.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 23 d’octubre de 2009

En temps de crisi, gastar o estalviar?

Segons el nostre govern en temps de crisi com ara s’ha de potenciar el consum de la gent. Segons l’autor d’aquest blog el que s’ha de fer en època de crisi és exactament el contrari, és a dir, moderar el consum i fins i tot plantejar-se la possibilitat d’estalviar. És pur sentit comú. Evidentment no parlo en termes de país, no parlo de macroeconomia, sinó que ho plantejo des d’un àmbit estrictament personal i familiar. Sense oblidar, evidentment, que la possibilitat d’estalviar depèn de si t’ho pots permetre. Però si ho pots fer, fes-ho sense dubtar-ho. No sabem amb què ens podem trobar demà o què passarà l’any vinent. Però sí sabem que tots els indicadors seriosos i el sentit comú ens avisen d’un aprofundiment d’aquesta crisi, que portarà molta més gent a l’atur, digui el què digui el nostre govern amb aquell irresponsable fals optimisme que ens intenta encolomar. El meu consell passa doncs per prescindir de les apel·lacions governamentals al consum com si no passés res o com si el pitjor ja hagués passat. No gastis més del compte i, sobretot, no llencis els diners en despeses innecessàries i prescindibles, encara que t’ho demani el govern. En primer lloc perquè fa lleig, dones mal exemple. I en segon lloc perquè gastar per gastar, consumir per consumir, és a dir, llençar els diners no porta enlloc, no t’aportarà res de positiu. Si tens un excedent d’euros i no vols estalviar podries canviar aquella tendència general al consumisme que tots tenim per algun gest de solidaritat cap a persones o col·lectius que en aquests moments ho passen malament i ho necessiten més que tu.

L’únic col·lectiu que en temps de crisi es pot permetre el luxe de no reduir despeses és el dels funcionaris públics, uns treballadors privilegiats que gaudeixen d’un contracte laboral i un sou assegurats de per vida, amb o sense crisi. Per a ells no hi ha crisi que valgui ni corren cap risc d’haver d’afrontar un sobtat ero, tot i que alguns pensem que no hauria de ser així i que les conseqüències de la profunda crisi, que no ha fet més que començar, s’haurien de repartir solidàriament entre tots els treballadors. Però mentrestant, els funcionaris que facin cas al govern que els paga el sou i que gastin el que faci falta. El que demano és que des del govern es deixi de predicar la recepta irresponsable del consum a un treballador de la Nissan o a un autònom que avui encara té feina, ni que sigui precària, i demà vés a saber. Tampoc penso que sigui demanar massa que des del govern deixin de tractar-nos com si fóssim uns indocumentats que no sabem gestionar els nostres assumptes.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

La virtut de l'estalvi la van enderrocar els bancs quan van convèncer a la gent que no volien els seus diners, donant-los quatre rals per tenir-los estalviats. A partir d'això i que el sistema s'ha basat en el consum ja tenim el personal descapitalitzat i endeutat fins a l'arrel. I ara?

Anònim ha dit...

Aquí als EUA els funcionaris no tenen res assegurat: ni el sou ni la feina. Des de fa més d'un any s'està retallant gast públic per totes bandes degut a la reducció del tamany dels pressupostos del govern federal i de cada estat.

Hi ha revisions sobre quins programes governamentals realment fan falta i quins no, i els que no, al carrer. Però aquest concepte és inimaginable per la burocràcia governamental europea.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
I ara? La solució de sempre en aquests casos: treballar més que abans i... segurament cobrant menys.

Martí,
Ho sé, però si s’intentés aplicar una cosa similar al vell continent aquí hi hauria una revolució de les grosses. On s’és vist que un funcionari deixi de tenir els privilegis que no tenim la resta dels mortals?

minimontse ha dit...

Sobre la darrera frase: que deixin de tractar-nos com uns indocumentats. Però és que tot el sistema s'orienta a que ens convertim en uns incapaços quasi menors d'edat i uns inútils, així som més fàcils de manipular...

Miquel Saumell ha dit...

Minimontse,
Doncs sí, dissortadament és exactament tal com ho dius, però això no vol dir que no s’hagi de denunciar.