Anglès: Un país on el coneixement de l’anglès per part de la seva classe política no és la norma sinó l’excepció ja diu molt de quin tipus de país és. Ara mateix tant el cap del govern com el líder de l’oposició necessiten traductor.
CEOE: un país on des de fa bastants mesos el líder de la seva principal organització patronal no paga el sous dels treballadors de la seva pròpia empresa ja diu molt de quin tipus de país és.
Divisió territorial: un país on després de trenta anys de democràcia encara defensa les bondats del café para todos, equiparant Catalunya (amb una Generalitat que ara celebra els seus primers 650 anys d’història) amb, per exemple, la Región de Murcia, amb tots els respectes per als murcians, ja diu molt de quin tipus de país és.
Egunkaria: un país que tanca impunement diaris ja diu molt de quin tipus de país és.
Llengua catalana: “Hi ha gent a qui no agrada que es pense, s'escriga o es parle en català; és la mateixa gent a qui no agrada que es pense, s'escriga o es parle” (Ovidi Montllor). Un país on aquestes sensibilitats lingüístiques estan tan esteses ja diu molt de quin tipus de país és.
Monarquia: un país que accepta que el millor sistema per ocupar el càrrec de cap d’estat és el de tenir-hi instal·lada la mateixa família de per vida, que es passen el càrrec de pares a fills com si això fos una Corea del Nord qualsevol, ja diu molt de quin tipus de país és.
Toros: un país que té com a fiesta nacional aquesta salvatjada ja diu molt de quin tipus de país és.
Televisió: Un país que té com a grans referents televisius a una tal Belen Esteban i a un tal Jorge Javier Vazquez, que per cert és català, ja diu molt de quin tipus de país és.
UGT+CC.OO.: un país on els líders dels seus principals sindicats, uns organismes paraoficials finançats pràcticament en exclusiva amb subvencions públiques, organitzen sense motiu manifestacions en contra dels únics que tenen a les seves mans la creació de llocs de treball productius ja diu molt de quin tipus de país és.
10: el motiu número deu, dels molts que hi podríem afegir a aquesta llista, el deixo a la consideració dels lectors d’aquest blog.
CEOE: un país on des de fa bastants mesos el líder de la seva principal organització patronal no paga el sous dels treballadors de la seva pròpia empresa ja diu molt de quin tipus de país és.
Divisió territorial: un país on després de trenta anys de democràcia encara defensa les bondats del café para todos, equiparant Catalunya (amb una Generalitat que ara celebra els seus primers 650 anys d’història) amb, per exemple, la Región de Murcia, amb tots els respectes per als murcians, ja diu molt de quin tipus de país és.
Egunkaria: un país que tanca impunement diaris ja diu molt de quin tipus de país és.
Llengua catalana: “Hi ha gent a qui no agrada que es pense, s'escriga o es parle en català; és la mateixa gent a qui no agrada que es pense, s'escriga o es parle” (Ovidi Montllor). Un país on aquestes sensibilitats lingüístiques estan tan esteses ja diu molt de quin tipus de país és.
Monarquia: un país que accepta que el millor sistema per ocupar el càrrec de cap d’estat és el de tenir-hi instal·lada la mateixa família de per vida, que es passen el càrrec de pares a fills com si això fos una Corea del Nord qualsevol, ja diu molt de quin tipus de país és.
Toros: un país que té com a fiesta nacional aquesta salvatjada ja diu molt de quin tipus de país és.
Televisió: Un país que té com a grans referents televisius a una tal Belen Esteban i a un tal Jorge Javier Vazquez, que per cert és català, ja diu molt de quin tipus de país és.
UGT+CC.OO.: un país on els líders dels seus principals sindicats, uns organismes paraoficials finançats pràcticament en exclusiva amb subvencions públiques, organitzen sense motiu manifestacions en contra dels únics que tenen a les seves mans la creació de llocs de treball productius ja diu molt de quin tipus de país és.
10: el motiu número deu, dels molts que hi podríem afegir a aquesta llista, el deixo a la consideració dels lectors d’aquest blog.
19 comentaris:
Miquel,
aprenent de tu i per provocar...el desé podria ser que el dret català és més favorable a la dona en general i això és un signe positiu i civilitzador...
salut
el 10 és molt senzill: perquè sóc català :)
doncs el meu 10 és "perquè si així ho volen els catalans és més que suficient" :)
Un país que confón llengua castellana per llengua espanyola, ja diu molt de quin tipus de país és.
