De la Via Augusta a la Via Amish?

(Article original publicat el 18/11/2022 a La Veu de l'Anoia, núm. 2096, pàg. 2)

Observo amb interès les intervencions públiques i les actuacions pràctiques que en els últims set anys han anat fent els governants de Barcelona, és a dir, la colla colauista i els seus socis oficials (PSOE), els oficiosos (ERC) i, també, els cupaires, que no es mullen mai, però aplaudeixen de portes endins les mesures de l'equip d'Ada Colau.

Els colauistes tenen una obsessió des del primer dia, i és la seva ferma voluntat de perjudicar amb tots els mitjans possibles al seu abast el trànsit de vehicles gasolina i dièsel, i també els elèctrics. El seu objectiu és que aquests vehicles acabin desapareixent en benefici del trànsit de vehicles de tracció humana, bicicletes, patinets i artefactes similars, i potenciar una cosa tan cara i obsoleta com és el tramvia.

Per la ciutat no sóc usuari dels vehicles de tracció humana, però també tinc motius de satisfacció. Així, estic content que a la gent que acostumem a anar a peu per la ciutat, no se'ns criminalitzi gaire, i de moment només se'ns castiga a compartir unes voreres que abans eren per a ús exclusiu dels vianants amb els conductors de bicis i patinets.

Ara bé, pretendre com volen alguns suprimir els vehicles que passen per la Via Augusta té un inconvenient insalvable, i és que la continuació d'aquesta via és el Túnel de Vallvidrera, amb tot el que això comporta per a la mobilitat ciutadana. La Via Augusta és l'única via d'entrada i sortida de la ciutat que connecta amb el túnel que va cap al Vallès.

Però els defensors de la teoria del decreixement diuen que això també té solució, i aquesta implica replantejar la utilitat del túnel. Hi ha des d’algun forassenyat que proposa tapiar-lo i destinar aquell espai a altres activitats, fins als que suggereixen deixar només un carril de circulació per a urgències i reconvertir els altres en carrils bici segregats d'anada i tornada. Com veieu, a Barcelona tenim gent amb idees.

El decreixement, tan de moda entre uns col·lectius clarament minoritaris, implica no només destruir llocs de treball —la primera tinent d'alcaldia de Barcelona va arribar a insinuar que es podria tancar la Seat— sinó dificultar que se'n creïn de nous. Qui defensa el decreixement sembla oblidar la legítima aspiració de les moltes persones que busquen feina o aspiren a trobar-ne una de millor. Però, per a alguns, la seva ideologia sembla tenir prioritat sobre els interessos més generals. La fita que somnien alguns seria convertir la Via Augusta en una mena de Via Amish sense ni un sol cotxe; espero que no se'n surtin.