.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 9 de desembre de 2008

Preus del petroli i de la gasolina

Jo sempre he utilitzat cotxes de gasolina. Ara mateix condueixo un cotxe que gasta (i gasta molt!) eurosuper de 95. Fins fa uns anys el meu argument per prescindir dels motors de gasoil era que els cotxes diesel eren més cars, feien més soroll, produïen més vibracions i contaminaven més. Ara que tècnicament aquests motors han millorat molt, l’explicació que faig servir quan m’ho pregunten és que els preus del diesel i de la gasolina s’han anat acostant i gran part d’aquell avantatge de preu que hi havia abans ha anat desapareixent. I és lògic; avui en dia més de la meitat dels vehicles que es matriculen a Europa són diesel i els governs utilitzen la fiscalitat dels combustibles com a una de les seves principals fons de finançament. Ras i curt, això vol dir que si la majoria utilitza cotxes de gasoil el que toca és apujar més el gasoil. En termes absoluts la fiscalitat del diesel va guanyant protagonisme en detriment de la gasolina.

El preu del barril Brent de petroli ha baixat més de cent dòlars en menys de mig any. El dia 11 de juny va cotitzar a 147 dòlars i divendres passat a la tarda, al mercat de Londres, es cotitzava a 39.50 dòlars. Per fer-ho més gràfic, això vol dir que encara no fa mig any, menys de sis mesos, el preu del petroli costava en dòlars 3,7 vegades més que ara. Aquestes són les dades. Hi ha també l’evolució del canvi euro/dòlar però per no complicar-ho més això ara ho deixarem de banda.

Quan el preu del petroli puja i els nostres governants ens intenten explicar el perquè de la immediata repercussió d’aquesta pujada en el preu de la gasolina, sempre ens ho justifiquen dient que el petroli és la base per produir la gasolina i, per tant, puja el petroli i puja la gasolina. Pura lògica.

Però quan el preu del petroli baixa, i especialment quan baixa fortament com ho ha fet en el darrer mig any (en dòlars, 73%), aquell argument sembla ser que deixa de ser vàlid i se n’ha de buscar un altre. Llavors ens expliquen que allò que realment pesa en el preu de la gasolina no és el preu del petroli sinó els impostos, que si naps que si cols. En altres paraules, ens venen a dir que quan es produeix una baixa el preu del petroli té una incidència menor en la fixació del preu final de la gasolina. I es queden tan amples.

Si no és molt demanar jo proposaria que les nostres autoritats es posessin d’acord i ni que fos per una vegada ens diguessin la veritat, és a dir, que s’utilitzi sempre el mateix argument, tant per explicar les puges com per explicar les baixes. Perquè resulta que mentrestant alguns ens sentim com si ens tractessin de tòfols.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

HISTÉRESIS DE LOS COSTES
Proceso en el que, al descender el volumen de producción, los costes totales son mayores que los correspondientes a esos mismos niveles cuando la producción era creciente.
Sé que parla de producció però els costos fixes es mantenen així que una baixada de preus no pot repercutir directament al preu.

Anònim ha dit...

Quan el preu del petroli baixa és normalment perque la producció d'OPEC augmenta.

Més diners d'impostos, més govern. Els governs ténen una tendència natural a créixer en mida, a no ser que se'ls pari els peus amb pressió popular.

Marc D ha dit...

El que passa és que per molt que els costos es mantinguin, si el barril avui val 40$, la gasolina hauria de valer el mateix (el mateix equivalent, s'enten) que la última vegada que el barril estava a 40$ i això no és així. Rebuscant he trobat una taula que relacionava els preus del barril amb els preus de la gasolina en els ultims anys i resulta que per cada 10$ que pujava el barril, la gasolina pujava aproximadament 5 cèntims, però per cada 10$ que en baixa, la gasolina nomes en baixa 1 de cèntim.

És com l'aigua, que pujen el preu "per la sequera" però quan la sequera desapareix el preu es manté.

Però demanar transparència en aquestes coses és demanar massa

Miquel Saumell ha dit...

Resumint-ho en poques paraules: que pugi o baixi el petroli al consumidor final sempre se li aplica el càlcul menys favorable per a ell, que a la vegada és el més favorable pel venedor. I això per no parlar del comissionista que hi ha pel mig, el govern, que amb l’iva percentual i l’impost d’hidrocarburs sempre hi surt guanyant. Però com que resulta ser que el govern suposadament recapta per l’estat i l’estat som tots, tot plegat vindria a ser com canviar els calés de butxaca.
Els consumidors encara hauríem d’estar contents doncs d’una manera o d’una altra sempre en sortim beneficiats.
Com ens agrada queixar-nos!

Marc D ha dit...

Ens avorririem sino

Trina Milan ha dit...

Miquel,
i com de bé ens ho pasem amb els posts als blogs fent petar la xerrada...no us falta només un cafetó i ja hi seriem?....quina realitat aquesta virtualitat del blog..salut amics