Us heu preguntat alguna vegada quants nivells d’administracions públiques governen les vostres vides? Us heu preguntat alguna vegada si totes i cadascuna d’aquestes administracions públiques us són útils i necessàries? Us heu preguntat alguna vegada si alguna o algunes d’aquestes administracions públiques es podrien eliminar? Veieu convenient que s’estableixin nous nivells administratius (ara es parla de les vegueries) abans de concretar quines administracions s’eliminen prèviament?Si no m’he descomptat o me n’he deixat algun, jo tinc vuit nivells administratius que em vigilen i em governen les 24 hores del dia. Cadascun amb els seus corresponents despatxos, els seus funcionaris, els seus càrrecs de confiança, els seus cotxes oficials, les seves dietes, els seus assessors i informes externs (partida pressupostària important, però massa sovint mig opaca), les seves propagandes dites institucionals i altres despeses i benèfiques de tota mena. Ens podem permetre aquesta disbauxa? Estic convençut que no necessitem tanta gent. No ja per les quotes de llibertat que cada un d’aquests nivells de l’administració ens va acotant sinó pels calés que costa mantenir tota aquesta gegantina estructura administrativa que no fa més que créixer i créixer sense parar.
A més a més ens trobem que cada nivell de l’administració vol deixar petjada en les nostres vides. Els buròcrates amb signatura als diaris oficials (alerta, n’hi ha de molt perillosos!) pretenen que tothom sàpiga qui mana i això vol dir que el ciutadà ho ha de notar, i no necessàriament mitjançant actuacions positives i necessàries per la societat. Amb tants funcionaris i assimilats que pretenen controlar tots i cadascun dels nostres actes com si fóssim pàrvuls, s’està arribant a situacions esperpèntiques i ridícules com la de pretendre fixar quants minuts al dia hem de treure a passejar el gos, o intentar rebatejar el Nadal com a vacances d’hivern amb unes justificacions que no se sostenen, i moltes altres bestieses per l’estil.
El districte, la ciutat, la comarca, la regió metropolitana, la província, la nació, l’estat i Europa. Jo crec que si ens ho miréssim amb una mica de deteniment i un mínim d’interès aviat arribaríem a la conclusió que si s’eliminessin alguns d’aquests nivells administratius el ciutadà no només ho notaria positivament a la seva butxaca sinó també en l’alleujament d’una burocràcia que massa sovint ens ofega. Jo pensava que quan amb molt bon criteri l’administració va decidir eliminar el paper de barba, les pòlisses i els “Dios guarde a Ud. muchos años” de les instàncies allò s’hagués traduït en quelcom més profund, però dissortadament sembla ser que només es tractava de pura façana.
10 comentaris:
Cap objecció. Només comentar una cosa. Hi ha determinades administracions públiques que no són prestadores de serveis a la ciutadania i que tenen la seva raó de ser com a prestadora de serveis als municipis, que en molts casos (especialment en els més petits) no podrien desenvolupar molts serveis que sí són finalistes i ben valorats. Estic disposat a posar els exemples que calguin. Això vol dir que: a) en aquestes administracions es vol eliminar progressivament tots els serveis impropis que es continuen desenvolupant per motius històrics (en molts casos perquè es van adquirir durant la dictadura i la Generalitat no els vol per defiicitaris); b) a mesura que es modernitzi l'administració el seu personal disminuirà i alhora caldrà adaptar els perfils a les necessitats dels municipis i c) Efectivament el partit empren aquestes administracions com a focus de poder. Perquè, essent clars, hi ha consells comarcals tant febles econòmicament que no poden complir gairebé cap funció de suport als municipis. Per aquest motiu, el debat sobre les vegueries,que sovint es porta a un terreny ideològic, ha de fer-se pensant en els municipis i no en el repartiment geogràfic que garanteixi que tots els partits tinguin feus més o menys sòlids.
Tota la teoria és molt bonica, però a la pràctica només veiem que despesa, despesa i més despesa sense cap ni peus. I places i càrrecs només creats per motius força eteris. Teòricament la funció pública està creada per a garantir el control i la igualtat. Ja fa temps que està força en entredit, tant per la manca d'aquestes dues virtuts com per la seva ineficiència. No estaria de més una mica de ganes de fer veure que es fan bé les coses. No dic fer-les bé, que ja sé que demanaria massa.
No és un cas explícit de burocràcia però si que té a veure amb el (mal)tracte que et donen les administracions.
