Ahir uns jutges van decidir arxivar la causa oberta fa mig any contra el president Camps i altres càrrecs públics del Partido Popular imputats per un possible delicte. Tots aquells que s'omplen la boca predicant-nos dia sí i dia també sobre la independència de la justícia, les bondats del nostre sistema judicial, la presumpció d’innocència, etc., quan es troben davant d'una resolució judicial tan contrària als seus interessos ens demostren que no saben perdre, i no ho dissimulen gens. Només cal observar les reaccions en calent del govern espanyol, Grupo Prisa, El País, CNN+, El Periódico, CatRàdio, TV3, BTV, COM Ràdio, etc. per adonar-se’n sense fer cap esforç especial. Ahir es va demostrar una vegada més que alguns que es proclamen més demòcrates que ningú, en el fons no saben perdre. Tots ells van quedar ben retratats.dimarts, 4 d’agost del 2009
No saber perdre
Ahir uns jutges van decidir arxivar la causa oberta fa mig any contra el president Camps i altres càrrecs públics del Partido Popular imputats per un possible delicte. Tots aquells que s'omplen la boca predicant-nos dia sí i dia també sobre la independència de la justícia, les bondats del nostre sistema judicial, la presumpció d’innocència, etc., quan es troben davant d'una resolució judicial tan contrària als seus interessos ens demostren que no saben perdre, i no ho dissimulen gens. Només cal observar les reaccions en calent del govern espanyol, Grupo Prisa, El País, CNN+, El Periódico, CatRàdio, TV3, BTV, COM Ràdio, etc. per adonar-se’n sense fer cap esforç especial. Ahir es va demostrar una vegada més que alguns que es proclamen més demòcrates que ningú, en el fons no saben perdre. Tots ells van quedar ben retratats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Home, cal tenir en compte que s'hi han deixat molts euros en la propaganda del cas Gürtel i ara veuen que tota la seva inversió se n'ha anat en orris. També em pregunto què hauria passat si el PP hagués estat al Govern i hagués estat El Mundo i mitjans afins els qui haguessin orquestat una campanya semblant. Haurien tingut bon perdre? Em penso que sobre corrupció i influència els dos grans partits hi entenen força...
Deixant de banda els interessos confessables o no que puguin tenir els del PSOE i companys de viatge per acceptar la sentència del jutge, en altres ocasions seran els altres, una cosa em queda clara: davant d'un conflicte judicial la gent pren una posició i si el tema és polèmic i l'enrenou mediàtic gran, aquest posicionament encara es fa més ferm i poc donat a acceptar matisos. Així quan arriba la sentència només la acceptem si va en la línia de la nostra posició, quan no és així diem que la acceptem però que és discutible, o també diem que la justícia està polititzada, o etc... que no són res més que maneres de dir que no ens sembla be el que han dictaminat els jutges. A mi això em sembla de una frivolitat molt gran, doncs normalment només coneixem del cas allò que els mitjans els ha interessat donar-nos a conèixer, no sabem els antecedents, ni les lleis ni la jurisprudència.
Aquest tema d'avui no he pogut evitar relacionar-lo d'alguna manera amb el post que vas fer sobre la sentència del Tribunal d'Estrasburg fa unes setmanes. La sentència no s'ajustava a la posició que havies pres sobre la qüestió i no et va semblar acceptable, al contrari. Òbviament en el teu cas no hi havia la lluita per carregar-se a l'adversari polític.
Sarrianenc
Clara,
Fas una pregunta que em veig capaç de contestar quasi sense risc d’equivocar-me: hagués passat més o menys el mateix, però en sentit contrari. A ningú li agrada perdre i en aquest cas el PSOE ha sofert una derrota judicial sense pal·liatius.
Per cert, dimarts a La Xicra molt correcte, com sempre.
Sarrianenc,
M’he rellegit l’article que dius i em sembla que deixava molt clar que fins i tot des de la meva més profunda discrepància amb aquella decisió judicial, la sentencia s’havia d’acatar. El que no vol dir que no es pugui criticar amb tota la intensitat que el cas es mereix.
