Llenguatge laberíntic

Tot sovint advocats, fiscals, jutges, procuradors dels tribunals, secretaris judicials i altres professionals que es mouen en el sector del dret i la judicatura utilitzen professionalment un llenguatge i unes expressions que, per a la gent que no pertanyem a aquest món, resulten gairebé inintel·ligibles. Ignoro si ho fan a propòsit, buscant precisament que no se'ls entengui, ves a saber amb quins foscos objectius. El fet és que les persones que no pertanyem a aquest ram, cada dos per tres ens veiem obligats a haver de demanar aclariments i explicacions sobre el significat de determinats documents, redactats en un llenguatge que, sense exagerar, podríem perfectament qualificar de laberíntic. He arribat a veure textos oficials d'una pàgina sense que hi aparegui ni un sol punt. No estic parlant de persones analfabetes, que prou pena tenen —segons les estadístiques oficials, l'u i mig per cent dels catalans són oficialment analfabets—, sinó de gent com jo, persones que ens movem pel món sense dificultats, que viatgem sovint, que parlem idiomes, que entenem la gran majoria de les coses que llegim, i que utilitzem amb normalitat les quatre regles i la regla del tres. Com que no crec que ho facin expressament, he arribat a pensar que el llenguatge laberíntic d'aquest sector professional potser només és el fruit d'una incapacitat, no corregida a temps, que impedeix a aquests professionals expressar-se amb un mínim de claredat. Sigui com sigui i pel bé de tothom, s'hi hauria de posar remei amb urgència.