Ara i no només ara lo més fàcil és dir que Israel i aquells que li donen suport són sempre els dolents de la pel·lícula, i els pobres palestins i els seus aliats uns sants barons. Però en aquell puzle no tot és tan senzill i simple com alguns ens volen fer creure, i un petit però significatiu detall ens pot ajudar a entendre una mica més el conflicte. El mateix dilluns que es va produir l’assalt marítim de l’exèrcit israelià a uns vaixells turcs en aigües internacionals, una operació del tot rebutjable des de qualsevol punt de vista, vaig sentir el president de l’ong que dóna suport als espanyols embarcats en un dels vaixells afirmant amb tota naturalitat que “l’estat d’Israel no té dret a existir”. L’home ho deia molt convençut.Doncs bé, amb aquesta frase ja en vaig tenir prou. Si tota la seva argumentació per condemnar l’assalt, que no cal dir que jo també condemno sense pal·liatius, es basa en aquesta mena d’arguments, per mi aquests senyors deixen de tenir raó. Potser seran molt coherents amb les seves idees, i si segons ells Israel no té dret a existir lo més coherent és que defensin a qui intenta liquidar aquell estat. I emparats en aquesta coherència no ha de sorprendre que donin suport a Hamas, una organització terrorista que dit pel ells mateixos té com a objectiu principal la destrucció de l’estat d’Israel. Ara bé, que siguin coherents no vol dir que tinguin raó. No sé quina és la solució del conflicte però una cosa tinc molt clara: el mateix dret que tenen els palestins a tenir un estat propi el tenen els jueus a conservar el seu.
18 comentaris:
el mateix dret que tenen els espanyols a tenir un estat propi el tenen els catalans? o potser és que l'estat espanyol, com el d'israel, no tenen dret a existir?
CERT TE DRET A EXISTIR,PERO NO TE DRET A CAP GENOCIDI,ELLS MEINYS QUE NINGU,PERO....ELS MALTRACTATS SEMPRE ACABAN SEN MALTRACTADORS.
EL HOLOCAUSTRA NO POT SER CAP PATEN DE "CORS".
JUGANT AMB BCN.
Tot estat té dret a existir. Però la comunitat internacional ha de tractar a tots per igual. El problema és que això de comunitat internacional ja fa uns quants anys que, allunyada la lluita capitalista-comunisme, no acaba de fer el seu paper garantista dels drets humans.
Kika,
Aquest dret el té tothom, és universal, i faltaria més, tothom té dret a existir.
Oliva,
Exacte.
Andreu,
Doncs potser la solució s’ha de buscar als organismes internacionals que amb els anys s’han quedat obsolets.
Ja m'agradaria a mi que tots aquests activitats pels Drets Humans els defensessin amb el mateix ímpetu als països àrabs, les banderes dels quals enarboren amb tanta alegria.
Jaume,
Estaria bé, sí.
Benvolgut Miquel,
Temps fa que no passava, em sobte l'escrit...i discrepo, serè dels sense raó potser...en tot cas per no entrar en debat et convido a no deixar-te perdre per la reescriptura de la historia (aquella que fan els vencedors)i com a mínim rectificar el final, doncs per ser fidels a la realitat, en comptes de:
"el mateix dret que tenen els palestins a tenir un estat propi el tenen els jueus a conservar el seu."
per una afirmació mes real i en la mateixa línia:
...el mateix dret que tenen els jueus a tenir un estat propi el tenen els palestins a recuperar i a conservar el seu.
Aixo no es com l'ou i la gallina, queda clar qui hi era abans.
Amb molt d'afecte.
Salut!
Hola Nússer,
Primer de tot, content de retrobar-te.
Hi ha moltes maneres de ser als llocs i ja pots suposar que jo ara no entraré a discutir sobre qui hi era abans. Sigui com sigui constato que almenys tu també defenses el dret dels jueus a tenir un estat propi, i dit això convindràs amb mi que les coses es poden explicar de moltes maneres; jo n’he escollit una que m’ha semblat que reflecteix força bé aquella realitat, i tu segurament ho haguessis explicat d’una altra manera. D’això se’n diu llibertat d’expressió, i per tant tampoc entraré a discutir sobre quina versió és "més real". Evidentment i des del meu respecte a la discrepància, jo em quedo amb la meva.