1.- Anglès: com a mínim el president espanyol parla bé el castellà. Quants diputats del Parlament de Catalunya tenen el nivell C?
2.- CEOE - Els sindicats d'empresaris són una vergonya però a casa també tenim un bon grapat. De la facturació dels empresaris catalans més grans, quina part és de diners públics? Quants han rebut prèstecs, avals, favors, llicències i subvencions del sector públic? Quants triomfen més enllà de Catalunya en igualtat de condicions? Quants juguen a dues bandes, signant l'editorial de la dignitat aquí i criticant-la a Madrid? L'amo del diari més gran i més subvencionat de Catalunya ni tan sols es digna a parlar català i, a més, és un Grande de España.
3.- Divisió Territorial: Coi, amb la "lliçó exemplar" que està donant el Parlament de Catalunya amb la llei de vegueries, la llei electoral, l'Estat de les Autonomies sembla una obra d'art.
4.- Egunkaria no es va tancar per ser un diari, es va tancar per ser terrorista. Es com dir que es tanquen bars per tancar les herriko-tavernes. No es tanquen per ser bars, es tanquen per terroristes.
5.- El que no agrada que s'utilitzi és el castellà: es multa i es prohibeix darrera de la coartada "vehicular". És a Catalunya on hi ha molt anti-espanyolisme i és des de Catalunya que s'etziba bastonades a l'anticatalanisme murcià en benefici propi (propi dels polítics, no de Catalunya)
6.- Catalunya és la cuna de les èlits i de la corrupció. Que desprès el cap visible sigui un o l'altre tant fa. Pujol porta 40 anys manant a CiU con un reiet i els quinquis del Llobregat el mateix. Tan fa que vagin canviant les cares. Per cert, aquí l'únic que no s'hi fa amb el Rei Joan Carles és el PP, els altres pixen colònia quan el veuen.
7.- Catalunya té molta tradició taurina i tenint el Zoo de Barcelona com el tenim, millor no anar donant lliçonetes. Aquí dels animals ens preocupem quan ens interessa, tres minuts desprès ningú s'enrecorda
8.- Televisions que a Catalunya arrasen al "share". També és cert que per sentir els barbarismes i castellanisme de la Corpo, millor sentir a la Belen Esteban que al menys és sincera. No va de màsters i high-class com d'altres xabacanes subvencionades que corren per casa nostra
9.- UGT+CCOO reben tantes o més subvencions a Catalunya que a la resta d'Espanya. Al final el problema del nacionalisme és que acaba negant la realitat i desprès emprenyant-se. Segur que la psicologia tradicional té tractats sobre el tema de la negació, la ira, ...
10.- Te'n dono el meu: surt massa car, tant com ser català. I a més hem de mantenir la caspa socialista a Andalucia i Extremadura. Tenim imposts de Suècia i serveis públics magribins. Però la culpa no és d'Espanya ni de Catalunya, és dels socialistes.
11.- Qui vol confondre castellà i espanyol és el nacionalisme. Pujol va prohibir que es diguès "Espanya" i obligaba sota amenaça de perdre la feina a dir "Estat Espanyol".
12.- Això de la dona és de traca i mocador i, si us plau, deixeu d'atorgar-vos la representació dels catalans, "els catalans volen, Catalunya vol". El que volen els catalans és que la Diada de Catalunya sigui el dia de Sant Jordi, au, jo també puc ser "els catalans".
Bon Nadal.
Bon dia i agraït pels vostres comentaris.
Trina, per cert, això que dius no és pas cap provocació sinó una constatació més del fet diferencial.
“Catalonia is not Spain” diuen alguns, i és evident que en certs aspectes aquesta afirmació és inqüestionable. Del què es tracta ara és d’anar eliminant alguns petits “entrebancs” que encara impedeixen que a Barcelona hi visquin ambaixadors estrangers en comptes de cònsols honoraris.
Nota:
Els lectors habituals d’aquest blog ja saben que aquí no es censura cap comentari, ni tan sols els anònims. Però això sí, aquests últims no els contesto mai, són les normes d’aquest blog.
Tot i això aprofito per desitjar també un Bon Nadal al nostre simpàtic comentarista anònim.
