L'esbarzer de la semàntica

(Article original publicat el 3/11/2022 a El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià núm. 89/11-2022, pàg.20)

El significat de les paraules dóna molt de joc, ja que els mots no sempre s'interpreten de la mateixa manera, i no cal dir que quan entrem en l'esbarzer de la semàntica tenim moltes possibilitats de sortir-ne esgarrinxats. Exagerant una mica, des de la perspectiva de la semàntica dos i dos no necessàriament sumen quatre. Parlava l'altre dia amb el regidor encarregat dels temes de seguretat d'una gran ciutat catalana, i vaig veure de seguida que el seu concepte de la seguretat ciutadana, molt centrat a augmentar els mitjans policials combinant-ho amb la restricció de les llibertats de la ciutadania, s'allunya força del que altres persones entenen per aquest concepte.

El mateix dia, un altre polític de rang inferior m'assegurava que segons una enquesta recent, i contràriament a la percepció ciutadana, determinats serveis municipals obtenen una valoració força alta per part dels usuaris. No cal dir que, a partir d'aquí, el polític arribava a una conclusió massa fàcil i, al meu entendre, gens contrastada, i és que si l'enquesta diu que un determinat servei municipal aconsegueix una valoració popular alta, això va a missa; bé, de missa no en va parlar, però ja ens entenem.

En aquella conversa tractàvem sobre el servei municipal de recollida d'escombraries d'aquella ciutat. Com qui no vol la cosa, vaig tenir la gosadia de preguntar-li qui havia encarregat i pagat l'enquesta —a qui se li acut preguntar aquestes coses?—, i resulta que, oh, sorpresa!, no era un organisme o entitat neutrals com potser caldria esperar sinó que l'havia encarregat el mateix ajuntament del qual depèn la recollida d'escombraries. I doncs, què se suposa que ha de dir una enquesta que has pagat tu?

Intueixo que la recollida d'informació per elaborar aquella enquesta es va fer de forma correcta, però convindrem que en la cuina que sempre es fa posteriorment, l'enquestador no perd mai de vista qui li paga la feina. Així, des d'una concepció àmplia de la semàntica i partint d'unes mateixes dades, podem considerar aquest cas des de dos punts de vista oposats. El punt de vista, normalment optimista, de qui ha encarregat l'enquesta, i el punt de vista menys amable i potser més realista dels ciutadans que reben un servei manifestament millorable. I sí, parlem de Sarrià i del seu sistema de recollida Porta a Porta.