.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 14 de desembre de 2009

Interpretació oportunista de l’abstenció

Això ho escric divendres, és a dir, abans de la celebració del referèndum que va tenir lloc ahir a diverses poblacions catalanes. Però és que avui dilluns, l’endemà de la jornada de votació, m’interessa posar sobre la taula el tema de la lectura interessada que sens dubte es farà de l’abstenció. No cal ser un politòleg per saber què passarà a partir d’avui mateix. A veure. Els que han votat “sí” queda clar el què volen. Els que han votat “no” també. Els vots en blanc i els vots nuls són exactament això, ni “sí” ni “no” però amb una voluntat inequívoca de participar en un procés democràtic com aquest, en unes votacions que ens deixen uns resultats tan legalment vinculants com els assolits en el referèndum sobre l’entrada d’Espanya a la NATO o en el referèndum sobre el Tractat de Lisboa. O sigui gens legalment vinculants. Però ningú negarà que aquests tres referèndums són tan políticament rellevants com qualsevol altre. Ara bé, seria bo que cap tendència política es permetés interpretar de manera oportunista el sentit del no-vot dels abstencionistes. Sé que això és predicar en el desert però a mi m’agraden les causes perdudes o, més ben dit, difícils (de causes perdudes no n’hi han). La meva tesi és senzilla. Els abstencionistes simplement no han votat i, per tant, no sabem el què pensen. Tant poden ser partidaris del “sí” com del “no” com del “blanc” o com del “nul”, o de tot el contrari. Ho dic perquè ja estic veient que més d’un i més de dos tindran l’atreviment de sumar per a la seva causa els vots que més li agradin amb els no-vots dels que s’han quedat a casa, quan és obvi que són dues coses que no sumen.

9 comentaris:

Clidice ha dit...

un bon exemple de perquè fa falta més educació en criteri polític. O és que no els convé?

A.Orte ha dit...

Cal tenir respecte pels voluntaris i votants (del sí, del no i en blanc) en els municipis on s'ha votat. Però una reflexió. Estem parlant de municipis petits. Quan ens fixem en municipis grans (Vilanova, Sant Cugat) les xifres de participació baixen en picat. Aquest fet cal tenir-ho en compte per qualsevol moviment a curt termini, perquè si això es reprodueix a la resta de municipis grans de Catalunya el ridícul en un hipotètic referèndum oficial seria enorme, sobretot perquè els sis als municipis petits no compensarien l'abstenció dels 5 milions de catalans que viuen als 10 municipis més poblats. Amb això no dic que no s'hagi de fer, però segurament cal garantir que la participació sigui gran, i per això caldrà veure com evoluciona la perplexitat de la societat.

Raimund ha dit...

A.Orte, no entenc que un possible referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya seria una cosa ridícula ("rídicul enorme") si l'abstenció fos de 5 milions de catalans, quan aquí ningú s'exclama amb les grans abstencions de les diferents eleccions que tenim i el resultat final és absolutament vàlid i legal.

La qüestió és que d'una vegada per totes Catalunya es converteixi en un poble democràtic i pugui decidir què caram vol ser. I en aquest sentit el resultat final importa ben poc.

Rocaberti ha dit...

Què vols que et digui... Com vaig comentar en el meu blog, si comparem la mitjana de vot sobiranista de les enquestes de la premsa (35-40%) amb els resultats de la consulta (95%) em sembla clar que bona part del "NO" es troba en els abstencionistes.

Anònim ha dit...

Sense mitjans publicitant-ho, sense diners, sense disposar de col·legis electorals, sense cap campanya... són uns resultats excel·lents.

A.Orte ha dit...

Quan parlo de ridícul em refereixo al, sota el meu punt de vista, excés d'optimisme en el 95% de vots positius. Ahir hi ha gent que va dir que clarament es demostrava que el poble català volia un estat independent. Com he comentat, una part important dels no votants anirien al no. I aquí el sistema electoral no s'encarregarà de treure-li valor al votant de l'àrea metropolitana. És una evidència que molta gent del no no llegeix els mitjans catalanistes, no estan a la blogosfera catalana i no senten que ningú de la seva referència els hagi cridat a votar.
Òbviament un referèndum seria normal, però compte, un resultat per sota del 30% de vots afirmatius portaria a una desinflada general, una mica el que va passar al Québec en la primera experiència.

Miquel ha dit...

No només s'intentaran apoderar dels no-vots, que ja ho estan fent amb els vots favorables aprofitant l'empenta de les consultes. Així no anirem enlloc...

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Jo crec que no els convé, vull dir que els convé molt més continuar potenciant la ignorància política. Un poble ignorant és molt més fàcil de manipular.

Andreu,
És precisament per aquest motiu que tan be expliques en el teu primer comentari que penso que el moment de fer el referèndum oficial i vinculant encara no ha arribat. Abans es necessita fer més pedagogia, bàsicament calculadora en mà (això de la butxaca ho entén tothom).
Quant el teu segon comentari jo no utilitzaria el mot ridícul per definir els resultats de diumenge, ja que tant els voluntaris com els molts o pocs que van anar a votar es poden sentir molestos, i amb tota la raó. El resultat d’una votació mai és ridícul, encara que no ens agradi. En tot cas, podem dir que potser no reflecteix la realitat sociològica del país.
I per acabar una obvietat que suposo que compartiràs: els que no voten, no voten. Pretendre apropiar-se de les opinions dels que s’han quedat a casa em sembla com a mínim oportunista i poc democràtic.


Raimund,
Si de mi depengués jo posaria el llistó d’una participació mínima del 50 per cent més un vot per donar validesa a un referèndum amb efectes vinculants. Les mateixes xifres per fixar el guanyador: guanya qui treu un 50 per cent més un vot. Exigir un percentatge superior equival a primar una de les opcions, i això no em sembla correcte.

Rocaberti,
Insisteixo, qui no vota, no vota. En una democràcia les decisions importants es prenen votant, no segons els resultats de les enquestes.

Albert,
Jo no en diria excel•lents però sí forca decents. L’error d’alguns dels organitzadors va ser parlar d’expectatives de participació abans de la votació. Es van precipitar... i es van equivocar estrepitosament.

Miquel,
Doncs sí, és decebedor el què va passar ahir, només un dia després de la votació.

A.Orte ha dit...

Miquel, vull deixar clar que he emprat la paraula ridícul no vinculada als resultats del diumenge (que respecto i més quan s'ha fet des de la societat civil), sinó al que podria passar si es fes sense pedagogia ni treball en municipis molt grans, especialment en un referèndum vinculant. Perquè les xifres de participació en un àmbit nacional farien que un nivell de participació baix als municipis que concentren el 50% de la població catalana afectarien dramàticament la resta. No m'imagino un referèndum vinculant amb 35% de participació, encara que el Sí tingués nivells propers al 80%. Amb això difícilment es pot anar per cap via democràtica (donat per fet que aquest referèndum no es faria amb l'OK de l'EstaT).És a dir, implicaria un ridícul en termes de país, un ridícul majúscul, perquè tota l'argumentació que estem fent respecte la decepció/trencament vers Espanya es demostraria que és cosa d'un terç de la població. I permeteu-me que ho connecti al meu primer comentari: les xifres dels municipis grans (excepte Vic) mostren una primera diferència demogràfica substancial.