.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 24 de desembre de 2008

Bon Nadal!

Avui podria explicar unes quantes coses que em van passar ahir. Me'n van passar unes quantes. Sovint es diu que els blogaires potser no ho hauríem de fer mai això d’explicar experiències particulars que possiblement no interessen a la gent. Però jo de tant en tant ho faig. Amb mesura, això sí. Avui n’explicaré una.

Així, ahir vaig viure una experiència nova que se’n diu Flotarium. Consisteix en estar literalment flotant durant una bona estona en una espècie de mini-piscina que prèviament s’ha omplert amb una solució d’aigua i sal i que, pel que diuen, produeix un efecte similar al que experimentaries si et banyessis al Mar Mort. La idea és estar-te una hora flotant en aquella solució salina però allà dins jo no vaig ser capaç d’aguantar més de cinc minuts. Els que hi entenen diuen que va molt bé per desestressar-te. Per segons qui potser sí, no ho poso pas en dubte. En el meu cas, en entrar-hi no estava gens estressat però confesso que al sortir d'aquella piscineta vaig quedar molt alleujat.

Podria explicar més coses però crec que amb això ja és suficient. Aprofitaré per desitjar un Bon Nadal a tots els visitants d’aquest blog, tant als que només el llegiu com als que hi deixeu comentaris que enceten i/o enriqueixen el debat. I això sí, aprofitaré també per recordar que aquesta nit no és la nit bona com diuen alguns. És la nit de Nadal. Quedi clar.

Tinc previst tornar a treure el cap per aquí el proper dilluns 29 de desembre, un cop païts els àpats d’aquests dies i els canelons de Sant Esteve. Esperem pair també amb resignació les innocentades que ens puguin fer el dia abans.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

El Flotàrium a mi tampoc em fa gaire gràcia, més que res per l'espai reduït. Sempre que passo pel que hi ha a la plaça de Narcís Oller, però, em pregunto si no ho hauria de provar...

I això de "Nit bona" només ho he sentit alguna vegada, però és com una punyalada. Sona però taaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaan malament....

Bon Nadal a tu, Miquel.

Esther del Campo ha dit...

Un Flotàrium d'aquests em sona d'haver-hi entrat a Caldea, fa bastants anys ja, però crec que jo no hi vaig aguantar ni un minut, perquè tenia una ferida al peu i com coïa l'aigua!! Però la veritat és que totes aquestes "solucions aquàtiques" et deixen ben nou...
Bones festes, i bona nit de Nadal! :D

Anònim ha dit...

Doncs jo tinc ganes de provar-ho això del Flotarium, els que m'ho han recomanat n'estaven ben contents...
Molt Bona Nit de Nadal i recorda deixar menjar al balcó pels rens del Sr.Claus.

Miquel Saumell ha dit...

Montse,
Precisament vaig anar al de Narcís Oller. Si et decideixes a provar-ho pots dir que ets amiga "d'aquell que dimarts només s'hi va estar cinc minuts", i potser et perdonaran els 35 euros que et cobren per una hora escassa.

Esther,
Abans d'entrar ja t'avisen que si tens alguna ferida t'hi has de posar vaselina. Si no ho fas, pica.

Rosalita,
Sóc un clàssic i a casa només passen els reis, això del senyor Claus ho deixo pels altres.

Marc D ha dit...

Potser l'efecte antiestrès s'aconsegueix precisament al sortir-ne després d'aguantar 5 minuts allà dins i veure que l'estrés és millor patir-lo a l'aire lliure que tancat en un taud com aquell.

Bon nadal, btw

Miquel Saumell ha dit...

Marc, l'has clavat. És exactament aquesta la sensació que vaig tenir en sortir d'aquell taüt. Però també hi ha qui té la sensació contrària i només sortir demana hora per sotmetre’s a una altra sessió.
Bon Nadal!

Artur ha dit...

Miquel, mai he "tastat" aquesta mètode anti-stress, però segur que si t'angoixa quan entres, la sortida, com dius, és relaxant i tranquilitzadora.

Això em passa quan vaig en bicicleta. Sempre pensem que el sofà del menjador cal canviar-lo perquè ens és incòmode, però en tornar de pedalar el sentim com si fos el moble més ergonòmic d'occident.

Bon Nadal a tots

Montserrat ha dit...

A mi no em va desagradar pero com que no et pots moure gens perque no entri aigua a l'ull, no entri aigua a les orelles... em vaig començar a agobiar.
Primer no em vaig tancar del tot i llavors vaig agafar fred. Després em vaig tancar i llavors anava provant que allò s'obris cada 2 minuts... total que desestressar-me res de res

Miquel Saumell ha dit...

Artur,
Doncs ja ho saps, sempre una bona pedalada abans d'anar a seure i teniu sofà per temps.

Montserrat,
És cert, si ho deixes obert t'agafa fred, si et tanques claustrofòbia, si et bellugues t'entra aigua allà on no hauria d'entrar, i al final arribes a la conclusió que quan realment et desestresses de veritat és quan decideixes sortir d’aquell taüt.