Carta oberta a Teresa Cunillera, diputada del PSOE i vicepresidenta del Congreso de los Diputados

Sra. Teresa Cunillera i Mestres
Congreso, Madrid
España

Senyora Cunillera,

He llegit que vostè s'ha enfadat amb el senyor Arturo Pérez-Reverte per un article d’aquest escriptor molt crític amb els membres del parlament espanyol. Francament, trobo que vostè té la pell molt fina. El seu president, José Bono, mai hagués tingut una mena de pataleta com la que ha tingut vostè. Se’ns diu que els diputats estan al servei del ciutadà i per això cobren el sou que cobren i tenen les importants benèfiques addicionals que tenen, i entenc que entre les obligacions del càrrec hi ha la d’acceptar les crítiques. Només faltaria que no fos així!

Penso que vostè té l’obligació d’acceptar amb humilitat les crítiques dels ciutadans que li paguem el sou, encara que no li agradin. Sovint tinc la sensació que vostès, els 350 diputats, viuen molt al marge de la societat que diuen representar. No tenen ni idea del que pensa de vostès la gent del carrer, i quan un se’n cansa i ho diu en veu alta s’enfilen per les parets.

Tan sols molt de tant en tant mantenen vostès contacte amb l’obedient militància de base (en el seu cas, aquelles trobades a Castelldefels amb els militants de la franquícia catalana del PSOE). I després cotxe oficial amunt i avall, restaurants de luxe com si la crisi que provoca el tancament diari d’empreses fos una cosa que no els afectés, viatges per tot el món amb les excuses més inversemblants, la majoria d’ells absolutament prescindibles, i altres alegries per l’estil.

Miri, deixant de banda les rebutjables formes emprades pel senyor Pérez-Reverte, que segur que haguessin pogut ser més educades, tinc la sensació que el fons de la seva crítica el comparteix una bona part de la ciutadania. I davant de la crítica, vostè podia fer dues coses: enfadar-se i amenaçar al missatger, o fer un examen de consciència i tractar d’esbrinar els motius d’aquest creixent emprenyament col·lectiu amb la desacreditada classe política. Veient la seva resposta sembla més que evident que vostè ha optat per la primera opció, el camí més fàcil. Vostè s’ha equivocat.

I permeti’m que acabi dient-li que els catalans tenim doble motiu d’emprenyament amb els 25 diputats de la franquícia de la que vostè en forma part, que a Madrid sempre voten en sentit contrari als interessos de Catalunya aprovats pel nostre Parlament. Així que, si us plau, menys bronques i menys amenaces i més aguantar les crítiques, especialment quan són, al meu entendre, tan justificades.

Atentament,

Miquel Saumell
Sarrià, Barcelona
Catalunya