Els governs tenen molta afició a limitar la llibertat dels ciutadans i qualsevol excusa és bona per fer-ho. S’han tancat diaris que políticament feien nosa, deixant centenars de treballadors al carrer i milers de lectors sense el seu diari preferit. S’han il·legalitzat partits polítics que impedien la formació de governs dits constitucionalistes. S’han empresonat persones per delictes d’opinió que no figuren al codi penal però sí en la ment perversa d’un nombre creixent de dirigents polítics, evidentment amb la necessària connivència de jutges poc escrupolosos.Ara s’intenta buscar una sortida legal al tancament administratiu de pàgines web, amb l’excusa de la defensa dels drets d’autor; el jutge, si finalment es presta a participar en aquesta farsa, només hi posarà el “visto”, sense judici previ ni cap garantia jurídica per l’empresa o la persona que en surti perjudicada. A continuació vindrà el tancament de blogs d’internet com aquest que esteu llegint, no ho dubteu pas. Això sí, sempre amb l’excusa de la seguretat, allò que sembla ser el valor suprem de la nostra societat, un valor per damunt de qualsevol altre a parer d'alguns.
Els governs estan conreant entre la gent la cultura de la por per tal de justificar qualsevol disbarat. Molt em temo que també aquí acabarem passant per aquest nou limitador de la nostra privacitat anomenat escàner corporal. Si fins ara passar el control de seguretat en qualsevol aeroport ja s’havia convertit en un veritable malson, en el futur encara serà pitjor. Posarem un tros més de la nostra privacitat en mans d’un prosegur mileurista qualsevol. Per cert, recordeu que la norma exigeix que aquests personatges treballin sempre amb els guants posats; ho dic perquè de vegades ho obliden i se’ls ha de fer un recordatori amable en aquest sentit.
El més trist de tot és que la majoria de la gent acaba per acceptar-ho com a mal menor, i quasi tothom sembla disposat a cedir noves quotes de la seva llibertat a canvi d’augmentar suposadament la seva quota de seguretat, com si la seguretat absoluta fos quelcom assolible. Cal recordar que el debat dels escàners corporals és només el resultat d’un fallo informàtic que va permetre viatjar als Estats Units a un jove passatger nigerià que segons els antecedents que tenia d’ell la policia s’hauria d’haver quedat a terra. A partir d’aquí, s’agafa l’excepció com a norma i se’ns intenta vendre les bondats dels escàners. Els fabricants d’aquests escàners hauran d’estar sempre agraïts a aquell xicot nigerià, això suposant que la història que ens van explicar sigui real. Tampoc s'ha de descartar que el nigerià sigui accionista de l'empresa que fabrica els escàners. Per què no?
Per cert, quan es posaran escàners corporals als viatgers dels trens de rodalies? I parlo expressament dels trens de rodalies perquè em sembla recordar que l’atemptat terrorista més greu que hi ha hagut en aquest país no va tenir com a protagonista un avió sinó uns trens de rodalies.
5 comentaris:
i et descuides que tot això ho fan amb l'aquiescència de la major part de la premsa, que això encara em sembla més escandalós :(
llibertat d'expressió? ui! no, que em perillen les garrofes!
M'has fet pensar en la llei sobre telefonia mòbil que va entrar en vigor aquest novembre. La recordeu? Amb el pretext d'evitar que s'activin bombes des de telèfons mòbils, van deixar de funcionar tots aquells telèfons dels quals no es disposés de les dades personals dels seus usuaris.
El més sorprenent, em sembla, no és la mesura del govern, perquè al cap i a la fi fa molt de temps que governs de tot tipus empren aquest tipus de raonament, sinó la reacció dels ciutadans. Una coneguda, antropòloga, em va explicar que la tasca del govern és vetllar pel nostre benestar i la nostra seguretat, i que, per tant, hem de col.laborar amb ells. En fi...
La reflexió final sobre els Rodalies no l'havia vist mai encara i és molt encertada. El discurs de la por és la millor manera de controlar-nos. I reprimir la llibertat amb l'amenaça de tancar blogs i webs, la cirereta per a tenir-nos controlats del tot.
Jo agafo l'avió bastant sovint per viatges llargs i si el preu a pagar perquè ningú es fàcil mal és passar a través d'aquests escàners benvingut sigui.
Si, d'acord, Mr. Scanner s'està forrant, però com be dius s'ha de recalibrar el binomi llibertat-seguretat.
Per cert, fallo = errada. ;)
Clidice,
La premsa (premsa subvencionada, no ho oblidem) és evidentment còmplice d’aquesta mena de discurs únic que pretén unificar pensaments. Aquell “editorial estatuari conjunt” n’és un altre bon exemple; els que en discrepem som considerats estranys i fins i tot insolidaris amb allò que ens volen fer creure que és l’interès comú.
Albert,
Mentre no ens tanquin els nostres blogs no subvencionats encara podrem dir que hi ha quelcom lliure. Però intueixo que ens posaran tantes traves com puguin perquè fem bondat. Diuen que qui passa de la ralla l’orella se li talla, però jo seguiré corrent el risc.
Miquel,
Doncs mira, jo discrepo, entre altres motius perquè la seguretat absoluta que ens volen vendre per justificar aquest control orwelià que ens estan imposant no existeix. Després dels escàners corporals vindran els tests psicològics i un estudi a fons de la nostra biografia i personalitat; de fet, per anar a segons quins països això ja existeix. Per mi, la pretesa seguretat que tot ho justifica mai ha d’estar per sobre d’uns nivells mínims de llibertat i privacitat. Jo també he viatjat per tot el món i sé perfectament que corro molt més risc fent-ho amb cotxe o amb tren (sobretot els de rodalies de Madrid) o anant a peu que en avió. Estadístiques canten!
Per cert, en aquest blog hi trobaràs molts més “fallos” i “fallus” que errades ;·) ja que dissortadament el meu nivell de català és manifestament millorable. Però s’agraeix la correcció.
Publica un comentari a l'entrada