.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 27 de novembre del 2008

Es pot viure sense Facebook?

Em faig jo mateix aquesta pregunta perquè darrerament, en segons quins ambients et bellugues, un té la impressió que plantejar-ho està quasi fora de lloc. En determinats grups socials quasi tothom utilitza el Facebook i l’element estrany és aquell que encara no hi ha entrat, tot i que alguns dels que finalment s’han apuntat a la moda (espero que ningú s’ofengui pel terme) admeten que ho han fet per simple gregarisme: com que tothom té Facebook jo també en vull tenir, i després ja veuré si l’utilitzo i com l’utilitzo.

Per aquells que no ho sàpiguen convé aclarir que Facebook és una utilitat social que et connecta amb la gent que tens al voltant i, segons explica l'empresa que el gestiona, t'ajuda a contactar i a compartir amb les persones de la teva vida. D’entrada s’ha d’admetre que això sona més que bé. Almenys a mi m’agrada. A qui no li agrada contactar amb les persones de la seva vida? A qui no li agrada compartir amb les persones de la seva vida?

Sabent ja tots, ara sí, de què parlem, respondré a la pregunta de dalt dient que sí, que evidentment és pot viure sense disposar d’aquesta utilitat social. L’autor d’aquest blog que esteu llegint n’és un bon exemple. Crec no equivocar-me si afirmo que em considero més digital que la mitjana de la gent del meu entorn familiar, d’amistats i professional. Això vol dir que des de fa anys utilitzo normalment el correu electrònic, tinc un blog a internet que actualitzo quasi cada dia, envio i rebo missatges SMS tant per temes professionals com personals, durant una temporada he utilitzat un twitter que ara tinc aturat (ve a ser com un complement del blog, com un mini blog, amb entrades molt curtes). Però no tinc Facebook i, de moment, no veig cap necessitat d’incorporar-lo a la meva vida.

Tinc la sensació que prescindint del Facebook preservo una mica (o varies miques) la meva privadesa, i vivint en l’època que ens ha tocat viure, amb tants controls ofegadors de tot tipus, el fet té la seva importància. Quins inconvenients se’t presenten si prescindeixes d’aquesta utilitat social? Suposo que molts (especialment si t’ho deixes explicar per segons qui) però jo francament encara no sóc conscient de tenir-ne cap.

20 comentaris:

Anònim ha dit...

No m'agrada gens el facebook i crec que sovint aquestes coses acaben fent mes mal que bé a les relacions amb les persones de la teva vida.

Anònim ha dit...

Més mal que bé? David, això seria molt interessant que ho argumentessis.

Miquel Saumell ha dit...

David,
Si en lloc d'haver escrit "acaben" haguessis escrit "poden acabar" jo t'hagués contestat que coincideixo amb tu.
Però com que has escrit "acaben" només m'atreveixo a dir que això "depèn" de l'ús que se'n faci.
Mentrestant, jo me abstinc d'utilitzar-ho.

Esther del Campo ha dit...

Jo em vaig pujar al carro del Facebook per curiositat, per a veure si realment és revolucionari -com he sentit a dir- o si és una bajanada -com també he sentit a dir-, i veure-ho per mi mateixa. És curiós, si més no, veure-hi els comportaments de les diferents persones, a quins grups s'apunten i a què es deixen d'apuntar, i també quin ús en fan de Facebook -n'hi ha de professional, de caire "imatge corporativa", i d'ús lúdic, per dir-ho d'alguna manera-. No em deixa de sorprendre tampoc que diguin que part de la victòria d'Obama es degui a haver incidit en aquesta xarxa social en grups anti-guerra.
No crec que se't presenti a tu ni a ningú cap inconvenient si no es fa servei de Facebook, n'estic convençuda.

Anònim ha dit...

Utilitat, utilitat... poca. Però alguna en té i, a banda, hi ha allò del voyeurisme innocent!
Abraçada

Miquel Saumell ha dit...

Esther,
Si vols que et digui la veritat, en cas d'haver de triar entre el Facebook del segle XXI o tornar a l'antigor del fax del segle XX potser em tornaria a posar un fax a sobre la taula. Resulta que cada dia hi ha més empreses que per enviar alguna cosa (reclamació, etc.) t'exigeixen que ho facis per fax, suposo que com una forma simpàtica de tortura comercial al client.

Àngel,
O potser gens innocent, ves a saber. La gent es curiosa per naturalesa i diuen que el Facebook et facilita molt la feina.

Anònim ha dit...

Per trencar una llança a favor del facebook: m'hi vaig apuntar de manera gregària i curiosa, i crec que cadascú pot donar-li l'ús que consideri. Jo li he trobat una utilitat fantàstica: he muntat un grupet de "Moterus" que agrupa amics/amics d'amics/coneguts/i nous coneguts; ha estat una bona forma de conèixer altres aficionats a la moto de Bcn del meu entorn que d'altra manera hauria estat difícil...

Com tot, el facebook és una oportunitat que ofereixen les noves tecnologies, i l'ús que li donem depèn de nosaltres mateixos.

Miquel Saumell ha dit...

