que al nostre país s'estan perdent, com la d'anar correctament vestit quan toca anar ben vestit. Que a casa nostra uns personatges, amb títol de periodista o sense, que es presenten a treballar amb bermudes, xancletes o samarretes amb missatge, ens vulguin donar lliçons del tipus que sigui, i que els responsables de l'empresa no només ho permetin sinó que d’un temps ençà sembla que ho esperonin, supera qualsevol límit.

Els missatges que porten incorporades les samarretes particularment s'han de respectar, però al plató d'una televisió pública estan fora de lloc. Unes samarretes que alguns homes gosen portar sense mànigues, el súmmum de la mala educació. Alguns confonen el plató de TV3 amb un pavelló de bàsquet. Sovint oblidem que aquests personatges del jijijaja que surten per TV3 són empleats nostres i, com a tals, ens deuen un respecte. Tinc al cap productes totalment prescindibles com Planta Baixa i Tot es mou. N'hi ha alguns que, intentant mantenir les formes, es posen una americana, però la combinen amb la junqueriana manera de portar la camisa per fora dels pantalons. I ja no parlem dels texans estripats, i de determinats estampats de les camises fosques que serien més adequats per anar a un concert d'Els Pets que a un programa de televisió. Posats a escollir, prefereixo la tradició britànica de la camisa blanca ben planxada, amb corbata o sense.

Que aquesta gent tan guai de TV3 pretengui donar lliçons a l'audiència sobre com s'haurien de fer les coses, a molts ens produeix un sentiment de rebuig. Algú em podrà dir que la solució és ben fàcil, apagar la tele; ja ho faig, ja, fins aquí encara hi arribo. El fet és, però, que som el país que som i tenim la gent que tenim. Amb personatges com els descrits anirem rodolant que fa baixada pel camí de buscar el gran objectiu de l'esquerra que ens governa i governa TV3: igualar per baix, sempre per sota, mai per sobre. Doncs bé, davant d’això, visca la monarquia britànica! Podria completar aquests comentaris amb una comparació entre TV3 i la BBC, però per no cansar al lector això ho deixaré per un altre dia.

God Save The King!