Dissabte passat vaig ser a Sitges, amablement convidat per Unió Democràtica de Catalunya, per assistir al seu 24è congrés en la meva específica qualitat de blogaire.
A banda de la proposta de Duran i Lleida d’anar cap a la sociovergència, com si això fos una cosa tan fàcil d’empassar per les respectives militàncies d’uns partits que proposen per a Catalunya uns projectes polítics, econòmics i socials totalment oposats, m’atreviria a dir que en aquest congrés no hi ha hagut res més a destacar, i els diaris d’ahir així ens ho confirmaven.
De fet sota el lideratge de Duran Unió és quasi com una bassa d’oli i ho tenen tot molt ben organitzat i controlat per tal que res ni ningú grinyoli. El meu interès per anar al congrés anava, per tant, una mica més lluny, o potser més a prop, del que políticament pogués passar en el transcurs de l’esdeveniment.
Jo només pretenia veure, en primer lloc, com reaccionava un partit de llarga trajectòria com UDC davant la demanda inesperada (em consta que ho va ser) d’una invitació per assistir al seu congrés nacional per part d’un quasi (o sense el quasi) desconegut blogaire com jo.
Vaig enviar el primer missatge a UDC plantejant el meu interès amb més d’un mes d’anticipació. Després d’un intens intercanvi de missatges (nou en total), finalment vaig tenir la conformitat del partit per assistir al congrés, amb els mateixos drets (així m’ho van especificar a Sitges) que els periodistes que representaven els mitjans de comunicació tradicionals.
(Aprofitaré per dir que els blogs d’internet també són igualment uns mitjans de comunicació, amb dues diferències respecte als tradicionals. Per una banda tenen, en general, menys audiència, i per altra tenen la particularitat de que els seus lectors també hi poden participar activament mitjançant els comentaris on line. Així, podríem dir que mentre els mitjans tradicionals estarien qualificats com a 1.0, els blogs interactius entrarien dintre de la categoria 2.0)
Com dèiem, el congrés va tenir lloc durant aquest cap de setmana al Hotel Meliá de Sitges. Hi vaig arribar dissabte a 1/4 de dotze del matí. Després de que a les diferents persones que em van atendre els quedés clar que jo ni era militant ni periodista ni convidat especial, sinó que segons s’anaven comunicant per telèfon aquelles persones ha arribat el senyor que té un blog, em vaig acreditar al mostrador de premsa. Allà em van fer a mans el programa d’actes i una cartera portadocuments senzilla però discreta, que pot servir per altres usos. Res a veure amb la cridanera cartera de color butà que donaven al congrés de CDC.
(La segona part d’aquest article la trobareu aquí)
A banda de la proposta de Duran i Lleida d’anar cap a la sociovergència, com si això fos una cosa tan fàcil d’empassar per les respectives militàncies d’uns partits que proposen per a Catalunya uns projectes polítics, econòmics i socials totalment oposats, m’atreviria a dir que en aquest congrés no hi ha hagut res més a destacar, i els diaris d’ahir així ens ho confirmaven.
De fet sota el lideratge de Duran Unió és quasi com una bassa d’oli i ho tenen tot molt ben organitzat i controlat per tal que res ni ningú grinyoli. El meu interès per anar al congrés anava, per tant, una mica més lluny, o potser més a prop, del que políticament pogués passar en el transcurs de l’esdeveniment.
Jo només pretenia veure, en primer lloc, com reaccionava un partit de llarga trajectòria com UDC davant la demanda inesperada (em consta que ho va ser) d’una invitació per assistir al seu congrés nacional per part d’un quasi (o sense el quasi) desconegut blogaire com jo.
Vaig enviar el primer missatge a UDC plantejant el meu interès amb més d’un mes d’anticipació. Després d’un intens intercanvi de missatges (nou en total), finalment vaig tenir la conformitat del partit per assistir al congrés, amb els mateixos drets (així m’ho van especificar a Sitges) que els periodistes que representaven els mitjans de comunicació tradicionals.
(Aprofitaré per dir que els blogs d’internet també són igualment uns mitjans de comunicació, amb dues diferències respecte als tradicionals. Per una banda tenen, en general, menys audiència, i per altra tenen la particularitat de que els seus lectors també hi poden participar activament mitjançant els comentaris on line. Així, podríem dir que mentre els mitjans tradicionals estarien qualificats com a 1.0, els blogs interactius entrarien dintre de la categoria 2.0)
Com dèiem, el congrés va tenir lloc durant aquest cap de setmana al Hotel Meliá de Sitges. Hi vaig arribar dissabte a 1/4 de dotze del matí. Després de que a les diferents persones que em van atendre els quedés clar que jo ni era militant ni periodista ni convidat especial, sinó que segons s’anaven comunicant per telèfon aquelles persones ha arribat el senyor que té un blog, em vaig acreditar al mostrador de premsa. Allà em van fer a mans el programa d’actes i una cartera portadocuments senzilla però discreta, que pot servir per altres usos. Res a veure amb la cridanera cartera de color butà que donaven al congrés de CDC.
(La segona part d’aquest article la trobareu aquí)
2 comentaris:
En Saumell comença a defallir i allà on ahir hi deia "demà" ara hi diu "demà passat". Això de no rebre premis ni comentaris -s'hi han fixat que els darrers articles d'el radar no reben comentaris en obert de ningú?- deu passar factura. Ànims, Saumell, la crisi ens afecta a tots!
Ja ho pots ben dir, Estanislau! No sé què seria d’aquest blog sense les teves aportacions. Avui mateix això ja tornava a quedar desèrtic i gràcies al teu comentari ara ja n’hi ha dos. I no ho dubtis, la crisi afecta tothom.
Publica un comentari a l'entrada