Rosalita,
Vet aquí una aplicació sense dubte molt positiva del Facebook que demostra que no es pot generalitzar quan es fa la crítica d’aquesta “utilitat social”.
Bon cap de setmana i, si és “motero”, ves molt en compte amb el gel i la neu.

Unknown ha dit...

DE moment m'he esborrat del Twitter, ho trobava superflu. Facebook és interessant, però a mesura que et tornes obert a agregar gent amb poc contacte trobo que has de ser restrictiu amb la publicitat de fotos i dades personals. DE moment totes les fotos on apareix gent del meu entorn nomé les poden veure aquestes persones.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
Segons com es miri sembla una mica contradictori defensar el blog (jo ho faig per la via dels fets) i a la vegada criticar el twitter (jo també el tinc aturat des de fa temps), una eina que no deixa de ser res més que un miniblog, però que té un gran actiu que no té el blog: el twitter t'obliga a sintetitzar, en aquest sentit et força a fer un exercici de concreció i síntesi que trobo molt interessant.

Anònim ha dit...

Jo, ara com ara, entenc el Facebook igual que tu i, per aquest motiu, igual que tu, no en tinc.

També em fa la sensació que em robaria molt de temps preciós. Amb els meus amics, coneguts i saludats ja sé com posar-m'hi en contacte i on trobar-los. I, per deixar anar allò que em passa pel cap ja tinc el blog.

Per ara, doncs, "niente" Facebook. I com tu, em considero prou "tecnològica".

Per cert, Miquel, que tampoc no tinc televisor. I no el voldria pas: em faria més nosa que cap altra cosa. I de la mateixa manera que em considero "tecnològica", em considero d'allò més ben informada.

Salutacions des del Poble-sec cap a Sarrià! :)

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia Montse,
A Sarrià els dies només tenen 24 hores i intueixo que tot i trobar-se una mica més a prop del mar al Poble-sec passa més o menys el mateix. Sabent que treballes i veient la llarga llista de llibres que tens a l’esquerra del teu blog ja intuïa que potser no tenies de tele. No ets pas la primera persona que conec que ha optat per no tenir-ne. Per altra banda m’imagino que si t'interessa quelcom concret que s’hagi emès per la tele el més segur és que també ho trobaràs per internet.
A casa, en canvi, de tele n’hi ha una però me la miro molt poc, cada dia menys. Si ara n'hagués de prescindir em penso que em costaria bastant menys que quan fa uns anys vaig decidir deixar de fumar, i llavors me’n vaig sortir amb sense (com diu Joan Clos) massa esforç.

Artur ha dit...

Miquel,

Som gregaris. Inicialment fem tot allò que fa la gent. Després, si triem i analitzem, farem servir allò que realment ens interessa. Tard o d'hora veurem el pragmatisme. Hi ha molta gent que no arribar a dubtar i analitzar. Aquest és el problema del futur: la ignorància d¡actituds. És una epidèmia que ja està causant moltes baixes!!!

Anònim ha dit...

Jo tampoc vull tenir facebook. Cada cop em costa més fer el que fan els altres de manera "gregària". Em sap greu que cada cop més es substitueix el contacte personal i el parlar per contactes despersonalitzats via internet.
No hi tinc res en contra però em sembla que, de moment no fa per a mi

Miquel Saumell ha dit...

Artur i Jordi,
Gràcies pels vostres comentaris. Jo també cada dia vaig més contra corrent, tant amb el facebook que no tinc ni vull com en moltes altres coses que no m’agraden. I no per això em considero poc sociable ni molt menys. Però com diu el Jordi no anem bé i potser aviat uns quants haurem de fer un lobby que defensi el contacte personal que s'està perdent en front del contacte digital que va en augment.

Anònim ha dit...

Com totes les coses, depenent l'ús que es faci d'elles poden resultar beneficioses o perjudicials. La meva pròpia experiència amb el Facebook ha estat beneficiosa, he aconseguit trobar gent del col·legi o de quan era petit que no veia des de fa molts anys. I això em fa molta gràcia. Salutacions a tothom.

Miquel Saumell ha dit...

És evident que amb això del Facebook hi ha divisió d'opinions. Avui mateix en surt una altra que sembla només una provocació. Es aquesta:
http://paper.avui.cat/article//serveisioci/149286/facebook/es/follar.html

Anònim ha dit...

I passada una bona colla de dies... Eccomi qua una altra vegada perquè mira quina notícia acabo de llegir!

http://www.3cat24.cat/noticia/353774/societat/Mata-la-seva-dona-perque-canvia-a-soltera-el-seu-estatus-del-Facebook

Potser ja ho sabies, però m'ha fet "gràcia" (la notícia en si mateixa no fa gens de gràcia) deixar-te-la. He cregut que aquesta entrada era més adequada que no pas la darrera que has escrit sobre el polèmic tema Facebook.

Salut!

Miquel Saumell ha dit...

Hola Montse,
No ho sabia, no. Fent una mica (o un molt) de demagògia, ara podríem dir que segons com amb el Facebook ens hi juguem la vida.
Bon cap de setmana!

Anònim ha dit...

Ha, ha!