Aquests dies es discuteixen importants temes polítics que afecten diversos municipis de Catalunya. Per posar només l’exemple més mediàtic de tots podríem concretar-ho en la decisió que avui ha de prendre l’Ajuntament d’Ascó (a la foto) sobre si aquest municipi opta finalment a ser candidat a que en el seu terme municipal es construeixi el magatzem nuclear.Però no m’interessa entrar ara en la conveniència o no que el vot es decanti finalment cap a una o l’altra de les dues opcions possibles, és a dir, magatzem sí o magatzem no. Aquest seria un altre debat, en el que entenc que no necessàriament hi ha una opció 100% bona i una de 100% dolenta. Totes dues tenen els seus avantatges i els seus inconvenients, i al final la balança s’inclinarà cap allà on voti la majoria del ple de l’ajuntament que representa la totalitat del poble d’Ascó. I si algú avui se sent decebut pel sentit del vot dels seus ja sap què pot fer en les properes eleccions: canviar de vot. Ens agradi o no així funciona la democràcia.
En canvi m’interessa parlar de la fidelitat que, en un moment determinat i davant de decisions transcendentals que afecten els seus municipis, han de tenir els alcaldes i els regidors d’un poble. Jo ho tinc molt clar. L’alcalde es deu, en primer lloc, al seu poble, i la fidelitat al partit ha de quedar sempre en segon terme. Amb això vull significar que avui els regidors d’Ascó han de votar en clau estrictament municipal i pensant només en els veïns d’Ascó, prescindint de les ordres que els arribin dels partits als que pertanyen i de les pressions polítiques i de tota mena que els puguin arribar des dels nivells administratius superiors, és a dir, el consell comarcal, la Generalitat i el govern espanyol.
11 comentaris:
B.
Discrepo amablement, Miquel, una central nuclear no és qualsevol cosa, afecta no només el municipi sinó tot el país. Trobo bastant immoral que els responsables del projecte nuclear "incentivin" els ajuntaments amb uns quants milions d'euros, amb l'excusa de la dinamització econòmica, quan tothom sap que un cementiri nuclear és una llosa que foragita molts projectes empresarials. S'hauria d'obrir un procés autènticament democràtic per decidir la conveniència del cementiri, que pot tenir un impacte social i sobre la salut gens banal, penso que no es pot deixar tot en mans de l'alcalde i els vilatans d'Ascó. Personalment, tinc la impressió que ens volen vendre la moto, en un moment de greus dificultats.
Ramon,
¡!
Clara,
Accepto, com no podria ser d’altra manera, la teva amable discrepància, però et recordo que jo no m’he pronunciat sobre la conveniència o no que es tiri endavant aquest nou equipament nuclear, és un debat que deixava per incorporar-lo en els comentaris en cas que sorgís, com així ha passat. El tema del post d’avui és un altre, és l’autonomia dels ajuntaments i dels seus càrrecs electes respecte dels seus partits. Però ja que tu hi entres, només deixa’m dir-te que potser el primer debat que s’hauria de fer és el “nuclear sí, nuclear no”, i potser aquest gran debat és una de les nostres assignatures pendents. Ja t’anticipo que jo sóc un convençut partidari de l’energia nuclear, això sí, amb totes les garanties que es considerin convenients per part dels tècnics que hi entenen. Vaig arribar a aquesta conclusió veient que si hi ha risc, corro més o menys el mateix risc amb un accident greu a Tarragona que amb una situació similar al sud de França. Et recordo que quan hi va haver l’accident de Txernòbil el núvol radioactiu va arribar a milers de quilòmetres de distància de la central. Llavors, aquell debat pendent que et deia abans potser arribaríem a la conclusió que s’hauria de fer a nivell global, i no en termes de municipi, comarca, província, nació o estat, que són uns territoris massa petits quan parlem d’aquest tema. Deixa’m acabar dient que en aquella zona actualment de magatzems nuclears ja n’hi ha tres, els de les centrals, i tenen menys garanties de seguretat que el magatzem que s’està discutint ara, segons acabo d’escoltar fa una estona a CatRàdio, però admeto que no sempre el què es diu per la ràdio va a missa.
Miquel, em temo que nos ens posaríem mai d'acord, són una convençuda detractora d'aquesta porqueria de cementiri. De tota manera, també et comento que l'autonomia dels ajuntaments, en aquest cas, em sembla que no és indicada per les característiques del projecte. També em sorprèn que amb el tema de Vic tothom posi cullerada i a Ascó no es pugui intervenir, tenint en compte el que ens hi juguem. A veure si es posen una mica d'acord... fins la propera :)!
Clara,
A nosaltres que tant ens "agraden" els toros se’ns podria aplicar allò que hi ha una clara "división de opiniones".
La diferencia entre Ascó i Vic és que en el primer cas (magatzem nuclear) la normativa, que segurament s’hauria de canviar, diu que la decisió l’ha de prendre l’ajuntament, mentre que en el segon cas (empadronament) la normativa ultrapassa les atribucions municipals.
trobo força patètic, i diu molt del nostre moment polític actual, que aquestes qüestions hagin de ser resoltes des d'un ajuntament, els qui sempre acaben pagant els plats trencats de la cadena de comandament del país, sobretot si és un ajuntament petit. Sóc partidària de l'energia nuclear, no me n'amago i considero que la manipulació que se n'està fent per part dels seus detractors, que, per cert, no tenen cap alternativa més enllà de dur-nos a l'edat mitjana i delmar la població, és vergonyosa.
