.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 10 de desembre de 2009

No comencem gaire bé

La plataforma Barcelona decideix es proposa organitzar també un referèndum sobre el futur de Catalunya a la ciutat de Barcelona, i personalment ho considero una bona notícia. Tot i el seu valor purament testimonial jo penso anar a votar. Però si els organitzadors de la consulta que es vol tirar endavant l’abril de l’any vinent són els mateixos que van organitzar l’acte d’ahir davant de la Sagrada Família començo a tenir els meus dubtes que aquest assumpte estigui en unes mans mínimament competents. Ho explico amb un ànim de crítica constructiva als organitzadors doncs ara encara s’és a temps de rectificar. El fet és que de moment s’ha donat una imatge bastant lamentable.

La convocatòria de l’acte per internet deia textualment que tindria lloc ahir a la una del migdia davant de la Sagrada Família. Jo em trobava per aquella zona i, encuriosit, m’hi vaig acostar. Entendre què vol dir exactament davant de la Sagrada Família devia ser complicat per la majoria dels assistents. I ho era, es veien grups dispersos amb cara de perduts per les quatre façanes del temple. Vaig veure també alguna estelada així com uns mossos d’en Saura igualment mig perduts que no sabien massa cap on s’havien de dirigir per tal de controlar l’acte. Finalment vaig trobar el lloc escollit, que es trobava mig amagat a l’altra banda del llac. A la una menys cinc allà només hi havia un periodista amb la càmera i el trípode preparats, el noi de l’empresa d’Igualada que va muntar el faristol, la pancarta i els dos altaveus, i qui això escriu. Tres persones, ningú més, a banda de quatre jubilats que prenien el sol en aquella zona de la plaça. Vaig esperar quinze minuts i veient que no apareixia ningú més a la una i deu vaig marxar amb la cua entre les cames a recollir el cotxe que tenia aparcat a l’altra banda del temple.

Allà vaig veure un grup de gent que tenia la pinta de ser del ram independentista i m’hi vaig acostar. Eren unes dotzenes de persones, entre elles alguns periodistes de diversos mitjans, també algun d’estranger, i algun polític. Vaig reconèixer un diputat. També hi havia quatre persones encorbatades que més aviat cridaven l’atenció. En preguntar qui muntava l’acte tothom es treia les puces de sobre: això ho fem uns quants, no hi ha ningú que en sigui el responsable, potser hauries de parlar amb aquell que està responent a la premsa, i per l’estil. Llavors els vaig indicar on es trobava el lloc preparat per l’acte, és a dir, just a l’altra banda del temple, no al davant de la façana sinó a l’altra banda del llac. Em van mirar amb cara molt estranya com si jo fos un veritable marcià acabat d’arribar al planeta terra i vaig decidir que el límit de la meva paciència ja havia estat àmpliament superat. Vaig marxar. Devia ser un quart i mig de dues. És evident que la campanya de cara el referèndum que es farà a la ciutat de Barcelona no ha començat gaire bé. Algú s’hauria de posar les piles.

7 comentaris:

Clidice ha dit...

ric ... per no plorar. País!

Anònim ha dit...

En aquest tema sempre he discrepat del teu suport. No hi crec en aquests referèndums o consultes, i els veig un trampolí per uns quants que ara es volen tirar a la piscina. Que aquest voluntariat organitzador digui qui votarà (als 16 anys?) i que ho faci qualsevol empadronat, sense rés més? I aquests, comptaran ara per si hem de ser independents o no? i son els mateixos, casualment, que decidiran sobre com ha de ser la Diagonal del futur. Amb mi un cop més que no hi comptin per fer el gegant, o el titella. Cal treballar seriosament, i no cara a la galeria, amb gesticulació que crec que és inútil. En els meus blogs potser intentaré explicar-me millor.

aubachs ha dit...

En la gestió de la comunicació ja semblava -almenys donava la impressió- de fer-se a correcuita. Esperem que redrecin, com dius, fer-ho a Barcelona requereix un esforç organitzatiu d'un altre nivell.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice i Aubachs,
Vull suposar que aprendran la lliçó, els dono un marge de confiança.

Ramon,
Mira-t’ho com una manera més de fer pedagogia, que se’n necessita i molta, tot i que jo també discrepo sobre el vot dels menors i dels que no estan degudament censats.

Rocaberti ha dit...

"Aquí no hi ha ningú que sigui el responsable". No m'estranya que els sortís un nyap: com si es pogués organitzar qualsevol cosa sense un responsable! (En aquests casos on no hi ha jerarquia, per cert, qui més mana sol ser qui més crida). Quina edat tenien, aquests individus?

Ferran ha dit...

Què estrany; vist de fora fa l'efecte que tot plegat està ben "guionat". És evident que no i que, com tu dius, encara som a temps de redreçar-ho. Piles, que el país no s'atura!

Miquel Saumell ha dit...

Rocaberti,
Els que pretenien sortir a la foto no creguis pas que eren molt joves, no! Allà hi havia gent de totes les edats. Els que semblaven tallar el bacallà mediàtic jo diria que tots passaven de la mitja edat. Però l’edat no necessàriament és garantía d’èxit o fracàs.

Ferran,
Un aspecte curiós de l’acte de dimecres és que a pesar d’haver-hi molta premsa jo no vaig veure reflectit el caos que explico enlloc.