Miquel,
No sols van deixar anar aquesta bajanada de què "l’estat d’Israel no té dret a existir" sino que ahir al vespre, després de la manifestació del passeig de Gràcia, encara en van deixar anar una de més grossa:
"És el principi de la fi d'Israel"
Apart de l'evident abús d'alguna d'aquelles substàncies el tràfic de les quals està sotmesa a control per part dels Estats, aquestes (i aquelles) paraules també vénen a il·lustrar allò de què la ignorància és molt valenta: és evident que aquests angelets pacifistes que somnien amb la destrucció d'Israel no s'han pres la molèstia d'informar-se sobre l'Opció de Samsó ni tampoc sobre la capacitat de segon atac.
Recordeu l'Antic Testament: Samsó va morir matant.
En altres paraules: aquells qui somniem corren el risc de despertar-se un dia i trobar-se amb què els seus somnis han esdevingut realitat.
Tots els països han de respectar els drets humans, ja es diguin Israel, Iran, Xina, o com li vulgueu dir...
En això crec que gairebé hi estarem tots d'acord...
L'argument segons el qual no es pot criticar Israel perquè altres països també fan barbaritats em sembla una mica rebuscat. Que l'Estat Marroquí no respecti els drets dels Saharauis, que a l'Iran les dones visquin oprimides o fins i tot que Hamas no reconegui l'Estat Israelí dóna via lliure a Israel per saltar-se a la torera la legislació internacional?
Aquest és el mateix argument que fan servir com a excusa els nostres polítics per robar als ciutadans "nosaltres robem però els de l'altre partit també ho fan".
Estic fart, per altra banda d'aquest argument segons el qual tots els que estan a favor dels palestins estan a favor de Hamas o de l'Islamisme Radical pel fet d'anar plegats a una manifestació. Segons això, la gent d'ICV estaria en contra de l'abortament perquè van anar junts amb el PP a les manifestacions contra l'atemptat de l'11M no?
I per últim, el que més em cansa de tot, si critiques alguna actuació dels governants israelians ets antisemita...
Per una banda, per ser antisemita has d'odiar als palestins i als israelians per igual, ja que els àrabs també són un poble semític...
A part d'això, què us semblaria que jo anés pel carrer i li trenqués les dents amb una puntada de peu a una anciana i quan m'insultéssin digués que em tenen mania per ser català?
No tinc absolutament res en contra dels jueus, més aviat per deformació historicista durant un temps vaig tenir una certa inclinació a interessar-me per aquesta cultura i el seu llegat, no em considero antijueu ni antisemita, i crec que els proisraelians fan molt de mal al judaïsme escudant-se en aquesta religió per excusar segons quines coses...
Jo crec que més enllà de la retòrica religiosa que envolta tots els conflictes de l'orient mitjà, hi ha un clar interès geopolític... Per alguna cosa ja hi havia garrotades allà abans de les guerres entre Egipcis i Hitites... És molt llaminera una zona que es troba entre 4 continents... Potser per a això les 3 principals religions hi han posat els llocs sants...
3 continents perdoneu...
Alfons,
T’agraeixo el comentari.
Dani,
Estic d’acord amb moltes de les coses que dius, i et vull recordar que sobre l’assalt marítim jo vaig escriure textualment que es tractava “d’una operació del tot rebutjable des de qualsevol punt de vista (...) que no cal dir que jo també condemno sense pal·liatius”.
Més que res per evitar qualsevol malentès per part teva.
Dani,
No crec pas que el tema sigui l' "i tu més" que fa servir Israel per tal de defensar-se dels atacs mediàtics (encara que, dit de passada, t'indico que això potser es deu a què Israel és l´única democràcia d'una amplíssima regió que va des del Marroc fins al Pakistan: l'ú-ni-ca; perquè et facis una idea del règim de llibertats imperant, ahir mateix un grup d'oficials reservistes de l'Armada israeliana criticava sense embuts l'operació d'assalt al vaixell. Prova de fer això en qualsevol país àrab: el cap no t'aguantaria damunt les espatlles).
El tema que discutim és si Israel té dret a existir o si, com aquests defensors dels drets humans desitgen/pregonen/proclamen, ha de ser destruït ("l’estat d’Israel no té dret a existir" "és el principi de la fi d'Israel").