Miquel, un bon post. En el 10 hi encabiria un munt d'aspectes, però en qualsevol cas coincideixo amb tu amb els 9 punts.
PS: Jo també publico anònims, però no entenc que no gosin donar la cara; al cap i a la fi, amb educació totes les opinions són respectables!
Bones Festes.
tal vez no de la cara por miedo. aqui todo el mundo tiene miedo a decir la verdad. los unos para que no les pillen y los otros para que no les persigan. cosas de las dictaduras
ferran i miquel,
si en comptes de posar "anònim" posés "josep" o "greips" ja seria diferent? ;-)
@ Ferran,
Jo tampoc ho entenc però què hi farem! Tinc observat que els anònims abunden més entre la gent més jove que entre la gent que ja no ho és tant, i també en les webs i blogs on es debat –per dir-ho d’alguna manera- a base d’insults i desqualificacions personals. Afortunadament no és el cas d’aquest blog, i el mèrit és de tots els que hi participeu. Sigui el què sigui i aprofitant que ara surt el tema, sempre he pensat que en democràcia els anònims reflecteixen bàsicament una certa manca de maduresa.
@ Greips,
Sí, tu almenys has fet l’esforç de inventar-te un nom. Jo mateix signo com a Miquel Saumell i potser em dic José Maria Aznar (de quan parlava català en la intimitat).
Si la resposta és educada, crec que tothom te dret a mantenir la seva intimitat.
Tot i així i desde la discrepància pel que fa a estar en una dictadura, repeteixo els arguments de l'anònim perquè els he trobat interessants:
1.- Anglès: com a mínim el president espanyol parla bé el castellà. Quants diputats del Parlament de Catalunya tenen el nivell C?
2.- CEOE - Els sindicats d'empresaris són una vergonya però a casa també tenim un bon grapat. De la facturació dels empresaris catalans més grans, quina part és de diners públics? Quants han rebut prèstecs, avals, favors, llicències i subvencions del sector públic? Quants triomfen més enllà de Catalunya en igualtat de condicions? Quants juguen a dues bandes, signant l'editorial de la dignitat aquí i criticant-la a Madrid? L'amo del diari més gran i més subvencionat de Catalunya ni tan sols es digna a parlar català i, a més, és un Grande de España.
3.- Divisió Territorial: Coi, amb la "lliçó exemplar" que està donant el Parlament de Catalunya amb la llei de vegueries, la llei electoral, l'Estat de les Autonomies sembla una obra d'art.
4.- Egunkaria no es va tancar per ser un diari, es va tancar per ser terrorista. Es com dir que es tanquen bars per tancar les herriko-tavernes. No es tanquen per ser bars, es tanquen per terroristes.
5.- El que no agrada que s'utilitzi és el castellà: es multa i es prohibeix darrera de la coartada "vehicular". És a Catalunya on hi ha molt anti-espanyolisme i és des de Catalunya que s'etziba bastonades a l'anticatalanisme murcià en benefici propi (propi dels polítics, no de Catalunya)
6.- Catalunya és la cuna de les èlits i de la corrupció. Que desprès el cap visible sigui un o l'altre tant fa. Pujol porta 40 anys manant a CiU con un reiet i els quinquis del Llobregat el mateix. Tan fa que vagin canviant les cares. Per cert, aquí l'únic que no s'hi fa amb el Rei Joan Carles és el PP, els altres pixen colònia quan el veuen.
7.- Catalunya té molta tradició taurina i tenint el Zoo de Barcelona com el tenim, millor no anar donant lliçonetes. Aquí dels animals ens preocupem quan ens interessa, tres minuts desprès ningú s'enrecorda
8.- Televisions que a Catalunya arrasen al "share". També és cert que per sentir els barbarismes i castellanisme de la Corpo, millor sentir a la Belen Esteban que al menys és sincera. No va de màsters i high-class com d'altres xabacanes subvencionades que corren per casa nostra
9.- UGT+CCOO reben tantes o més subvencions a Catalunya que a la resta d'Espanya. Al final el problema del nacionalisme és que acaba negant la realitat i desprès emprenyant-se. Segur que la psicologia tradicional té tractats sobre el tema de la negació, la ira, ...
10.- Te'n dono el meu: surt massa car, tant com ser català. I a més hem de mantenir la caspa socialista a Andalucia i Extremadura. Tenim imposts de Suècia i serveis públics magribins. Però la culpa no és d'Espanya ni de Catalunya, és dels socialistes.
