.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 19 d’octubre de 2009

La polèmica reforma d’una llei polèmica

Uns ens asseguren que eren dos milions, exagerant ridículament a l’alça. Uns altres (agència EFE) informen que els que abans d’ahir van sortir al carrer van ser només 55.316 persones; també se’ls veia el llautó d’una hora lluny. Sigui com sigui i veient les imatges que s’han difós de la manifestació de dissabte a Madrid, els manifestants i els seus acompanyants menors d’edat (*) eren molts. Una gentada impressionant que no crec que ningú amb un mínim d’objectivitat posi en dubte.

Ara bé, en un sistema democràtic se suposa que es legisla i es governa en base als vots obtinguts a les eleccions i no segons el número de manifestants que en un moment determinat puguin sortir al carrer. És a dir, les lleis es discuteixen, es modifiquen i es promulguen als parlaments, i allà només hi intervenen i voten els diputats, com no podria ser d’altra manera.

Determinats aspectes polèmics de la llei sota litigi em desagraden força, com desagraden a molta altra gent, també a membres reconeguts del PSOE, el partit que promou aquesta reforma. Però dissortadament això em passa no només amb aquesta llei sinó amb quasi totes les lleis. I és que mai he tingut la sensació que les lleis que finalment surten aprovades són com les que faria jo si tingués la potestat de fer-les. Però no és el cas.

Per tant, també em desagradaria que una manifestació multitudinària pogués fer canviar el contingut d’una llei. Perquè es comença per aquí i mai se sap fins on es pot arribar. El sistema democràtic té moltes mancances però sembla ser que de moment no n’ha sortit cap de millor. Ras i curt, el dret inqüestionable de manifestar-se no comporta ni de lluny el dret de modificar una llei mitjançant una manifestació.

De totes maneres és curiós constatar que el partit que més ha mogut els fils d’aquesta manifestació (tot i que astutament el Partido Popular no figura entre els seus convocants) va governar aquest país durant vuit anys, i sobre el tema del dret a l’avortament –que d’això es tracta- no va fer res. És a dir, el va mantenir, tot i gaudir d’una confortable majoria absoluta durant la meitat del seu mandat. A la manifestació de dissabte s’hi varen deixar caure alguns membres d’aquell govern, fins i tot el que llavors n’era el president. Eren unes presències que al meu entendre grinyolaven. Des del meu respecte més absolut a qui es manifesti en contra del dret de les dones a avortar, jo aquí hi veig una gran dosi de cinisme, sobretot per part d’alguns.


(*) Als menors d’edat no se’ls hauria de considerar com a manifestants normals i lliures. No puc evitar sentir malestar cada cop que veig menors d’edat participant en manifestacions al costat dels seus pares, o dels seus mestres, o de qui sigui. Si això no és una manipulació dels nens ja em diran què és. I ja que surt el tema i al marge de la manifestació de dissabte, afegiré que aquestes manipulacions les practica tant l’esquerra progressista com la dreta conservadora, encara que darrerament aquests són adjectius totalment intercanviables entre ambdues ideologies.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

Mai he permès que els meus fills quan eren menors anessin a cap tipus de manifestació, del signe que fos, ho trobo increïblement immoral. Curiosament els catòlics no fan fàstics a dur la seva quitxalla per pressionar al govern que canviï una llei que no només els afecta a ells, afecta a altres persones sobre les que, teòricament, no hi tenen influència. I d'això dels senyors del PP ja és la repera, tenen una barra que no se l'acaben!

greips ha dit...

no crec que sigui manipulació sinó simple transmissió de valors; se suposa que en això es basa l'educació que et dónen els pares... :)

Clidice ha dit...

ah! és veritat, me n'oblidava que els catòlics són els únics que posseeixen valors acceptables pels infants! i que l'espectacle que es dóna en aquestes manifestacions, i el llenguatge que és fa servir, és absolutament edificant i gens manipulat!

esparver ha dit...

De tota manera, el més divertit d'aquesta llei (i d'algun reglament que corre per aquest regne) és el llim legal en que viuen les persones de 16 a 18 anys, que no poden veure's una cervesa legalment però poden avortar (en aquest cas) sense que ningú hi tingui res a dir.

I segurament la llei antiga necessita modificar-se, però pensar una mica i fer-ho bé és gratis.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice, Greips i Esparver:
Moltes gràcies pels vostres comentaris. Suposo que de totes maneres estareu d’acord en que la mani de dissabte va ser tot un èxit de públic i crítica. I és que d’això es tracta, així que un "10" pels organitzadors. Això sí, se’ls va "colar" l'Aznar.