Barcelona (i Igualada): es perfilen candidatures (3/3)

(ve d'aquí)

Parlant d'Esquerra, obrim ara un petit parèntesi, ja que el cas d'Igualada té alguna semblança amb Barcelona. Així, semblança és que, a la capital de l'Anoia, una diputada anomenada Alba Vergés també es va postular molt aviat per encapçalar la candidatura d'Esquerra, i l'actiu més rellevant que va aportar és el seu pas per la Conselleria de Salut de la Generalitat durant la pandèmia Covid-19. Però a parer de persones del ram que em mereixen la màxima credibilitat, en el cas de Vergés el fet d'haver estat consellera és més aviat un passiu. La seva gestió no va ser precisament exemplar. Per poca sensibilitat humana que tingui, que em consta que la té, el record de les moltes persones que van morir sense la companyia dels seus familiars a les residències de gent gran a causa de la nefasta gestió de la Generalitat, l'acompanyarà sempre. Una altra pista per anticipar el seu fracàs anunciat a l'alcaldia d'Igualada és que el suport rebut per Vergés per part de la militància igualadina d'Esquerra en les primàries va ser escàs, i els igualadins que coneixen el tema saben que sóc amable utilitzant aquest adjectiu. Tanquem el parèntesi igualadí.

A la franquícia catalana del PSOE, allò que alguns nostàlgics encara anomenen PSC, no està decidit qui serà el cap de llista per Barcelona. Diuen que podria ser Collboni, el qual s'ha anat convertint en l'alter ego de Colau, però el politburó del partit podria tenir amagada una sorpresa d'última hora. A cal comuns, aquella amalgama d'ideologia comunista que des de 2015 s'ha dedicat a destrossar una ciutat que costarà temps i diners reconstruir, Colau aspira a un tercer mandat, prescindint de la normativa interna del seu partit. Personalment, espero que no se’n surti; no s’ho mereix. La resta de partits podríem dir que constituiran allò que a l'oest en diuen la pedrea. I aquí tant incloc les escorrialles cupaires com les franquícies catalanes del PP i de Bocs, així com l'enèsim invent polític d'aquella advocada col·leccionista de carnets de partit la qual, amb els càrrecs institucionals que ha anat ocupant fins ara, se n'ha sortit prou bé. Però tot indica —enquestes diverses— que aquesta vegada la sort no l’acompanyarà.