Fa pocs dies el ministre del govern espanyol Celestino Corbacho va dir que programes del tipus Gran Hermano i similars s’haurien de prohibir perquè no fomenten la cultura de l’esforç. De fet el que va dir Corbacho és que “no estic dient que s’hagin de prohibir però s’haurien de prohibir”. Encara que se l’entén perfectament podríem concloure que l’expressió oral sembla que no està entre les virtuts més destacades del senyor ministre.
Discrepo amb ell sobre la seva idea de prohibició tot i que coincideixo amb la seva queixa sobre la manca de la cultura de l’esforç, una lamentable realitat que està cada dia més estesa en la nostra societat. Crec que tenim motius sobrats per queixar-nos d’aquest càncer social que ens envolta i que condiciona molt negativament el futur del nostre país.
Confesso que no he vist mai aquest programa que tant preocupa el ministre. Però tot i no haver-lo vist tinc molt clara la meva postura al respecte. Aquests programes no s’han de prohibir. De fet vaig una mica més lluny. Crec que no s’hauria de prohibir cap programa de televisió. Si algú pensa que determinats programes no compleixen amb la legalitat vigent sempre té l’opció de presentar denúncia i la judicatura ja prendrà les mesures que calguin, suposant que se n’hagi de prendre alguna.
Això sí, estaria encantat de viure en un país lliure on no existissin aquesta mena de subproductes. Això voldria dir que seria un lloc on no hi hauria demanda potencial de brossa televisiva i, per tant, vull pensar que la qualitat humana d’aquella idíl·lica societat seria bastant millor que la nostra. I segur que la cultura de l’esforç hi seria molt més present.
Discrepo amb ell sobre la seva idea de prohibició tot i que coincideixo amb la seva queixa sobre la manca de la cultura de l’esforç, una lamentable realitat que està cada dia més estesa en la nostra societat. Crec que tenim motius sobrats per queixar-nos d’aquest càncer social que ens envolta i que condiciona molt negativament el futur del nostre país.
Confesso que no he vist mai aquest programa que tant preocupa el ministre. Però tot i no haver-lo vist tinc molt clara la meva postura al respecte. Aquests programes no s’han de prohibir. De fet vaig una mica més lluny. Crec que no s’hauria de prohibir cap programa de televisió. Si algú pensa que determinats programes no compleixen amb la legalitat vigent sempre té l’opció de presentar denúncia i la judicatura ja prendrà les mesures que calguin, suposant que se n’hagi de prendre alguna.
Això sí, estaria encantat de viure en un país lliure on no existissin aquesta mena de subproductes. Això voldria dir que seria un lloc on no hi hauria demanda potencial de brossa televisiva i, per tant, vull pensar que la qualitat humana d’aquella idíl·lica societat seria bastant millor que la nostra. I segur que la cultura de l’esforç hi seria molt més present.
8 comentaris:
Hola, ben trobat, hi estic d'acord, molt bé... Miquel.
Això comença a l'escola,quan posem uns límits d'aprovr que estan al 5 sobre 10. En el fons estàs dient que tot el que sigui per sobre és suficient. En paral·lel (l'escola no és ni molt menys culpable) hi ha una educació de les actuals generacions que són les primeres que s'han pogut pagar estudis superiors sense treballar i que tenen una carrera. Ja esperem que l'Estat ens dóni fins i tot l'habitatge gairebé a cost 0. A la universitat, és excepcional la carrera on has de dedicar realment un esforç en anys i fracassos per aprovar.
En el món emrpesarial, deia un conegut que ha obtingut capital risc a Syllicon Valley que allà qui fracassa el valoren positivament. Aquí el que comet errors per arriscar-se no li donen finançament. I qui falla, per tant, no torna a intentar-ho. Són tot símptomes d¡un canvi cultural, de la generació dels que tenim 25-35 anys, la més preparada de la història del país però la més acomodada.
Eureka,
Gràcies, jo també segueixo el teu blog.
Andreu,
100% d'acord.
Si il.legalitzen partits polítics i emissores de ràdio, no és estrany que un ministre espanyol també vulgui prohibir programes de la tele.
Gran Hermano té èxit perquè és el que la gent vol veure, i perquè reflecteix el nivell cultural de l'espanyol mig, per molt que en Corbacho ho vulgui amagar.
Martí,
Avui acaba el termini perquè el TC hi digui la seva, així que d’il·legalitzar partits polítics en parlaré demà.
Martí, tant debó GH només ho veiessin "els espanyols". Arreu d'Europa ha tingut força èxit, països com Holanda o Suècia és un programa que funciona. Pel tema televisiu és difícil d'explicar, el futbol tampoc és que sigui una manifestació cultural brutal i és el que més es mira arreu. La meva sensació és que en aquest cas no és causa de la poca cultura de l'esforç, sinó conseqüència. Arribem a casa i no volem complicar-nos la vida: cuina ràpida, televisió que no faci pensar,etc.
La gent es molt hipòcrita. Tan que critiqueu gran hermano que proposeu per substituir-lo? Documentals no? Les teles intenten ser empreses eficients i posar el que la gent mira. A part hi ha mils de persones que neguen mirar el programa i ho fan. Lamentable. A per cert, jo he seguit mes o menys les 10 edicions.
La gent és molt hipòcrita, sí. Perquè només parlen de GH i això només és la punta de l'iceberg d'una bona part de la programació televisiva. En la categoria de tele escombraria sovint hi podríem incloure fins i tot certs noticiaris que cada dia s'assemblen més a l'antiga revista El Caso.
Publica un comentari a l'entrada