.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 13 d’octubre del 2009

La cabra golfa

Avui torna a ser dimarts i tretze i podríem tocar aquest tema, el de les persones que creuen en la mala sort relacionada amb determinades dates i circumstàncies i totes aquestes coses que, francament, jo no he entès mai. Però avui em ve de gust parlar de la cabra de la legión, quasi un símbol patri per a molts espanyols. O potser sense el quasi.

Ahir, dia de la desfilada militar de l’exèrcit espanyol a Madrid en commemoració d’ara mateix no recordo què, sembla ser que es trobava desplaçada a l’estranger, en comissió de serveis, la entranyable cabra de la legión que desfila cada any al costat dels espitregats legionaris. I és que actualment l’exèrcit espanyol té el gruix de la seva feina a l’estranger, així que no ens ha d’estranyar que també s’emportin la cabra. A Espanya l’exèrcit només hi deixa uns petits contingents de soldats per defensar l’illa africana de Perejil i per algun altre imprevist que es pugui presentar.

És per això que la ministra de la cosa, Carmen Chacón, sempre alerta amb els temes importants, una senyora que alguns diuen que és catalana però que políticament jo sempre l'he vist exercir d’espanyola, i no li va pas gens malament, li va donar l’oportunitat de lluir-se a la cabra substituta, que per la tele van tenir l’encert d’informar-nos que porta per nom golfa. La cabra golfa ja figura a la plantilla de l’exèrcit espanyol, naturalment fent mèrits com tothom per intentar ascendir en l’escalafó, amb el noble objectiu d’arribar algun dia a esdevenir la cabra titular.

S’ha de dir que de disciplina militar la cabra en té més aviat poca. La cabra acostuma a anar per lliure i no amb aquella regularitat tan espectacular de les 160 passes per minut que marca el reglament dels legionarios.

Si no sóc fora en un dia tan senyalat com el d’ahir m’agrada veure desfilar la cabra de la legión, i per sort a la tele pública espanyola no s’obliden mai de retransmetre’ns l’acte en rigorós directe. Però el que fins ara no havia gosat fer mai és dedicar-li un article a la cabra. Doncs bé, a partir d’ara això ja no ho podrà dir ningú.

Va ser també interessant constatar les grans xiulades que va rebre el presidente Zapatero durant diversos moments de l’acte. I és que sembla ser que per Madrid aquests dies també corren mals aires.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Deu ser una de les cabres que van trobar a l'Islote del Perejil quan el van recuperar. Els de la "Legión" estaven molt emocionats després de l'operació militar.

Clidice ha dit...

entre tan anacronisme la cabra és el toc surreal necessari. Com dirien per allà: "el broche de oro". Marededéusenyor! que malament que estem! però del terrat eeeeh!

Ferran Porta ha dit...

És ben bé que "Ejpein ij díferen". Quin país.

Sobre la Chacón, és curiós que nosaltres la veiem com una espanyola/-ista, i en canvi molts espanyols la veuen com una "catalana separatista antiespañola". Potser uns (m'hi incloc) i altres tenim la brúixola un pèl desorientada...

Enric Tomàs ha dit...

Barrejar conceptes com cabra+legión+legionarios dóna un resultat pervers... La desfilada d'ahir és un total anacronisme. Una bona manera de combatre la crisis és estalviant-se tot el show.

Miquel Saumell ha dit...

Martí,
Em sembla que no, em sembla que aquesta ja la tenien en plantilla.

Clidice,
Potser uns més que uns altres, no?

Ferran,
Què vols que et digui? Sempre que Chacón ha hagut d’optar entre els interessos de Catalunya i els d'Espanya, sovint contraposats, ella ho ha tingut més que clar: Espanya. Precisament per això ha arribat a la cúpula d’un ministeri tan significatiu com aquest.

Enric,
Content de retrobar-te! Tens raó, però abans de suprimir el passeig de la cabra (tema d’estat!) suprimiran les beques dels estudiants.

Marc D ha dit...

Hi ha exèrcits que fan goig de veure, com l'americà, l'israelià o el xinès, i d'altres que fan pena, com l'espanyol.

Ferran Porta ha dit...

Sense dubte, Miquel: ella deu tenir molt clares les seves prioritats, per arribar a ser tota una ministre de defensa (espanyola).

Mandagüebs, com digué aquell inefable temps enrere...

Anònim ha dit...

Això que insinua l'Enric no és cap secret. De fet, tothom que ha buscat històricament quines són les relacions entre la cabra i els militars ha descobert que són les mateixes que amb els pastors, justament això: relacions.
Bo i acceptant que el genere masculí ha necessitat, des de temps immemorials, el servei de la prostitució, és fàcil deduïr la utilitat de la cabra entre grups d'homes sense contacte amb femella en períodes prolongats. Hi ha diversos vestigis en la cultura popular que ens ho recorden com la tonada que fa: 'La cabra, la cabra, la puta de la cabra,...'
De fet, tant se l'estimen que al final l'han fet ministra i la passegen per tots els quartels que tenen escampats pel món.

Miquel Saumell ha dit...

Marc,
Doncs a mi no me n'agrada cap.

Ferran,
La ministra sap perfectament quin es el seu pais i qui es el seu amo.

Joan,
Francament, aixo que dius se m'escapa. Jo et puc dir que venc pells de cabra i son molt bones i resistents.

Nota: Sento escriure des d'un ordinador sense word ni accents.