El que cal, però, és un debat en profunditat de quin tipus de país i quin tipus d'energia volem. Ara com ara això no s'està fent. Els uns marejant la perdiu i els altres manipulant i no informant de tot. O sigui que, per a mi, tant dolents són els uns, com els altres, perquè tots, sense excepció, s'aprofiten de la bona fe de la gent.
Ara, això si, qualsevol polític que avui, en aquest país de guais, s'atreveixi a dir que es favorable a l'energia nuclear, cometrà un suïcidi polític. Per això o no diuen res, o senzillament cometen un acte d'hipocresia màxima i s'hi declaren en contra.
Aquí hi ha dos debats i em sembla que tots dos estan desenfocats.
Autonomia municipal: Si, tota, però per temes que només afectin el municipi. El tema d'Ascó, per la seva trascendència no es pot deixar a mans d'un municipi. Com reconeixia l'autor del bloc, el perill nuclear pot sobrepassar fronteres i centenars de quilòmetres.
Nuclears: En aquest món que estem vivint i en aquest model que s'acaba - millor dit que ja fa anys que està obsolet però les forces político-econòmiques que el regeixen no ho volen acceptar -, s'han pres decisions pura i simplement per interessos econòmics
prescindint o desconeixent l'abast i les repercussions d'aquestes decisions.
Ara resulta que les nuclears han generat uns residus, altament radioctius i que poden afectar greument, el lloc on es dipositin, tot perquè en els seus inicis no hi va haver un debat seriós i objectiu sobre el tema. S'ha de tendir a 'l'apagada nuclear i, alhora, trobar un lloc (desèrtic i completament allunyat de zones poblades) on poder-los dipositar amb tota seguretat.
Clidice,
Gràcies pel teu comentari que comparteixo al cent per cent. Dit això, suposo que ja tens clar que ni tu ni jo, amb aquests discursos tan políticament incorrectes, tenim res a fer en el món de la política tal com està estructurat avui en dia.
Ramon,
T’agraeixo igualment el comentari però sàpigues que quan dius que "s’ha de tendir a 'l’apagada nuclear" jo no em sento gens representat per aquesta agosarada afirmació.
Miquel,
Pel que fa a 'l'agosarada afirmació' entenc, evidentment, que és una qüestió de punts de vista considerar que és més agosarat si mantenir el perill nuclear o intentar controlar el tema i preveure totes les mesures necessàries per minimitzar el risc de l'herència nuclear.
La majoria de les centrals nuclears de l'estat espanyol es van començar a construir i es van inaugurar durant la dictadura franquista i amb gran desconeixement per part de la ciutadania del problema que suposaven.
L'oposició, informada i minoritària, no va aconseguir fer sentir la seva veu (a excepció de Lemòniz).
Al cap de més de 30 anys, i després d'apagades, incidències, avaries silenciades durant temps, etc. hi ha una consciència més generalitzada de la necessitat de la desnuclearització i de la irresponsabilitat i els costos que ha suposat i suposarà (pel que fa als residus) el cicle i l'herència nuclear.
Desgraciadament, ha estat un tema més en el qual els interessos al servei del poder han utilitzat arguments insostenibles per imposar
la seva voluntat.
Jo estic en contra de l'energia nuclear. La considero molt perillosa i una arma terrible.Ens matarà una cosa o altra...Només demano que el meu fill hagi pogut tenir una bona vida i morir en pau abans que aquest món peti.
Ramon,
1/ He utilitzat el mot "agosarada afirmació" perquè trobo agosarat que tu hagis afirmat que "s’ha de tendir a l’apagada nuclear", com donant per fet que aquesta demanda és generalitzada. I al meu entendre i mentre no se’m demostri el contrari no ho és, encara que algú ens ho vulgui fer creure a base de repetir-ho dia sí i dia també. La majoria de la gent que conec són partidaris d’aquesta font d’energia, però no per això se m’acudirà pretendre que la meva vivència personal és representativa de la majoria de la població.
2/ Insinuar que els pronuclears eren o són uns ignorants i els antinuclears uns savis és un reduccionisme totalment absurd.
3/ En el cas de Lemòniz hi van intervenir altres paràmetres com tu deus perfectament recordar.
4/ França no era pas cap dictadura i està molt més nuclearitzada que Espanya, tenim centrals franceses a quatre passes de la frontera. No barregem sistemes polítics amb graus de nuclearització doncs per aquí no arribarem a cap conclusió. El debat de fons és molt més complex i repeteixo, és una de les nostres moltes assignatures pendents.
5/ Estic quasi segur que si el resultat de la votació d’avui a Ascó hagués estat de 2 a 7 en comptes de 7 a 2, ara mateix tots els contraris a la candidatura a ser magatzem o cementiri nuclear apel·larien a les moltes virtuts de la democràcia.
6/ Que s’hagin de millorar les qüestions de seguretat a l’entorn de l’energia nuclear al meu entendre no invalida aquesta font energètica.
Isabel,
Jo també tinc fills i vull, com a mínim amb la mateixa intensitat que tu, el millor futur per a les futures generacions d’aquest país. Precisament aquest és el meu principal argument per estar a favor de l’energia nuclear amb totes les garanties de seguretat que els experts considerin necessari exigir, evidentment mentre no s’inventi una font d’energia millor, menys perillosa i tant o més efectiva.
Publica un comentari a l'entrada