Transport. On és el progrés?

Els dirigents polítics d’aquest país, siguin del partit que siguin (encara que ara, dissortadament, quasi tots pertanyen a la mateixa colla, en una mena de monopoli que ja es veu que no pot ser bo de cap manera) sempre ens estan fent la propaganda de la modernitat, de lo bé que estem ara comparat amb abans, i tot gràcies a la seva excel·lent gestió. Quan parlen de transport sovint ens posen l’exemple del TGV que ells anomenen AVE, com si en termes d’utilització aquest fos el tren més popular de l’estat espanyol. Un tren, per cert, que els socialistes van decidir posar en marxa l’any 1992 començant pel tram peninsular més lògic, el que enllaça Madrid i Sevilla. De Madrid cap a altres destinacions res de res, i més enllà de Sevilla el mateix. Tot un monument al sentit comú que algun dia s’estudiarà a les universitats. No és cap secret que aquesta línia va ser una mena de contrapès als Jocs Olímpics de 1992 concedits a la ciutat de Barcelona. Una gran millora, un gran estalvi de temps. És veritat, però només per anar de Madrid a Sevilla, o per tornar. Potser no és casualitat que el president del govern espanyol que va decidir aquella multimilionària inversió era un sevillà que vivia a Madrid.

Ara mateix, però, se m’acudeixen altres exemples que en termes de modernitat més aviat van en sentit contrari. Avui en detallarem tres.

Recordo que l’any 1974 vaig fer un periple de tres setmanes per l’Amèrica del Sud, començant per Rio de Janeiro i acabant a Buenos Aires. Vaig tornar a Europa en un vol directe d’Aerolineas Argentinas fins a Madrid. El vol va durar unes dotze hores. Avui, 35 anys després, per fer el mateix trajecte encara es tarden dotze hores. On és el progrés?

L’altre dia un vigatà amic meu em deia que durant els anys quaranta del segle passat, just després de la Guerra Civil, per anar en tren de Barcelona a Vic es tardava uns minuts menys que ara. On és el progrés?

Fa quinze anys, molt abans que el conseller Saura posés en marxa els seus invents del TBO, sempre en contra del vehicle privat en particular i de la iniciativa privada en general, uns invents que bàsicament consisteixen en allargar el temps del viatge per autopista i alhora augmentar la contaminació causada per les emissions dels cotxes (encara que ell, mal assessorat, digui que no), per anar de Barcelona a Martorell en cotxe es tardava bastant menys que ara. A més a més, anant a 80, ara el meu cotxe contamina un cinquanta per cent més que quan es podia anar a 120, tal com ja s’ha explicat repetidament en aquest blog. On és el progrés?

El TGV que ells anomenen AVE està molt bé tot i que només l’utilitza un petit percentatge de la població. Però en termes de transport el gruix dels ciutadans d’aquest país estem igual o pitjor que fa molts anys.