.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 30 de juny de 2010

Amb IVA o sense?

Avui parlarem de l’IVA que paga o hauria de pagar el consumidor final. Cada dia és més corrent que, en acabar la seva feina, l’operari que ens ve a casa a resoldre’ns un problema domèstic ens faci aquesta pregunta: amb IVA o sense? De vegades ni tan sols t’ho pregunta, ja s’entén que la factura és un simple paper en blanc. Normalment –ara parlo per mi, encara que no doni gaire bon exemple- la resposta acostuma a ser sense, i el motiu és obvi.

Però consideracions fiscals i morals al marge, als efectes de la butxaca del consumidor és com si ens preguntessin si ho volem amb descompte o sense descompte. És evident que estem davant d'un frau però qui fa el frau, el lampista o el client? Hi participen tots dos però al meu entendre, en aquest cas concret és el client qui s’emporta la major part de la culpa, ja que s’estalvia de pagar un impost del que el lampista només fa de recaptador forçat per compte de l’estat. És a dir, el lampista fa d’intermediari entre el client que hauria de pagar i l’estat que hauria de cobrar.

Per cert, aquesta feina el lampista la fa obligat i de franc, sense cobrar cap mena de remuneració per fer de recaptador d’impostos. Si l’estat pagués al lampista per aquesta feina segurament el lampista tindria menys interès en oferir la possibilitat de cobrar la seva feina sense IVA. Després diuen de l’economia submergida, però des del govern no es busquen solucions imaginatives per reduir-la. Remunerar el lampista amb un punt d’IVA per la seva tasca de recaptador forçat d’impostos potser en seria una. I és que a ningú li agrada pagar l’IVA, però treballar de franc encara menys.

5 comentaris:

Clidice ha dit...

ai ai ai, no donis idees que prou que fan anar amunt i avall aquests suposats diners de l'estat ;)

Anònim ha dit...

Miquel,

Remunerar el lampista per fer de facto de recaptador d'impostos és una gran idea. Te n'adones que si el proveïdor del servei se n'emportés una part, s'acabaria bona part del frau de l'IVA?

(A última homa, els capellans bé que cobren per exercir d'inscriptors del Registre Civil, oi?)

Respecte a la pregunte eterna d'amb IVA o sense, jo la resposta la tinc clara: sempre amb IVA. Si és sense IVA, i el lampista et fa un nyap, no tens cap garantia. Si a més, aquest nyap provoca un incendi o una inundació, l'assegurança del pis pot no cobrir-t'ho. I et pot quedar sense casa i sense diners.

És, certament, una hipòtesi extrema, però no pas del tot descartable.

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Molt encertat.

Obvies però un fet important que no s'esvairia amb l'1% de gestió: tot el guanyat s'ha de declarar, posem, al IRPF a més de la feinada que implica la gestió amb les AAPP.

És a dir, per tal que el lampista en guanyi 100 nets el client hauria d'abonar 18 d'IVA més el 35% d'IRPF (posem).

És a dir, per tal que el lampista en guanyi 100€ el client hauria de pagar 153€, segurament amb algun procediment que no inclogués la gestió dels diners pel lampista.

Dubto que compensi cobrar un euro per tota la paperassa i el moviment de diners.

Segurament els millors agents de cobrament d'imposts algun dia seran els bancs i els paypals.

Dani ha dit...

Mai ho havia vist així, és una bona idea crec!

Miquel Saumell ha dit...

Clidice, Alfons, Jordi, Dani,
Agraït pels vostres comentaris.