Primer de tot convé que ens posem d’acord sobre quantes i quines vegueries ha de tenir Catalunya. Això és quelcom que de ben segur no s’hauria d’imposar des del govern, com ja s’ha intentat fer de manera molt matussera, sinó que s’han de tenir molt en compte les opinions provinents del territori. Per posar només un exemple: posar en dubte des de Barcelona la conveniència d’una Vegueria del Penedès com s’està fent em sembla un clar despropòsit. Estem parlant d’uns legítims interessos locals que molt sovint no coincideixen amb els interessos de les cúpules dels partits, que per sobre de tot es preocupen dels resultats electorals de les seves respectives llistes a partir del canvi administratiu que ara es posa sobre la taula. Interessos de partit per davant dels interessos del territori i dels interessos de la gent, això és el què hi ha, i d’aquí vénen les prevencions d’uns i altres.
Però tan bon punt hi hagi acord, i és d’esperar que l’acord finalment arribi, endavant amb les vegueries. Això sí, hi posaria una condició. Només una però del tot irrenunciable. I és que simultàniament amb la creació d’aquesta nova estructura administrativa se n’eliminessin dues de les actualment existents, concretament els consells comarcals i les diputacions. Vegueries sí, però a canvi que desapareguin les comarques i les províncies.
És una proposta força raonable. En primer lloc hi hauria una clara reducció de la despesa pública, un estalvi molt necessari si pensem no només en la crisi econòmica actual sinó en el futur del país. Catalunya hauria de tendir a reduir el desmesurat protagonisme de les seves administracions públiques. No cal dir que fiscalment la butxaca del ciutadà en sortiria beneficiada, i administrativament el canvi també seria positiu. El resultat s’hauria de traduir en menys burocràcia, menys buròcrates, menys paperassa i gestions inútils (n’hi ha tantes!). En definitiva, menys intervencionisme i menys tutela de l’administració pública en les nostres vides.
Però tan bon punt hi hagi acord, i és d’esperar que l’acord finalment arribi, endavant amb les vegueries. Això sí, hi posaria una condició. Només una però del tot irrenunciable. I és que simultàniament amb la creació d’aquesta nova estructura administrativa se n’eliminessin dues de les actualment existents, concretament els consells comarcals i les diputacions. Vegueries sí, però a canvi que desapareguin les comarques i les províncies.
És una proposta força raonable. En primer lloc hi hauria una clara reducció de la despesa pública, un estalvi molt necessari si pensem no només en la crisi econòmica actual sinó en el futur del país. Catalunya hauria de tendir a reduir el desmesurat protagonisme de les seves administracions públiques. No cal dir que fiscalment la butxaca del ciutadà en sortiria beneficiada, i administrativament el canvi també seria positiu. El resultat s’hauria de traduir en menys burocràcia, menys buròcrates, menys paperassa i gestions inútils (n’hi ha tantes!). En definitiva, menys intervencionisme i menys tutela de l’administració pública en les nostres vides.
7 comentaris:
Treballo a una institució que té clar que ha de desaparèixer amb les vegueries.
Estic plenament d'acord amb tu i amb el que comentes. Si d'una cosa ha de servir el nivell intermedi de govern és per donar suport als municipis en tots els serveis que han de prestar per llei de bases de règim local. Actualment, degut al tamany dels municipis (el 70% de la demarcació de Barcelona tenen menys 5.000 habitants) és difícil que puguin desenvolupar polítiques efectives amb suficiència tècnica i econòmica. Per tant, les vegueries haurien de servir bàsicament per aquest propòsit. El triomf d'un govern intermedi es materialitza quan els municipis estan contents i la ciutadania no nota que existeix. És aquesta la seva raó de ser i si pren serveis que no li pertoquen és quan creix i creix. Però desfent mites, per molt bé que funcionin les vegueries, els tràmits innecessaris no deixaran d'existir si la Generalitat els segueix mantenint.
