Saül Gordillo no només té un blog sinó que molts blogaires el consideren un dels grans entesos en aquest fenomen. El blog de Gordillo darrerament experimenta una baixa important de visites; ell mateix ho reconeix. A partir d'aquest fenomen ha escrit un article que porta per títol "La generació Facebook jubila la generació bloc".
Discrepo de Gordillo. Compara coses diferents que, al meu entendre, només són complementàries. Però admeto que potser el que em passa és que com que jo encara no he entrat al Facebook, ni tinc previst fer-ho a curt termini, parlo des d’una certa ignorància.
Tal com jo ho veig, un blog es pot comparar, per exemple, amb un twitter (miniblog), de la mateixa manera que un Mercedes 600SEL es pot comparar, per exemple, amb un DaciaLogan. Estem parlant bàsicament del mateix producte però amb diferents prestacions.
Però comparar el Facebook amb un blog ho veig una mica com si volguéssim comparar un plat de gambes de Palamós amb una visita a la Torre de Collserola. Totes dues coses són interessants però no necessàriament si un puja a Collserola ha de deixar de menjar gambes. Són coses complementàries i, per cert, ambdues molt recomanables.
Discrepo de Gordillo. Compara coses diferents que, al meu entendre, només són complementàries. Però admeto que potser el que em passa és que com que jo encara no he entrat al Facebook, ni tinc previst fer-ho a curt termini, parlo des d’una certa ignorància.
Tal com jo ho veig, un blog es pot comparar, per exemple, amb un twitter (miniblog), de la mateixa manera que un Mercedes 600SEL es pot comparar, per exemple, amb un DaciaLogan. Estem parlant bàsicament del mateix producte però amb diferents prestacions.
Però comparar el Facebook amb un blog ho veig una mica com si volguéssim comparar un plat de gambes de Palamós amb una visita a la Torre de Collserola. Totes dues coses són interessants però no necessàriament si un puja a Collserola ha de deixar de menjar gambes. Són coses complementàries i, per cert, ambdues molt recomanables.
11 comentaris:
Què t'he de dir, Miquel? Ja et podràs imaginar que no puc estar més d'acord amb tu. Facebook i blog són dues eines diferents: sí que hi pot haver una cosa, en aquest sentit; que és que, com a conseqüència del gran ús del Facebook, per una raó de temps hi hagi qui es dediqui menys als blogs (ja sigui a produir-los com a llegir-los).
Una abraçada cap a Sarrià!
Mira Montse, em sembla que tu i jo anem bastant d'acord, almenys en que de moment el Facebook no el volem, entre altres coses perquè no el necessitem. Després de llegir també els comentaris que han deixat al blog del Saül Gordillo tinc clares dues coses:
1/ de moment no canvio d'opinió.
2/ no excloc fer-ho més endavant.
És bo ser obert de mires però tampoc cal actuar de determinada manera només perquè tothom ho fa.
Que vagi bé pel Poble Sec!
Estic molt d'acord amb tu. I en tot cas ens movem també en situacions personals diferents. El facebook el fem servir per unes funcions personals, en moments de relaxament i descans per desconnectar. El bloc, fent-se servir en temps més o menys lliure, és un exercici de consum d'informació. Els que fem blocs hem de defensar aquesta diferència. Jo en tot cas no m'amoïnaria pel nombre de visites (a no ser que volgués fer negoci o volgués pujar l'ego) si els que em llegeixen són fidels i, el més important, tenen esperit crític. VEure alguns blocs amb 300 visites diàries però sense cap comentari no sé si és gaire positiu.
Amb tot el respecte em sembla que la majoria dels que comenteu sou blogaires i d'una manera o altre us intenteu convèncer de que són coses diferents i no tenen relació quan en realitat la tenen tota.Es com quan un nen petit li regalan una pilota nova, deixa de costat molts dels juguets que abans eren els preferits. Amb el facebook moltísima gent ha deixat de banda el fotolog, blogs etc. i només haig de fer un repàs als blogs d'amics que alguns estàn més que morts, ni els toquen en mesos ni crec que h tornin a fer. Quan es posa de moda un juguet centra tota l'atenció i costa d'acceptar que altres quedan apartats tot i haver estat els preferits molt temps ( per veure millor l'exemple podeu visionar el film Toy Story... molt significatiu..)
Soc pseudoblogaire i no soc Facebook però em temo que el Sr Gordillo pot tenir mes raó del que sembla en aparença.
Las gambes de Palamós no son incompatibles amb la visita a la Torre de Collserola però si et ve un amic de fora i nomes te un dia per estar a Barcelona potser haurà de triar entre visitar Barcelona o anar a Palamós a menjar las gambes.
La qüestió no es si son incompatibles els dos sistemes si no el temps finit que tots tenim i que ens impedeix fer tot el que voldríem.
Jo no soc Face book però els meus dos fills si i t'asseguro que el temps que els ocupa es significatiu i això els impedeix considerar una alternativa.
Jo seguiré amb el meu blog i els meus llibres però reconec que soc una especie en perill d'extinció
Andreu, David i Jordi,
Gràcies a tots. Potser sí que els nostres quatre blogs (que s'actualitzen amb més o menys regularitat) són l'excepció que confirma la regla. Però jo de moment em resisteixo a considerar que el Facebook jubilarà els blogs i ambdues eines les considero complementàries. En tot cas és un tema que el temps ens dirà qui té raó. Ara hi ha el gran boom del Facebook i, com tot, un cop passada aquesta febrada, cadascú es decantarà de la manera que consideri més útil per a les seves necessitats. I torno a repetir: no excloc de cap manera canviar d'opinió sobre aquest tema, i potser ho hauré de fer el dia que vosaltres tres jubileu els vostres respectius blogs i les vostres reflexions migrin definitivament cap a can Facebook o altres noves eines que puguin aparèixer. Mentrestant, llarga vida als blogs!
Hola Miquel!
Jo també comparteixo la teva opinió, les veig eines complementàries. I no sé fins a quin punt els nous usuaris de facebook eren antics usuaris de bolgs. De tota manera crec que també té molt a veure ( més que els facebooks) la gran quantitat de blogs que s'han creat.
Hola Sílvia,
Jo també penso que una gran majoria dels usuaris de Facebook, d'una franja d'edat molt baixa segons ens diuen les dades, no provenen del món dels blogs sinó més aviat del mon dels jocs d'ordinador, amb totes les excepcions que hi vulguem posar.
Bon dia.
Ara veig que Saül Gordillo no dona aquest debat per tancat. Avui hi torna:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/120815
El facebook pren temps lúdic, el blog pren, almenys en el meu entorn més proper, temps de lectura de diaris. Són coses diferents. els fotologs, sota el meu punt de vista, tenen pretenció diferent als blogs. En Saül Gordillo hauria de tenir la capacitat de veure que potser el que li passa a ell no li passa a d'altres, hi ha molts usos diversos als blogs i precisament perquè en molts entorns donen un contingut informatiu-divulgatiu crec que tenen més futur que el facebook. segons com es miri, hi haurà gent que amb el temps deixarà de fer coses amb facebook si no li veu un valor afegit.Oi que això sembla aventurat? També ho és posar en el mateix sac tots dos instruments.
Andreu,
I al marge de tot això, a què és maco que tothom faci el que li sembli millor! O és que potser algú encara pretén que tots estiguem tallats pel mateix patró?
Publica un comentari a l'entrada