Inversions fake

Fa unes setmanes es va anunciar que la multinacional Volkswagen faria una fàbrica de bateries a Sagunt (València). Va ser notícia de portada a tots els mitjans de comunicació, amb fotos dels directius de la multinacional alemanya, el president del govern espanyol, el president de la Generalitat valenciana i altres autoritats a la recerca de la foto, tots ells posant cara de gran satisfacció.

A l'altra banda d'aquesta notícia, es feia públic l'emprenyament més que justificat de les autoritats polítiques catalanes, que veien perdre una inversió la qual, inicialment, estava previst i s'havia anunciat que vindria a Catalunya. Espanya, però, va demostrar la seva estima cap als catalans a la seva manera, desviant aquesta inversió cap a Sagunt mitjançant la promesa d'una propina extra per als alemanys.

Amb els pressupostos de l'estat passa més o menys el mateix: molta satisfacció i molta foto quan es fa públic que la inversió de l'estat a Catalunya serà, aquesta vegada sí, molt important, i una gran frustració col·lectiva quan al cap d'un any ens assabentem que de tots aquells recursos estatals promesos a Catalunya, només se n'havien confirmat una tercera part.

Prometre sobre el paper és molt fàcil, és de les primeres coses que aprenen a fer els polítics, potser perquè juguen amb la possibilitat que quan sigui l'hora de passar comptes amb la ciutadania ells ja no hi seran, i no entrarem ara a qualificar èticament aquestes pràctiques.

Els directius alemanys que han de donar el vistiplau definitiu a la localització de la planta de bateries no se n’amaguen, i ja han dit que decidiran en funció dels ajuts públics que aconsegueixin de les administracions. Ara les fàbriques de bateries es munten així, en funció de quina sigui l'administració pública que afluixi més la mosca. De tot en diuen "economia lliure de mercat", però en aquest cas no deixa de ser una distorsió simpàtica d'aquest concepte.