PEr últim, les vegueries per mi són necessàries però no suficients en l'àmbit de l'administració local. Tenim massa municipis, l'atomització ha generat un sistema molt pervers de finançament local que implica que sense suport intermedi no es puguin fer moltes coses... i de fet provoca que en època de crisi molts ajuntaments estiguin amb plans de sanejament. Segurament hauríem de fer com suecs o belgues, que tenen municipalitats molt més grans, agrupant un mínim de 15.000 o 20.000 habitants.
si aquesta és l'única condició, és suficient per no posar en marxa les vegueries.
Ni l'estat suprimirà provincies i/o diputacions, ni la Generalitat els consells comarcals. Ho sabeu, oi? :-)
És a dir, vam aprovar un Estatut sense tenir clar ni això?
La meva pessimista predicció és que tindrem ajuntaments, consells comarcals, vegueries, diputacions, comunitat autònoma, estat, Unió Europea, el Protocol de Kyoto, Nacions Unides, la Aliança Gotico-Planetària de l'Obama i el ZP i un parell més de nivells administratius que s'empescaran per tal de seguir-nos xuclant la sang.
greips... quant les diputacions, les d'aquí ja han fet diversos pronunciaments dient que faran el que demanin els municipis. La qüestió en relació a l'estat és el finançament, ja que actualment els diners de les diputacions provenen dels impostos de l'estat (els que aportem tots). I tens raó, hi ha molts dubtes sobre si l'estat pagaria el "caprici" del que canvia la seva organització. I òbviament, tampoc podran sortir dels calers de la Generalitat, prou ha costat aconseguir un augment. D'aquí que tot derivi, en realitat, en un doble debat sobre suficiència econòmica del món local vs. la voluntat dels partits de fer un pastís més gran(de tots els que creuen que tenen quelcom a guanyar, tots excepte el PP). Per últim, no oblidem una altra cosa, sembla que una part de la negociació passarà per donar l'OK a una futura àrea metropolitana de Barcelona amb capacitat real per planificar el territori. Però vaja, això de moment no es sent gaire als mitjans i més endavant, quan tingui informació més directa, us podré fer cinc cèntims al meu bloc.
Artur, segurament, si el tema finançament no s'arregla, acabarem tenint-ho tot i amb molt mala capacitat de coordinació interdepartamental... vaja, tot força car i mal dissenyat, un altre drama de la classe política.
Si vegueries i àrees metropolitanes han de servir per superar vicis actuals, com posar una universitat, un parc tecnològic o una fira de mostres a cada capital de comarca, benvingudes siguin. Si han de ser un ens obscur "asil" de polítics afectats per la "renovació", millor ens les estalviem.
Andreu,
Dius que "el triomf d’un govern intermedi es materialitza quan els municipis estan contents i la ciutadania no nota que existeix", però tots sabem que la ciutadania sempre nota que existeix, especialment ho nota a la seva butxaca. És bàsicament d’això del què jo em queixo sempre.
La burocràcia que s’autoalimenta i "els tràmits innecessaris" que no porten enlloc són uns dels càncers de la nostra societat, i una de les coses que impedeixen la definitiva modernització del país. I pel què es veu, ni els que manaven abans ni els que manen ara es mostren disposats a suprimir-los, segurament perquè entre altres conseqüències es veuria que llavors també sobra molt personal en determinats departaments, i cap partit està disposat a córrer el risc de perdre la diguem-ne “clientela electoral fixa”.
Greips,
Des del meu més profund escepticisme molt em temo que et sobra raó.
Artur,
A lo millor un dia surt un partit que es compromet a aprimar les administracions públiques en comptes d’engreixar-les. Potser perdrà els vots dels funcionaris (a Catalunya, menys del 10% dels potencials votants) però de ben segur que guanyarà vots entre la resta de votants (a Catalunya, més del 90% dels potencials votants).
David,
Em penso que no podrem evitar que les vegueries acabin sent, també, un altre cementiri d’elefants. Fixa’t que aquí tothom parla de la conveniència o no d’establir vegueries però quasi ningú ens explica el contingut i les funcions d’aquest nou nivell administratiu.
El sector ppúblic, en general, i el local en particular pateixen una greu crisis. Caldrà revisar tota l'Administració per fer-la més eficient. En aquest camí no hi veig les vegueries, que van, crec, en sentit contrari. Com va dir un bon president ja fa uns anys, ARA NO TOCA!!
Publica un comentari a l'entrada