Sant tornem-hi!

Ja ha passat un altre any des de l'última Marató de TV3. Sant tornem-hi! La setmana passada vaig fer una piulada que, per la limitació de 280 caràcters imposada per Twitter, vaig haver de resumir molt. Avui la desenvoluparé una mica més.

Cada any, amb la promoció pesadíssima de La Marató de TV3, un esdeveniment que a Catalunya ja s'ha convertit en tot un clàssic, sento la necessitat de publicar un comentari per explicar a qui no s'ho hagi plantejat que no tot són les flors i violes que ens presenten els seus organitzadors. La Marató de TV3 té un clar rerefons polític força negatiu que els governants intenten amagar per tapar-se les vergonyes. Però segons com ho comentes et poden titllar d'insolidari en amunt. Un any més, assumeixo el risc d’opinar per lliure i dir-hi la meva.

No cal dir que sobre La Marató de TV3 es poden dir coses molt positives, tot i que no són aquestes l'objecte del meu comentari d'avui; d'això ja se n'ocupa l'eficaç departament de propaganda de la casa. Però hi ha un aspecte de La Marató que de positiu en té més aviat poc, i del qual gairebé ningú en parla. Així, van passant els anys i la marató és, també, la trista constatació que els nostres governants no n'aprenen, ja que segueixen sense fer la feina que els pertoca i per a la qual els hem elegit.

Al meu entendre, l'objectiu de La Marató no hauria de ser cap altre que aquest esdeveniment no s'hagués de repetir mai més, perquè això voldria dir que allò que es busca resoldre amb la recollida popular de diners ja hauria quedat resolt per part de qui tocaria fer-ho: les administracions públiques. Molt em temo, però, que estem lluny d'assolir aquesta fita més que raonable, i La Marató continuarà sent una eina excel·lent per tapar les incompetències dels responsables polítics.

Uns polítics que, en comptes d'amagar-se sota les pedres el dia de La Marató per tal d'intentar passar desapercebuts, busquen la seva quota de protagonisme cínic en la gran festa. Uns polítics que demanen uns calerons per la causa i agafen el telèfon a primera fila d'una d'aquelles sales per garantir-se que sortiran per televisió. Uns polítics que semblen estar molt satisfets de mostrar en públic les seves vergonyes, és a dir, les conseqüències de la seva mala gestió pública que porten a gent benintencionada a participar en maratons i altres esdeveniments per l'estil per intentar cobrir unes necessitats que hauria de cobrir l'administració.