De vegades els membres del Tribunal Constitucional (el d’Espanya, aquí encara no en tenim) demostren que, quan volen, no només treballen amb una diligència sorprenent sinó que l’encerten de ple. Ara tenim el cas de la llista electoral “Iniciativa internacionalista - La solidaridad entre los pueblos”, una coalició electoral, sospitosa a ulls del govern espanyol, que es presentava a les properes eleccions europees fins que el Tribunal Supremo la va tombar amb excuses de mal pagador. Presentat el corresponent recurs pels perjudicats, només tres dies més tard el Tribunal Constitucional els va donar la raó, i va deixar el Tribunal Supremo en una posició gens confortable a ulls de la ciutadania.Potser allò que més crida l’atenció de la sentència del Tribunal Constitucional en la que, finalment, s’autoritza la presentació de la llista electoral, és quan diu textualment que "... la negativa a condenar expresamente el terrorismo no es, por tanto, indicio bastante para acreditar per se una voluntad defraudatoria ...".
Traduït al català corrent, el Tribunal Constitucional ens recorda que ara per ara no hi cap llei (i jo hi afegeixo que, pel bé de la qualitat democràtica d’aquest país, espero que no hi sigui mai) que obligui a condemnar expressament el terrorisme. Una cosa és la moral o l’ètica del ciutadà (aspectes que queden fora de la jurisdicció dels tribunals) i una altra les lleis vigents.
En endavant ja no es podran fer les coses com es feien fins ara. L’excusa de no condemnar el terrorisme ja no serà vàlida per justificar il·legalitzacions polítiques a discreció. Tot fa suposar, però, que amb l’eina de la Ley de Partidos i mentre el Tribunal d’Estrasburg no es defineixi al respecte, les autoritats espanyoles seguiran actuant amb l’arbitrarietat que ens tenen acostumats. Però a partir d’aquesta sentència s’hauran de buscar nous arguments jurídics. La no condemna ja no serà suficient per promoure il·legalitzacions polítiques.
6 comentaris:
Estaria bé que la condemna explícita del franquisme també figurés alguna vegada com a requisit per muntar un partit polític. Òbviament, tots aquells que van formar part del règim criminal no haurien d'ostentar cap càrrec públic. Durant la transició, amb uns quants canvis de jaqueta n'hi va haver prou per mantenir-se al poder. I dura que duraràs...!
Hola Clara,
La perfecció no existeix. La tan alabada transició política espanyola s’hagués pogut fer molt millor. Ara en paguem les conseqüències. Això és el peatge d’aquell “pacte de l’amnèsia” que concedia immunitat a uns quants. Però ara ja no es pot refer el camí, hem de partir de la situació d'avui.
Hi estic d'acord, però fer memòria és impresecindible per saber qui som, d'on venim i cap a on volem anar. No es pot dir que la història sigui una matèria que tinguem gaire ben apresa.Ens han explicat un sopar de duro i a sobre ens l'hem cregut, ben contents i enganyats. Encara som a temps de curar-nos l'amnèsia...
Clara, em sembla que en Saumell no hi ha volgut entrar, però si en el seu article defensa que la no condemna del terrorisme no ha de ser una obligació potser tampoc ho hauria de ser la condemna explícita del franquisme.
Si, hi estic d'acord, el que no pot ser és que es condemni només la violència d'alguns i la dels altres passi com si res. Només volia posar de relleu la hipocresia. Recordem que hi ha un ministre de Franco que ha governat durant dècades a Galícia. Els membres del seu partit no només no el condemnen sinó que li fan l'onada...
Miquel,
M'has interpretat bé.
Clara,
Tens raó, és una conseqüència lògica d'aquella transició imperfecta que dèiem.
Publica un comentari a l'entrada