Sóc demòcrata
Contesto la carta de Bernardí Espona (3 de gener). Ell diu que és monàrquic i qualifica d'ignorant qui no ho és. Jo, en canvi, sóc demòcrata i em sento insultat per vostè. Jo vull votar cada quatre anys qui m'ha de governar, i tenir la possibilitat de canviar de vot quatre anys després si el que hi ha no m'agrada. I no m'agrada que el cap d'Estat sigui la persona escollida per Franco fa més de 40 anys, en plena dictadura. Diuen els monàrquics que al votar la Constitució del 79 allà ja hi anava inclosa la monarquia. Aquest és un argument trampós, aquella Constitució és va fer en unes circumstàncies excepcionals de poders fàctics que no tenen res a veure amb la situació d'avui en dia, a banda que els que van tenir l'oportunitat de votar-la ara ja passen tots dels 52 anys. Els successors d'aquells votants haurien de tenir dret a dir-hi la seva, no una vegada sinó cada quatre anys. I si en volen continuar dient rei, per mi cap problema, però cada quatre anys que passi per les urnes, com tothom. Una democràcia amb excepcions és una democràcia coixa.
Miquel Saumell
Barcelona
Contesto la carta de Bernardí Espona (3 de gener). Ell diu que és monàrquic i qualifica d'ignorant qui no ho és. Jo, en canvi, sóc demòcrata i em sento insultat per vostè. Jo vull votar cada quatre anys qui m'ha de governar, i tenir la possibilitat de canviar de vot quatre anys després si el que hi ha no m'agrada. I no m'agrada que el cap d'Estat sigui la persona escollida per Franco fa més de 40 anys, en plena dictadura. Diuen els monàrquics que al votar la Constitució del 79 allà ja hi anava inclosa la monarquia. Aquest és un argument trampós, aquella Constitució és va fer en unes circumstàncies excepcionals de poders fàctics que no tenen res a veure amb la situació d'avui en dia, a banda que els que van tenir l'oportunitat de votar-la ara ja passen tots dels 52 anys. Els successors d'aquells votants haurien de tenir dret a dir-hi la seva, no una vegada sinó cada quatre anys. I si en volen continuar dient rei, per mi cap problema, però cada quatre anys que passi per les urnes, com tothom. Una democràcia amb excepcions és una democràcia coixa.
Miquel Saumell
Barcelona
9 comentaris:
Totalment d'acord amb tu. Bé, només el fet de que aquestes persones ho siguin per venir de la rama familiar de la que venen ...
Només una puntualització i és que malgrat ser el Cap d'Estat el Borbó no governa. "Només" ens costa uns calerons.
Creus que els funcionaris també haurien d'estar cenyits a aquesta premissa de renovació cada quatre anys?
També les llicències de mitjans de comunicació, o les farmàcies, o els ascensos a la cadena militar, ...
ben dit.
i encara que no l'hagués triat en franco, perquè hem de voler que ens governi o ens representi el fill d'algú només perquè és fill d'algú?
què té de democràtic això?
Artur,
Tens raó, formalment el senyor Borbón no governa, però signa les lleis i els nomenaments, i representa els espanyols aquí i a fora, etc. És la màxima autoritat del país veí, almenys això diuen.
Els funcionaris, evidentment, no s’han de sotmetre a una votació política cada quatre anys, però sí que haurien d’estar permanentment avaluats com qualsevol treballador d’una empresa privada, i haurien de ser susceptibles d’acomiadament quan no fan bé la seva feina o en fan una de molt grossa, com qualsevol treballador d’una empresa privada. Per què els funcionaris sí i els treballadors de la Nissan no?
Les farmàcies haurien de ser d’implantació lliure i, per tant, no haurien de tenir cap regulació de distància mínima una de l’altra com hi ha ara. Per què les farmàcies sí i les llibreries o els restaurants no?
Evidentment que els ascensos a la cadena militar es facin exclusivament per escalafó és del tot il•lògic. Aquí no es prima el mèrit professional sinó exclusivament l’edat, i llavors tenim els comandaments que tenim i es fan les coses que es fan.
Kika,
Si el fill d’un governant (cap d’estat o qui sigui) vol fer la feina del seu pare que se sotmeti a votació, com tothom. Això de passar-se el càrrec entre familiars ja pràcticament només ho defensen a Síria, Corea del Nord, Cuba, i quatre monarquies tronades més.
Les frases tipus "la gent no en sap de la missa la meitat" (ho diu l'autor de la carta a l'Avui) fan riure; o plorar, no sé què és pitjor. Què deu voler dir, afirmant que no en sabem de la missa la meitat? Quina informació privilegiada deu tenir l'autor de la carta, que a "la gent" no ens ha arribat? Perquè no ens ajuda a salvar les nostres ànimes, i les dels Borbons, tot fent pública aquesta informació, de manera que "la gent", ara sí, amb criteri, puguem apreciar tot allò que de bò té la monarquia?
"La gent" és especial, trobo. Els Borbons, per suposat, també.
Salut.
Poc més es pot dir. Totalment d'acord.
D'acord amb tu, no sé d'on treu aquest senyor que els republicans hem sorgit per generació espontània. Vinc d'una família republicana, no cal especificar, em temo, el perquè abans mai s'havia manifestat com a tal. M'agradaria saber-ne tant de la missa com aquest senyor i em pregunto, de passada, com va fer en Matthew Tree en el seu llibre "Contra la monarquia", i ja em perdonareu la grolleria, quina diferència hi ha entre el cony de la reina i el de ma mare. En una república, com a mínim, cap déu dictaria qui és el cap d'estat. I no estaria de més, atès que en som uns quants que som ateus. I si hem de seguir així, doncs que s'ho turnin. Ara mana el Borbó per la gràcia del déu catòlic i l'any que vé que mani un hindú per la gràcia de Shiva, o el Mohammed, o ...
Ferran,
Sembla evident que el senyor Espona disposa d’informació privilegiada que no està a l’abast del poble, que no arriba a "la gent". I és que només des d’aquesta privilegiada situació es pot entendre que algú pugui defensar allò que ell defensa aparentment amb tanta convicció.
Albert,
Puc dir alguna cosa més, i és que la meva carta difícilment hagués tingut llum verda per ser publicada amb els anteriors propietaris de l'Avui, entre ells tot un senyor Conde i Grande de España que sempre s’ha significat com un gran espònsor de la institució monàrquica borbònica.
Clidice,
Recorda que Síria, Corea del Nord i Cuba són formalment repúbliques, però el càrrec de cap d’estat també està monopolitzat per la mateixa família, que se’l passen de pares a fills (o entre germans, cas de Cuba). Són països que podríem qualificar de “monarquies civils”. I per tant deixa’m dir-te també que l’ateisme no necessàriament l’hem d’associar amb la república, ni la religió amb la monarquia. El nom no fa la cosa.
Alguns, no sé quants, som republicans però no ens definim així perquè és una paraula segrestada pel Front Popular i, per molta gent, amb connotacions molt negatives de xeques i cunetes.
Curiosament, és amb qui millor es porta el Cap de l'Estat. Deu ser per allò de defensar-ne els privilegis mutus.
Pel que fa a Cuba, Corea del Nord, etcètera, si el règim estableix que la font de dret és el Dictador, amb rei o sense, és un principat si no una monarquia (Govern de Un).
Artur,
O sigui el què dèiem, que el nom no fa la cosa.
També diem que aquí vivim en democràcia, i els fets sovint ens indiquen que no és exactament així.
Publica un comentari a l'entrada