Encara recordo fa uns cinc anys quan estava trevallant a un despatx d'advocats i em trobava a Plaça Letamendi amb una maleta plena fins dalt de Comptes Anuals d'unes 60 o 70 empreses per a que el funcionari de torn els hi col·loqués el segell corresponent. La cua era considerable. Bé doncs, quan ja només tenia 3 persones davant meu i em pensava que ja era cosa de 10 minutets se'm comunica que tant sols puc presentar, de cop, els Comptes de 10 empreses. Això suposava repetir la cua 6 o 7 vegades.
No sé si va ser pels meus 18 anys, però quan vaig demanar si no podien fer una excepció no se'm va fer ni punyetero cas. Així que aquell matí me'l vaig haver de passar en aquelles dependències tant depriments.
Tots com ovelletes cap al comunisme. A seguir votant socialistes i verdets.
Et descuides de nivells "supracontinentals" com la OTAN, les Nacions Unides, ... o no sé si dir-li administracions com el Protocol de Kyoto.
A Tarragona ens estalviem el districte i l'àrea metropolitana tot i que el Consorci del Camp de Tarragona tenia intenció de implantar quelcom semblant.
Sí, Marc D, suposo que els nivells de desenvolupament humà d'alguns barris americans (amb uns nivells d'exclusió econòmica brutal) són dignes d'elogi i demostren el que és un model econòmic i laboral que funciona.
I suposo que també deuen ser comunistes els països escandinaus, amb un nivell de comunisme tant elevat que fins i tot l'empresariat defensava el seu model.
Tot plegat el reduccionisme és perillós.
Exacte, A. Orte, el reduccionisme és perillós. Però anar-se'n per la tangent també, doncs no sé on he parlat jo dels americans ni dels escandinaus. Ni tampoc sé què té a veure el funcionariat d'aquí amb el desenvolupament humà de Detroit o l'empresariat suec.
Benvolgut Miquel, l'equip d'Els uns i els altres, programa de debat de BTV (www.btv.cat) estem treballant per recuperar el tema que vam deixar aparcat. Ho vam prometre als convidats i també a l'audiència. Ben aviat penjarem la pregunta al blog, però recordem que també som al facebook i al twitter. Una salutació!
Andreu,
Encara que ja t’ha contestat algú altre, deixa’m insistir que aquí quasi tothom que no és funcionari té clar que ens sobren administracions. No és una bona excusa posar l’exemple de la manca de recursos de determinats consells comarcals per defensar, per exemple, les diputacions, uns organismes que ja fa molts anys s’haurien d’haver amortitzat. I sobre la teva afirmació que diu "a mesura que es modernitzi l’administració el seu personal disminuirà i alhora caldrà adaptar els perfils a les necessitats dels municipis", deixa-m dir-te de bon rotllo que per la Diada dels Sant Innocents encara falten més de tres setmanes...
Clidice,
Ja pots suposar que comparteixo fil per randa el teu comentari.
Marc S,
Estic segur que amb aquest episodi d’hisenda que ens expliques vas aprendre més que llegint un munt de manuals teòrics sobre el tema de la "burrocràcia" que ens envolta i ens ofega. I sempre dic el mateix, un funcionari que maltracti el ciutadà fa molt més soroll que cent funcionaris que facin bé la seva feina. És trist però és així.
Marc D,
Jo potser, com l'Andreu, també et diria que "el reduccionisme és perillós". Imagina’t per un moment que en comptes d’un govern tripartit aquí hi hagués un govern monocolor verd-comunista de sauras, mayols, herreras i similars. No t’agafen esgarrifances?
Jordi Roca,
Potser sí, però algun organisme ha de fer d'urbano del món per organitzar una mica el transit, oi?
Els uns i els altres,
Moltes gràcies per fer-m’ho saber. Aprofito per dir-vos que el debat d’ahir va estar força bé. Em va agradar especialment la senyora Mirem (ara mateix no recordo el seu cognom).
Marc D. la diferència entre el teu reduccionisme i el meu "anar per la tangent" és que jo justifico el meu argument realitats, no pas de manual sinó del que he tingut oportunitat de conèixer vivint als llocs. En canvi, quan hom diu que anem cap el comunisme em recorda als arguments que s'empraven a la Suècia dels 50 i 60... mirem els resultats d'aquella societat i mirem el trencament social de les ciutats americanes que han triat un altre model. Dit això, la diferència fonamental entre els països que rutllen i els que no rutllen no és el volum de la seva administració, sinó la capacitat de la seva administració de donar resposta als reptes públics i la dinamització i independència de l'àmbit privat. I en aquest cas, Suècia pot tenir totes dues característiques i Catalunya, amb volum de sector públic relativament similar, no té cap de les dues. A això em refereixo al reduccionisme... però clar, segur que implorar als fantasmes del passat resulta molt més convincent. Doncs mira,amb tot el respecte, jo no m'ho crec.
Publica un comentari a l'entrada