.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 4 de desembre de 2008

Carod: dos anys mantenint una falsedat

Per un decret signat abans d’ahir dimarts pel president Montilla, des d’ara Carod ja és vicepresident. Però no de la Generalitat com ell pretenia sinó només del Govern, que no és exactament el mateix.

Fins ara Carod només era vicepresident en la seva imaginació. Però a base de repetir-ho fins al cansament i de la premsa captiva (quasi tota) que li feia el joc, hi havia molta gent que es pensava que Carod era realment el vicepresident de la Generalitat. Doncs no, Carod fins ara només era conseller. Ell, però, es feia dir vicepresident per la gent del seu entorn, pels periodistes i per qualsevol persona que s’acostés a la seva conselleria.

Des del dia que va prendre possessió com a conseller de la Vicepresidència, Carod ha estat utilitzant un títol fals que no només no li corresponia sinó que ni tan sols existia en l’organigrama de la Generalitat. Carod repartia targetes falses, va fer posar cartells falsos a les dependències de la seva conselleria, utilitzava impresos falsos, etc.

En països més seriosos que el nostre Carod podria haver estat acusat d’alguna cosa grossa però com que aquí és un campi qui pugui els que ho sabien miraven cap a una altra banda. Un advocat amb ganes de gresca potser podria investigar la validesa dels actes administratius fets per Carod en el transcurs dels darrers dos anys. Per exemple, el nomenament del seu germà Apel·les com a ambaixador de Catalunya a Paris. Ep, només es tracta d’un suggeriment innocent, tampoc pretenc que un diplomàtic tan valuós i experimentat es quedi ara a l’atur.

7 comentaris:

Unknown ha dit...

Bé, des de 1999 fins 2006 hem tingut una figura que no era estatutàriament reglamentada: el Conseller en Cap. Primer com estratègia per donar-li importància a l'Artur Mas en el darrer govern Pujol i després per marcar territori entre PSC i ERC amb Carod i Bargalló.
Amb tot, són figures segurament necessàries, però amb una lògica organitzativa diferent, no pas amb capacitat representativa sinó amb feina de despatx, com a dinamitzadors del govern.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu, crec que compares situacions al meu entendre no comparables.

El cas dels Consellers en Cap d’abans: una cosa és que a l'Estatut (antic) el càrrec no estigués reglamentat però almenys hi havien uns decrets de nomenament que li donaven suport legal.

El cas del Vicepresident: fins dimarts passat no hi havia res de res, ni a l’Estatut ni al DOG ni enlloc més que no fos la imaginació de Carod.

Crec que la diferència es força remarcable i potser l’explicació no s’ha de buscar en la política ni en la vida administrativa de la Generalitat sinó en la complicada psicologia del personatge.

Unknown ha dit...

Miquel, en realitat el meu comentari va en el sentit de tenir un càrrec que hem trigat 9 anys a més o menys validar. Que surti o no al DOG, no deixa de ser secundari si cobrava un sou i feia una feina. Com a mínim a mí em preocupa poc.

Anònim ha dit...

Un cas d'autèntic megalòman, el d'en Carod. "Full of himself", com es diu en la llengua de Shakespeare.

Miquel Saumell ha dit...

Andreu,
El fons és important però les formes també. El DOG és molt important, sortir al DOG no és gens secundari. Sense sortir al DOG no es pot ocupar un càrrec. Això és així, ens agradi o no. I no em negaràs que Carod ha “ocupat” dos anys el càrrec de vicepresident sense ser-ho.

Montse,
"Full of himself", indeed. Ara podria sortir el president del col·legi de psicòlegs i dir-nos honestament que en pensa, professionalment parlant, d’aquest lamentable episodi.

Marc D ha dit...

Per la única cosa per la que ha lluitat en carod durant tot aquest temps ha estat per poder ser vicepresident, de la resta des que és al govern no n'ha volgut saber mai més res. Aquest personatge ha sigut una de les cagades polítiques més grans que hi ha hagut en els ultims anys en aquest país...

Miquel Saumell ha dit...

Marc D,
Deixant l’escatologia a banda, es pot dir més alt però no més clar.