.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Amèrica segons TV3

A banda de la més que lògica corresponsalia als Estats Units amb seu a Washington i a càrrec del senyor Bassas, aquell periodista que sembla ser que té massa crosta catalanista per continuar treballant a la Catalunya governada pel tripartit, la nostra cadena pública de televisió només disposa d’una altra corresponsalia fixa per a tota la resta del continent americà. Té la seu a Caracas i la porta Isabel Galí. Potser recordareu que quan aquesta senyora es trobava destinada a l’Orient Mitjà i ens feia les cròniques sobre els jueus i els palestins, sempre es mostrava indefectiblement partidària dels de la kefia en detriment dels de la kipà. No sé si va ser per les seves claríssimes simpaties i antipaties polítiques que la van enviar allà, o potser precisament per això la van acabar traient de Jerusalem per enviar-la a Caracas.

La qüestió és que ara la senyora Galí ha desat la kefia a l’armari i s’encarrega d’explicar-nos les bondats (i també, de tant en tant, alguna maldat, tot s’ha de dir) del chavisme veneçolà, així com les dels seus règims satèl·lits liderats per aquells governants que han anat sorgint darrerament apadrinats pels petrodòlars del règim d’Hugo Chávez (Aló Presidente!). Parlem de la Bolívia d’Evo Morales, de la Cuba dels germans Castro (tot i que aquests dictadors ja hi eren molt abans, ja porten més de cinquanta anys ocupant els despatxos governamentals de l’Havana), de l’Equador de Federico Correa, de l’Hondures de Manuel Zelaya (un projecte de dictadura chavista ara mateix a la corda fluixa), així com també de la Nicaragua de Daniel Ortega, un dels promotors de la piñata en què va acabar tristament aquella primera etapa del sandinisme post Somoza que tant prometia, de la mateixa manera que també prometia molt el castrisme de l’any 1959, i després va anar evolucionant fins arribar a la trista realitat d’avui en dia.

Sense ser cap especialista en l’Amèrica llatina, que no ho sóc tot i que hi he estat unes quantes vegades, tinc alguna idea de quins són els països informativament més interessants de la zona: cap dels països que cobreix actualment TV3.

A TV3 se li veu massa el llautó de la ideologia dels seus dirigents, i ens transmeten una visió d’Amèrica que no té res a veure amb allò que et trobes quan hi vas. Pretenen fer-nos creure que a Amèrica només hi ha dues realitats: els Estats Units per una banda i la creixent xarxa del chavisme per l’altra. Però l’Amèrica llatina és, afortunadament, molt més que això.

11 comentaris:

Clidice ha dit...

Em sembla que, ens diguin el que ens diguin, a TV3 ens mantenen correctament desinformat. Cal agraïr-los l'esforç d'equiparar-se als media de tot el món. ;)

Toni Rodon ha dit...

Totalment d'acord, menys amb el fet Galí era parcial. Jo la trobava molt bona.... Però vaja, de visions sempre n'hi ha moltes...

greips ha dit...

"dictadura chavista"? no és un pèl agosarada aquesta afirmació? Una dictadura no realitza eleccions avalades com a netes per organismes internacionals, no?

Anònim ha dit...

AQUEST SRO. DE TV3,ESTAN FENT BONA BONISSIMA LA TV3 CONVERGENT.
QUE TRIST OI?.
JUGANT AMB BCN.

Ferran Porta ha dit...

Trenco una llança en favor de Galí: no és ella la parcial, sinó el mitjà en sí. La Catalunya mediàtica té uns herois, i ella només juga les seves fitxes. Com a periodista em sembla bona, del milloret que té TV3; com a periodista imparcial... no, perdó, m'he equivocat: aquest concepte no eixteix.

Salut.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
"A TV3 ens mantenen correctament desinformats". Molt bona frase, la comparteixo.

Toni,
A veure, de parcial ho és tothom però alguns periodistes quan treballen ho dissimulen bastant bé, i no em sembla que sigui aquest el cas de la senyora Galí. I parlo especialment de la seva etapa “palestina”.

Greips,
Al meu entendre, gens ni mica. Ens hem de fixar en les eleccions, sí, però també en moltes altres coses que estan convertint Veneçuela en una dictadura amb dictador de per vida. Amb eleccions, sí, com també se’n fan a Cuba de tant en tant.

Oliva,
Doncs sí.

Ferran,
Es pot explicar de moltes maneres però el resultat és el que és.

greips ha dit...

Miquel,
Una persona escollida pel poble amb un sistema net avalat per organismes internacionals no és una dictadura. Ni poc ni molt. Les paraules tenen el seu significat i no es val a canviar-lo segons es vulgui qualificar algú.

Ara bé, amb la comparació reiterativa amb Cuba ja entenc el teu punt de vista :-) Res a dir, cada ú té el seu. Però les paraules només tenen un significat establert, i cal que ens hi ajustem per a poder-nos entendre :-)

Miquel Saumell ha dit...

Hola Greips,

El diccionari Enciclopèdia Catalana defineix així els mots "democràcia" i “dictadura” així:

f POLÍT 1 Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.

f HIST/POLÍT 1 Forma política de què es revesteix l’estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics.

Els canvis constitucionals que s’han anat introduint en aquells països forçant, per exemple, la reelecció directa del president o dictador de torn (no oblidem que Chavez va arribar per primera vegada al govern de Veneçuela després d’un cop d’estat), combinat amb l’eliminació de facto de qualsevol possibilitat d’alternança política (cada país ho ha fet a la seva manera, en alguns no deixant entrar al parlament als diputats de la oposició en dia de la votació, en d’altres de manera més sibil·lina), porten a Veneçuela i països satèl·lits a una definició política molt més semblant a la segona definició que a la primera.

Jo almenys ho veig així, i t’asseguro que no sóc l’únic.

greips ha dit...

De fet, també es parla de la dictadura de la democràcia o sigui que... :)

Miquel Saumell ha dit...

Greips,
Aquí sí que t’haig de donar la raó, tot i que en aquests termes només en vaig sentir a parlar quan vaig ser a Cuba, mai en un país democràtic. De fet el politburó de l’illa sovint encara es refereix als països democràtics en termes similars.

Miquel Saumell ha dit...

Bon dia Greips,
Un diari tan poc sospitós com El País publica avui el següent editorial:
http://www.elpais.com/articulo/opinion/Maneras/dictador/elpepiopi/20091029elpepiopi_2/Tes
És a dir, un exemple més del que discutíem ahir.