Segons el diccionari, l’ergonomia és la ciència que tracta de l’adaptació del treball a les condicions psicològiques i anatomicofisiològiques de la persona, a fi que el binomi persona-màquina assoleixi la més gran eficàcia possible.
És normal que quan fa només pocs minuts que estàs assegut en determinades cadires ja no sàpigues com posar-t’hi i decideixis estar-te dret abans que continuar en aquella estranya i incòmoda postura? D’una llista que seria interminable aquest és tan sols un exemple de la manca d’aplicació de l’ergonomia als objectes que ens envolten. Suposo que agafat en un sentit més ampli el terme ergonomia també es pot aplicar a altres situacions que afrontem en la nostra vida diària. Segons la meva experiència –i vull pensar que no soc cap excepció- aquesta és una ciència mig oblidada per moltes empreses de tots els rams. Un exemple clàssic és el disseny d’algunes teteres i cafeteres, que fan inevitable que una part de la beguda acabi fora de la tassa. Segur que heu experimentat també la quasi impossible tasca d’obrir un CD nou, és a dir, de treure el paper transparent que l’embolica, sense utilitzar cap estri més que els dits. Ho trobeu normal? Us heu preguntat alguna vegada sobre la dificultat que normalment se’ns presenta quan hem d’obrir els envasos de molts productes d’alimentació? Una llauna de conserva per exemple? Us heu qüestionat si el quasi inevitable esquitx d’oli l’hem de considerar quelcom natural i inevitable? En definitiva, és normal que ens deixem tractar amb tant poca consideració pels fabricants i comerciants que ens col·loquen els seus productes?
Seria bo que ens anéssim acostumant a prescindir d’aquells productes de disseny clarament antiergonòmic, aquells que ja es veu que quan els vulguem utilitzar ens portaran problemes. No estic dient que el continent sigui més important que el contingut però quan comprem un producte ens hauríem de fixar també en l’envàs i en la manera d’obrir-lo. Si tots féssim el mateix estic segur que els fabricants es posarien les piles i tots en sortiríem beneficiats. I una reflexió final: fabricar bé no és necessàriament més car que fabricar malament.
És normal que quan fa només pocs minuts que estàs assegut en determinades cadires ja no sàpigues com posar-t’hi i decideixis estar-te dret abans que continuar en aquella estranya i incòmoda postura? D’una llista que seria interminable aquest és tan sols un exemple de la manca d’aplicació de l’ergonomia als objectes que ens envolten. Suposo que agafat en un sentit més ampli el terme ergonomia també es pot aplicar a altres situacions que afrontem en la nostra vida diària. Segons la meva experiència –i vull pensar que no soc cap excepció- aquesta és una ciència mig oblidada per moltes empreses de tots els rams. Un exemple clàssic és el disseny d’algunes teteres i cafeteres, que fan inevitable que una part de la beguda acabi fora de la tassa. Segur que heu experimentat també la quasi impossible tasca d’obrir un CD nou, és a dir, de treure el paper transparent que l’embolica, sense utilitzar cap estri més que els dits. Ho trobeu normal? Us heu preguntat alguna vegada sobre la dificultat que normalment se’ns presenta quan hem d’obrir els envasos de molts productes d’alimentació? Una llauna de conserva per exemple? Us heu qüestionat si el quasi inevitable esquitx d’oli l’hem de considerar quelcom natural i inevitable? En definitiva, és normal que ens deixem tractar amb tant poca consideració pels fabricants i comerciants que ens col·loquen els seus productes?
Seria bo que ens anéssim acostumant a prescindir d’aquells productes de disseny clarament antiergonòmic, aquells que ja es veu que quan els vulguem utilitzar ens portaran problemes. No estic dient que el continent sigui més important que el contingut però quan comprem un producte ens hauríem de fixar també en l’envàs i en la manera d’obrir-lo. Si tots féssim el mateix estic segur que els fabricants es posarien les piles i tots en sortiríem beneficiats. I una reflexió final: fabricar bé no és necessàriament més car que fabricar malament.
2 comentaris:
tens tota la raó, i si alguns empresaris ho tinguessin en compte potser alguns treballadors serien més rendibles i l'ambient de treball seria més amable i profitós. Peeeeeroooo ... ;)
Clidice,
Exacte!
Publica un comentari a l'entrada