11.- Qui vol confondre castellà i espanyol és el nacionalisme. Pujol va prohibir que es diguès "Espanya" i obligaba sota amenaça de perdre la feina a dir "Estat Espanyol".
12.- Això de la dona és de traca i mocador i, si us plau, deixeu d'atorgar-vos la representació dels catalans, "els catalans volen, Catalunya vol". El que volen els catalans és que la Diada de Catalunya sigui el dia de Sant Jordi, au, jo també puc ser "els catalans".
Veig que avui la cosa està animada.
Un anònim es com qui tira una pedra i amaga la mà. jo respecto les opinions de la majoria però no m'agrada quan es confon la raó amb l'insult, quan la demagògia o el simplisme son l'eina vehicular.
l'únic consol es tots quedem retratats amb les nostres paraules i si dius tonterias queden escrites.
Jo també apunto el meu nº 10:
en un país on la "caverna mediática" té tant de ressò millor estar fora
Artur,
Gràcies, intentaré no deixar-me res al tinter.
1/ No ho sé.
2/ No ho sé, no ho sé, no ho sé, suposo que per tot hi ha de tot. Uns quants juguen a dues bandes, sí, tal com jo mateix vaig escriure en el meu post del 27/11.
3/ No et falta raó amb aquests exemples.
4/ Egunkaria es va tancar perquè feia nosa als interessos de l’estat, així de senzill. Els diaris no són terroristes, en tot cas ho són les persones. I sobre això em remeto al judici que s’està fent aquests dies a Madrid, on ni tan sols el fiscal ha trobat res que justifiqui la seva participació en aquesta nova farsa judicial. El tancament d’Egunkaria i l’empresonament dels seus directius és un exemple més que a Espanya existeix “de facto” el delicte d’opinió.
5/ Amb aquest comentari només em demostres que davant de la mateixa situació lingüística no tothom ho veu igual. Dir que a Catalunya es multa per utilitzar el castellà és tan fals com una moneda de tres euros. En tot cas digues que s’ha multat per infringir una llei amb la que, per cert, jo no hi estic d’acord, que obliga a rotular com a mínim en català. Però no ens equivoquem, mentre a Catalunya hi hagin funcionaris de l’estat (jutges, policies, guàrdies civils, etc.) que no tinguin l’obligació per llei d’entendre el català (almenys entendre’l, fixa’t si demano poc), i per tant jo hagi de traduir-me a l’espanyol cada vegada que haig de tractar amb ells, em sentiré lingüísticament discriminat, i ells encantats de la vida de demostrar qui mana i quina llengua preval “de facto” a Catalunya.
6/ La monarquia es pot intentar justificar de moltes maneres però reconec que la teva és força peculiar. Me l’apunto.
7/ El Parlament no va donant lliçonetes, simplement fa lleis mitjançant el vot majoritari dels diputats. Així funciona la democràcia.
8/ No en tinc ni idea, per sort tinc un munt de coses a fer que a la pràctica m’impedeixen dedicar temps a la tele. I estic d’acord amb tu, TV3 no és cap exemple.
9/ Segurament tens raó, els sindicats són un dels càncers d’aquest país. Viuen com a reis no amb les quotes dels treballadors sinó amb diner públic, com si fossin una secció més del Ministeri o la Conselleria de Treball. Amb prou feines tenen un 10% d’afiliació i pretenen representar tots els treballadors. De fet darrerament actuen com si fossin els quarts vicepresidents del govern, i el més greu és que el president els accepta com a tals. Jo no conec cap empresari (i t’asseguro que tracto amb molts) que en aquestes condicions tingui la temptació de crear nous llocs de treball.
10/ Discrepo, amb el PP passava el mateix, i amb l'UCD també. Per això cada dia hi ha més catalans que no hi veuen altra sortida que la "descolonització" definitiva, amb intercanvi d’ambaixadors i tota la pesca, i tan amics.
11/ No m’ho crec, això ens ho hauries de demostrar.
12/ El què volen els catalans és només allò que voten democràticament els seus representants al Parlament, després sempre hi ha qui en fa lectures interessades.
Jordi,
És veritat, tot queda escrit i el big brother ho llegeix tot i en va prenent nota. Estem tot fixats però constato que "el nostres" cada dia són més.
