No cal ser del ram del pa per saber que d’un llonguet no en surt un pa de quilo. Ni cal esforçar-se gaire per concloure que d’un país amb majoria d’ignorants difícilment en sortiran governs massa brillants.Segons el darrer baròmetre del CEO, una mica més del cinquanta per cent dels catalans no saben quins partits componen el tripartit. Es tracta d’una dada prou significativa del nivell cultural en què ens movem, i a la vegada intueixo que és una excel·lent notícia pels nostres polítics, que saben que la ignorància generalitzada de la ciutadania els facilita molt la seva feina.
Dedueixo que aquests ciutadans tampoc saben quins partits formen part de l‘oposició. Vaig encara una mica més enllà i m’atreveixo a dir que potser tampoc tenen massa costum d’anar a votar quan toca. M’imagino que aquesta meitat de la nostra societat és la que no només viu al marge de la política sinó també de moltes altres coses, per exemple dels mitjans de comunicació. Segurament es limiten a una revista d’aquelles de molta foto i poca lletra i algun diari esportiu, i para de comptar. Possiblement el motiu de la seva ignorància té a veure amb la manca de consciència sobre el fet que la política, encara que no els agradi, també la paguen ells. Tot plegat forma part de la mateixa ignorància.
Però si fossin conscients que tot això de la política es paga amb els seus propis diners potser s’ho mirarien amb uns altres ulls. I tal vegada tots seríem més exigents del que som ara amb els administradors de la cosa pública. I tothom sabria quins partits componen el tripartit per tal de no votar-los en cas de desacord amb el que fa aquest govern, o de tornar-los a votar si la seva gestió la considerem satisfactòria. Hi ha gent per tot, també per equivocar-se.
D’un temps ençà tinc la sensació que els catalans anem mig enganyats per la vida. Enganyats pels nostres governants, sí, però també per nosaltres mateixos. Si parlem dels diners que ens manquen és evident que els nostres veïns de l’oest en tenen una bona part de la culpa. D’això no crec que en dubti ningú mitjanament informat. Però si som honestos amb nosaltres mateixos haurem d’acceptar que el problema també el tenim a casa. No tot és culpa del veí.
Faig una mica de pedagogia i encapçalo aquest article amb la foto dels caps visibles del tripartit, tan desconeguts per la majoria dels catalans. Si els coneix més gent potser el proper baròmetre ens sortirà una mica més presentable. El senyor que apareix al mig de la foto (fets, no paraules) exerceix de president però depèn dels altres dos. El del bigoti és, ara ja sí, vicepresident del govern, després d’apropiar-se indegudament d’aquest càrrec durant dos anys. Aquest petit detall ja ens diu molt de la seva peculiar personalitat. I l’altre és el dels vuitanta per hora per l’autopista i altres bestieses per l’estil; no cal afegir res més. Tot i que aquest govern té tota la legitimitat és bo recordar que cap d’aquests partits va guanyar les darreres eleccions.
5 comentaris:
Tota la vida, qualsevol baròmetre sobre coneixement en polítics tant a Espanya com a Catalunya demostren greus mancances. El que demostra tot plegat no és que la gent sigui ignorant (Que també), sinó que les preocupacions del teu i el meu entorn no són les mateixes, o com a mínim no s'adrecen d'igual forma, en assenyalar els relatius culpables perquè no es sap ni qui són.
Però vaja, que no em sorprèn gens, ja en l'època del govern del PP un percentatge brutal d'espanyols no sabia ni qui era el ministre Álvarez Cascos.
tu ha dit molt bé el col·lega de dalt, no és un problema d'ignorància - tot i que tambè - simplement no els interessa i potser fan bé. Per aquesta regla de tres els votants de CIu també són ignorants i si bé és cert que d'ignorància n'hi ha molta, politicament en canvi n'hi ha enys de la que sembla.
En tenen prou sabent que d'una banda hi ha el ZP i de l'altra el PP. Per votar seguiran a l'un o a l'altre.
Recordem fa uns anys com col-lectius importants de la ciutat de Vigo i Sevilla van sortir en massa a protestar perquè els seus equips podien baixar a Segona per reestructuració,per misèries de la condició humana HO TENIEN CLARISSIM aquí en aquest racó en les fiquen per tots costats i quina reacció tenim, doncs més vots que mai a qui mal gestiona els nostres problemes. Qui queda més senyalat aquí
Gràcies Andreu, Francesc, Salvador i Saltenc per les vostres aportacions.
Queda clar que la ignorància es barreja amb el passotisme, amb o sense consciència de ser passota. I queda clar també que més educació de la ciutadania segur que faria disminuir la ignorància i el passotisme. El problema és que els grans beneficiaris de la ignorància i el passotisme dels ciutadans són els polítics, i són aquests els que en gran mesura tenen a les seves mans intentar que els ciutadans siguin més educats. El peix que es menja la cua.
Publica un comentari a l'entrada