+ + +
Dit això,
1/ que en aquest país la justícia està polititzada és una obvietat. O almenys aquesta és la percepció que tenen els dos grans partits polítics espanyols que, convé recordar-ho, són els que nomenen els jutges de les instàncies claus. Si PP i PSOE creguessin en una justícia professional i independent de criteris polítics, ja s’haurien renovat aquells tribunals que tant els costa renovar.
2/ vista la resolució judicial sobre el “cas Camps” i pendents del que pugui dir el Suprem d’aquí un any, personalment crec que la posició política d’aquest home resulta bastant indefensable. Perquè els jutges diuen el que diuen, i una de les coses que diuen és que Camps va rebre uns béns que no va pagar, quan Camps sempre havia dit que no es tractava de regals perquè els havia pagat, i que arribat el moment ens ho demostraria. Doncs no ens ho ha demostrat. Vull dir que Camps potser no ha delinquit com diuen els jutges però el que és segur és que ha mentit.
Miquel,
Jo no entro a discutir si al Sr. Camps li hauria de caure la cara de vergonya per haver mentit o no, ni si el PSOE i el PP sembla que estiguin en una baralla de baixa "estofa", ni tampoc si la la justícia està polititzada o no, com tampoc si les sentències tant tu com el PSOE les acateu, no queda cap altre remei que fer-ho.
El que deia és que en temes polèmics i mediaticament escalfats tendim només a acceptar (no acatar que això no toca altre remei i recórrer-la, si es pot) de bon grat aquelles sentències que diuen allò que volem escoltar. Per que ens hem format ja una imatge del que és de justícia en aquests casos, quan el nostre pensament no té res a veure amb les lleis que desconeixem, amb els antecedents del cas que ens són aliens, amb la jurisprudència sobre la que en som profans, i sí molt a veure amb les passions i els interessos ideològics, polítics, religiosos, etc....
I en aquest sentit trobo molt semblant la reacció del PSOE amb el Sr. Camps i la teva sobre la sentència del Tribunal d'Estrasburg. És a dir, la sentència s'escapa del cliché que m'havia fet del cas així que en faig la meva crítica, sense tenir en compte que està sesgada pels meus interessos o passions, però això sí, acato la sentència. L’única diferència que hi trobo entre el teu plantejament i el que fan els partits, per exemple en cas del Sr. Camps, és que el teu "acatament de la sentència, que no acceptació" és purament en termes dialèctics i no té la finalitat de destrucció de l'adversari que dona la sensació que tenen els acataments de les sentències que fan els partits polítics. Però ni tu ni el PSOE haguéssiu tingut inconvenient en acatar i acceptar la sentència plenament si aquesta hagués quadrat amb el vostre cliché.
Sarrianenc
Bon dia Sarrianenc,
El meu problema és que potser jo no acabo de creure en “aquesta” justícia tan polititzada que tenim. Però com que no hi ha més alternativa que creure-hi (bé, sí, un sempre es pot fer anarquista, però no és el meu cas) llavors reaccionem humanament “segons ens va el mercat”. Però fixa’t que jo no dic que en el cas Camps els jutges s’hagin equivocat, i no ho dic precisament perquè entenc que per fer-ho s’han de tenir uns coneixements legals que jo no tinc. I tot i tenint-los, dels tres jutges dos ho van veure blanc i un ho va veure negre. Però sí que repeteixo que al meu entendre Camps ha acabat la seva carrera política, bàsicament per mentider, encara que potser estic confonent els desitjos amb la realitat.
De totes maneres, reaccionar tan enfurismadament com ho està fent el PSOE aquests dies no té res a veure amb la meva reacció contrària a la sentencia del TEDH., tot i que aquesta és una valoració subjectiva que jo potser no sóc el més indicar per fer-la.
Publica un comentari a l'entrada