Encara que la premsa no n’ha parlat gaire crec que convé comentar-ho per tal que la gent ho sàpiga. No em refereixo al lamentable episodi de l’expulsió de Veneçuela del diputat Herrero (PP), que d’això ja se n’ha parlat força, sinó a l’intent de justificar-la per part del diputat Romeva (ICV), en unes desafortunades declaracions que han passat bastant desapercebudes.
Els fets. La setmana passada el president Chávez de Veneçuela va ordenar l’expulsió immediata del país, sense contemplacions, de l'eurodiputat del PP Luis Herrero. La policia el va anar a buscar al seu hotel de Caracas, el van ficar de males maneres en un vehicle, el van traslladar a l’aeroport i el van embarcar en el primer avió que sortia del país, concretament amb destinació Brasil. Evidentment tot això sense donar-li cap explicació i sense ni tan sols permetre que Herrero pogués recollir el seu equipatge de l’habitació del hotel.
El motiu esgrimit posteriorment per les autoritats veneçolanes és que Herrero va gosar donar la seva opinió en uns termes que no els va agradar. Cap sorpresa, Veneçuela està agafant una deriva dictatorial i aquestes coses passen i seran cada dia més habituals. No ens hauria de sorprendre.
Acte seguit Raül Romeva, que també és eurodiputat però d’un altre partit (ICV), va fer dues coses lletges. La primera per omissió, no solidaritzar-se amb el seu col·lega del Parlament Europeu pel maltractament al que va ser sotmès pel sol fet d’opinar. Si el perjudicat hagués estat ell mateix crec que Herrero s’hi hagués solidaritzat. La segona i al meu entendre més greu, justificar la seva expulsió amb arguments tan puerils com el “dret d’admissió”, el fet que Herrero “no és la primera vegada que expressa aquest tipus d’opinions” i “que no són casuals”. Al capdavall el que va dir Herrero és quelcom que cada dia diu més gent. Que Chávez va camí d’esdevenir un dictador i que Veneçuela va camí d’esdevenir una dictadura. Això és un fet, això ho veu tothom que sàpiga i vulgui mirar una mica més enllà de la punta del nas.
L’eurodiputat Romeva una de dues: o va tenir un mal moment (tothom es pot equivocar), passat el qual s’hauria de disculpar públicament, o està justificant aquesta mena d’abusos contra la llibertat d’expressió tan propis dels règims no democràtics. Encara que de vegades no puc evitar plantejar-me que potser a certs polítics de certs partits en el fons del fons allò que els atrau de veritat són els règims dictatorials.
Els fets. La setmana passada el president Chávez de Veneçuela va ordenar l’expulsió immediata del país, sense contemplacions, de l'eurodiputat del PP Luis Herrero. La policia el va anar a buscar al seu hotel de Caracas, el van ficar de males maneres en un vehicle, el van traslladar a l’aeroport i el van embarcar en el primer avió que sortia del país, concretament amb destinació Brasil. Evidentment tot això sense donar-li cap explicació i sense ni tan sols permetre que Herrero pogués recollir el seu equipatge de l’habitació del hotel.
El motiu esgrimit posteriorment per les autoritats veneçolanes és que Herrero va gosar donar la seva opinió en uns termes que no els va agradar. Cap sorpresa, Veneçuela està agafant una deriva dictatorial i aquestes coses passen i seran cada dia més habituals. No ens hauria de sorprendre.
Acte seguit Raül Romeva, que també és eurodiputat però d’un altre partit (ICV), va fer dues coses lletges. La primera per omissió, no solidaritzar-se amb el seu col·lega del Parlament Europeu pel maltractament al que va ser sotmès pel sol fet d’opinar. Si el perjudicat hagués estat ell mateix crec que Herrero s’hi hagués solidaritzat. La segona i al meu entendre més greu, justificar la seva expulsió amb arguments tan puerils com el “dret d’admissió”, el fet que Herrero “no és la primera vegada que expressa aquest tipus d’opinions” i “que no són casuals”. Al capdavall el que va dir Herrero és quelcom que cada dia diu més gent. Que Chávez va camí d’esdevenir un dictador i que Veneçuela va camí d’esdevenir una dictadura. Això és un fet, això ho veu tothom que sàpiga i vulgui mirar una mica més enllà de la punta del nas.
L’eurodiputat Romeva una de dues: o va tenir un mal moment (tothom es pot equivocar), passat el qual s’hauria de disculpar públicament, o està justificant aquesta mena d’abusos contra la llibertat d’expressió tan propis dels règims no democràtics. Encara que de vegades no puc evitar plantejar-me que potser a certs polítics de certs partits en el fons del fons allò que els atrau de veritat són els règims dictatorials.
3 comentaris:
Miquel, tota la raó, per què passa desapercebut això?
Es garvíssim que un càrrec públic escollit democràticament justifiqui una dictadura, que estigui en contra de la lliure circulació de les persones, Mare de Déu, on anirem a parar???
Em sembla que jo també escriuré al meu bloc sobre això. Enhorabona per la teva reflexió...
El mateix en boca de Aznar i li cau el pel en canvi amb aquest paio ningú li diu absolutament res perquè vegis com redimonis estem muntats
Eureka,
Ara llegeixo que Herrero diu que el PP sembla ser que no el vol tornar a presentar a les llistes d'Europa. Potser és que el partit tampoc en deu haver quedat massa satisfet de tot plegat.
Saltenc,
Sí, és veritat. Evidentment el mateix missatge dit per uns o dit per altres té conseqüències diferents.
Publica un comentari a l'entrada