Com a continuació pràctica sobre allò que dèiem ahir de les equivocacions electorals avui hi podem posar alguns noms concrets.
Ara toca criticar Saura. Cada dia que passa els catalans tenim nous motius de queixa, i són tantes coses que ja hem perdut el compte. Avui no en concretarem cap, que cadascú es quedi amb la que vulgui. Ara també toca criticar Mayol. Aquesta senyora, sortosament per a la resta de catalans, només la patim en clau barcelonina. Els seus dos darrers disbarats (utilitzant un mot suau només tracto de ser educat i respectuós) són els famosos arbrets de 214.000 euros i l’hotel de superluxe per a gossos i gats que vol construir-nos a tocar de Pedralbes. Uns equipaments, per cert, que no sé en quants euros estan pressupostats però que en pessetes sé de bona tinta que passen de llarg dels mil milions. Ara toca també criticar Álvarez pel que tots sabem i tenim al cap, que no és precisament el col·lapse d’aquest cap de setmana a Madrid (això ha estat poqueta cosa) sinó tot el que hem patit a Catalunya des de la seva presa de possessió com a ministra. O és que ja ho hem oblidat?
Però no ens enganyem, els responsables directes de que uns irresponsables accedeixin a un càrrec polític i segueixin ocupant-lo després de demostrar per activa i per passiva la seva incompetència són els caps de les diferents institucions que els hi paguen el sou, un souàs, per cert, que no es mereixen i que no hem d’oblidar que surt dels nostres impostos. Sovint em critiquen per anar-ho recordant regularment però crec que s’ha de fer. Els nostres impostos serveixen per pagar els sous de les persones competents però també els de les persones incompetents. Som així de generosos.
Per tant i en el cas de Saura, el responsable directe és José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya. En el cas de Mayol, el responsable directe és Jordi Hereu, alcalde de Barcelona. En el cas d’Álvarez, el responsable directe és José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern d’Espanya.
Segurament ara hi haurà algú que pensarà: casualment tots tres són socialistes! És lògic que ho siguin si el partit socialista exerceix una mena de monopoli del poder en les tres institucions que diem. Ep, democràticament, això no ho discuteix ningú, s’ho han guanyat. Però fent una mica de brometa podríem dir que actualment ens trobem sota un règim democràtic de partit únic. L’exemple més emblemàtic és l’Ajuntament de Barcelona, trenta anys de govern socialista sense interrupcions.
Com a conclusió: la culpa és nostra ja que, evidentment, aquestes persones soles no hi han arribat. Per fer-ho han necessitat l’ajut dels nostres vots. Pensem-hi i si ens hem de quedar més tranquils flagel·lem-nos una mica. I la propera vegada que ens cridin a votar, sobretot, tinguem-ho ben present i actuem en conseqüència.
Ara toca criticar Saura. Cada dia que passa els catalans tenim nous motius de queixa, i són tantes coses que ja hem perdut el compte. Avui no en concretarem cap, que cadascú es quedi amb la que vulgui. Ara també toca criticar Mayol. Aquesta senyora, sortosament per a la resta de catalans, només la patim en clau barcelonina. Els seus dos darrers disbarats (utilitzant un mot suau només tracto de ser educat i respectuós) són els famosos arbrets de 214.000 euros i l’hotel de superluxe per a gossos i gats que vol construir-nos a tocar de Pedralbes. Uns equipaments, per cert, que no sé en quants euros estan pressupostats però que en pessetes sé de bona tinta que passen de llarg dels mil milions. Ara toca també criticar Álvarez pel que tots sabem i tenim al cap, que no és precisament el col·lapse d’aquest cap de setmana a Madrid (això ha estat poqueta cosa) sinó tot el que hem patit a Catalunya des de la seva presa de possessió com a ministra. O és que ja ho hem oblidat?
Però no ens enganyem, els responsables directes de que uns irresponsables accedeixin a un càrrec polític i segueixin ocupant-lo després de demostrar per activa i per passiva la seva incompetència són els caps de les diferents institucions que els hi paguen el sou, un souàs, per cert, que no es mereixen i que no hem d’oblidar que surt dels nostres impostos. Sovint em critiquen per anar-ho recordant regularment però crec que s’ha de fer. Els nostres impostos serveixen per pagar els sous de les persones competents però també els de les persones incompetents. Som així de generosos.
Per tant i en el cas de Saura, el responsable directe és José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya. En el cas de Mayol, el responsable directe és Jordi Hereu, alcalde de Barcelona. En el cas d’Álvarez, el responsable directe és José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern d’Espanya.
Segurament ara hi haurà algú que pensarà: casualment tots tres són socialistes! És lògic que ho siguin si el partit socialista exerceix una mena de monopoli del poder en les tres institucions que diem. Ep, democràticament, això no ho discuteix ningú, s’ho han guanyat. Però fent una mica de brometa podríem dir que actualment ens trobem sota un règim democràtic de partit únic. L’exemple més emblemàtic és l’Ajuntament de Barcelona, trenta anys de govern socialista sense interrupcions.
Com a conclusió: la culpa és nostra ja que, evidentment, aquestes persones soles no hi han arribat. Per fer-ho han necessitat l’ajut dels nostres vots. Pensem-hi i si ens hem de quedar més tranquils flagel·lem-nos una mica. I la propera vegada que ens cridin a votar, sobretot, tinguem-ho ben present i actuem en conseqüència.
4 comentaris:
La continuitat al capdavant de l'Ajuntament barceloní és sagnant. On queda la conya aquella de la prioritat de l'alternança, l'oxigenació i la higiene?
Pel que fa a això de que els catalans es queixen, sí, molt, massa. Em sembla, vaja.
Salutacions des de Sevilla, on l'alcalde és conegut, popularment, com 'el tarugo', però que ha estat reelegit en les darreres eleccions
Àngel,
Potser el cas de Barcelona és sagnant com dius però hi són perquè el poble els hi ha posat. Alguna cosa els hi deuen veure però jo per més que miro no la sé trobar.
I quant els amics sevillans, si reelegeixen "el tarugo" deu ser més o menys pel mateix.
El poble és savi,,, encara que a ulls d’alguns també s’equivoca.
El ciutadà espanyol és crític quan no ha de votar. En el moment que ha de dipositar el seu vot a l'urna, llavors s'ho repensa i diu: l'esquerra zapateril és l'opció menys dolenta: jo sempre he estat d'esquerres i preocupat per la distribució social...
Artur,
Encara que jo mateix sovint també ho he fet crec que votar per "l'opció menys dolenta" ja ens mostra bastant la qualitat de la nostra classe política.
Publica un comentari a l'entrada