Evidentment tant el que ha escrit el blogger com el que ha escrit l'anònim, reproduït per l'anònim, estan al carrer.
Ja podem parlar amb la gent del nostre entorn per arribar a l'autoconvenciment que tenim. La realitat és que el país és més plural i menys negre o blanc del que creiem. I per sort tampoc arribem al nivell d'altres societat properes, on hi ah gent que ha de mirar a sota del seu cotxe i altres no poden escriure notícies, no sigui el cas que algú els relacioni amb els que posen les bombes sota el cotxe (personalment em sembla més greu els que no poden exercir la política al país basc, principalment els que estan amenaçats de mort o els que han mort, que els periodistes a l'atur de l'egunkaria o els partits il·legalitzats. això és també greu... però això ja és una qüestió de preferències).
La realitat tothom la llegeix com vol, o com pot. El que em sembla absolutament desmesurat és que es parli de dictadura quan al món hi ha molta gent patint, morint i rebent tortures, per viure sota una dictadura.
En tot cas Bones Festes per a tothom, els uns, els altres i els de més enllà :)
Gràcies Miquel per la resposta.
10/ Que jo recordi, la reforma laboral de l'Aznar (majoria absoluta) es carregava el PER. La contestació va ser salvatge ... dels partits polítics catalans. Alguns parlen ara de reformes estructurals. Dels mals de Catalunya tenen més culpa "els nostre" que "els altres" -sic-. Mentre no ho veiem, no reeixirem. Per cert, 800.000 catalans havien votat per aquella majoria absoluta.
11/ A mí també m'agradaria tenir els llibres d'estil o guies de comunicació de la Corpo. El que és un fet és que s'utilitza "Estat Espanyol" de manera adotzenada, com si només plogués als ministeris o només fessin esport els funcionaris.
12/ Massa sovint es fa servir "els catalans" per altres coses que no són lleis o que, simplement, són mentida.
@A. Orte
Gràcies per admetre la pluralitat de Catalunya. Els que afirmen que Espanya és plural, ho neguen per Catalunya.
Pel que fa a mirar a sota del cotxe hi ha molta gent a Catalunya que sí que ha de mirar. Et recordo que ara fa nou anys va morir un regidor del PP amb una "bomba lapa".
@Clídice
Jo també crec que dictadura potser no s'ajusta comparativament. Seria més encertat oligocràcia. No pot ser que dues persones, com Zapatero i Montilla, tinguin sobre/contra els catalans tant de poder executiu, legislatiu, judicial i mediàtic. No pot ser que es gastin la meitat dels diners i maneguin sobre l'altra meitat de manera tan impune. Potser no és dictadura, però democràcia tampoc ho és.
Malauradament per ells, el poder de la xarxa no el controlen.
Gràcies pel debat.
Bon Nadal a tots.
Andreu,
Estic segur que algun dia el terrorisme etarra acabarà desapareixent, i també que s’arribarà a la pau mitjançant una negociació política a l’entorn d’una taula rodona (sense presidència), que és com quasi sempre s’acostumen a acabar aquestes coses. I que per arribar-hi s’hauran de deixar de banda les actituds maximalistes d’uns i altres, i totes les parts involucrades hauran de cedir en alguna cosa. I vull pensar també que al nostre país algun dia els delictes d’opinió, que no figuren al codi penal però encara es castiguen com si hi fossin, passaran a formar part de la nostra història més fosca i tothom podrà dir-hi la seva sense por.
Clidice,
Sí, parlar de dictadura és una desmesura, però fixa’t que qui n’ha parlat ho ha fet des de l’anonimat, tot un símptoma.
Artur,
10/ Les reformes laborals proposades des d’una còmoda majoria absoluta com la que tenia Aznar que finalment no es converteixen en llei és que en el fons no es volen portar a terme, per por de perdre vots o pel què sigui. Aquí tothom defuig la responsabilitat de prendre mesures dràstiques quan toquen, i tots sabem que ja fa temps que toquen.
D’acord, dels nostres problemes totes les parts tenen la seva quota de culpa, uns més que altres, i per sortir-ne i intentar veure la llum tots hauríem de començar fent una severa autocrítica. Però no hi veig aquesta voluntat enlloc. Dissortadament.
Bon Nadal a tothom!
Publica un comentari a l'entrada