Amb IVA o sense?

Avui parlarem de l’IVA que paga o hauria de pagar el consumidor final. Cada dia és més corrent que, en acabar la seva feina, l’operari que ens ve a casa a resoldre’ns un problema domèstic ens faci aquesta pregunta: amb IVA o sense? De vegades ni tan sols t’ho pregunta, ja s’entén que la factura és un simple paper en blanc. Normalment –ara parlo per mi, encara que no doni gaire bon exemple- la resposta acostuma a ser sense, i el motiu és obvi.

Però consideracions fiscals i morals al marge, als efectes de la butxaca del consumidor és com si ens preguntessin si ho volem amb descompte o sense descompte. És evident que estem davant d'un frau però qui fa el frau, el lampista o el client? Hi participen tots dos però al meu entendre, en aquest cas concret és el client qui s’emporta la major part de la culpa, ja que s’estalvia de pagar un impost del que el lampista només fa de recaptador forçat per compte de l’estat. És a dir, el lampista fa d’intermediari entre el client que hauria de pagar i l’estat que hauria de cobrar.

Per cert, aquesta feina el lampista la fa obligat i de franc, sense cobrar cap mena de remuneració per fer de recaptador d’impostos. Si l’estat pagués al lampista per aquesta feina segurament el lampista tindria menys interès en oferir la possibilitat de cobrar la seva feina sense IVA. Després diuen de l’economia submergida, però des del govern no es busquen solucions imaginatives per reduir-la. Remunerar el lampista amb un punt d’IVA per la seva tasca de recaptador forçat d’impostos potser en seria una. I és que a ningú li agrada pagar l’IVA, però treballar de franc encara menys.