És una pregunta ben simple, Dani:
L'Estat d'Israel, té dret a existir?
(T'avanço que jo que crec que Israel sí que té dret a existir).
I si creus que no en té, si us plau, no et quedis en la mera resposta sí/no i fes el favor d'aportar-nos (a) raons que en justifiquin la destrucció i (b) tres o quatre idees sobre què creus/desitjaries que passés un cop Israel fos destruït (coincidiràs amb mi, que la destrucció, si no va acompanyada de la construcció d'alguna cosa millor, resulta una activitat particularment gratuïta).
És que ningú no diu que no s'hagi de criticar o condemnar Israel. El que no s'entén és que Israel estigui sempre sota la lupa dels teòrics defensors dels drets humans com si fos el país a on més drets es violen del món sencer i a la mínima se li apliquin els vells tòpics contra els jueus i s'arribi aqüestionar la seva legitimitat com a estat. Més encara quan els que fan les crítiques són, per a dir-ho suau, comprensius amb règims que entre altres coses discriminen la dona, maten els homosexuals, no hi ha llibertat de premsa ni d'opinió ni d'associació,....coses que, per cert, no et trobes a Israel.
Quan un palestí mor et mostren la seva familia, te'n diuen el nom, et mostren la fotografia....i és dificil no sentir-t'hi afectat. Això no passa en cap altre conflicte del món amb molta més mortandat i violació dels drets més bàsics.
No es demana que no es critiqui Israel. Es demana equanimitat i coherència.
L'has clavada, Jaume. Es més: és el vell antisemitisme de tota la vida sota la disfressa de solidaritat amb el poble àrab/palestí (encercleu allò que s'escaigui). Veuen la palla en l'ull aliè però no pas la biga en el propi. Si féssim una Eurovisió de respecte als drets humans a l'Orient Pròxim i Mitjà, Israel el guanyava per golejada.
Crec que aquest article desenvolupa això que has apuntat d'una manera prou clara:
"Victor Davis Hanson sobre las hipócritas protestas turcas"
Només cinc cèntims:
"It is not anti-Semitic to discuss divided cities, occupations, the use of force, blockades, refugees, etc. It is, when all these topics mysteriously appear only in reference to Israel so as to suggest it is somehow singular in its transgressions."
@ tothom,
Per acabar en tema us recomano la lectura del llibre "Ridículament correcte", d'Anthony Browne, que estic segur que no us deixarà indiferents.
La meva alternativa no és destruïr israel sino crear un estat que englobi l'actual israel, la franja de gaza i cisjordània. Es podria dir israel, palestina o com es vulgui. Un estat aconfessional i laic en el qual tothom tingués cabuda. Això és el mateix que desitjaria per jordània, per egipte, per iràn, i també per Vaticà i per a aquesta Espanya aconfessional amb "relacions especials amb l'església catòlica"...
Però en aquest cas, sumant a la gent dels territoris dominats per l'Autoritat Nacional Palestina, potser la balança democràtica no seria la mateixa i tot i que crec que els israelians i els palestins normals i civilitzats podrien viure no sé fins quin punt els individus dogmàtics i extremistes que hi ha a ambdues bandes del mur serien capaços de conviure...
I sento tirar per terra els vostres arguments perquè sóc el primer que ha criticat l'extemisme catòlic i musulmà sempre que ha calgut, i no tinc cap tipus d'odi al poble jueu. La única cosa que em sap greu és que un país que ha pogut realtzar utopies com la dels kibutz es dediqui a tacar la seva pròpia imatge fent les barbaritats que fa.
Per altra banda estic d'acord amb vosaltres en que hi ha molts israelians de bona pasta que es dediquen a criticar el seu propi govern i les actuacions del seu exèrcit... de la mateixa manera que hi ha palestins que denuncien les actuacions de hamás o iranians que han mort defensant els seus drets democràtics. Criticar un govern o vol dir criticar els ciutadans del pais...
Però si voleu podeu seguir acusant a tothom d'antisemita de manera fàcil... però no crec que d'aquesta manera feu cap bon servei al poble jueu.
No es pot assaltar un vaixell en aigues internacionals. Si el vaixell hagués entrat a la costa de gaza l'IDF tindria arguments per bombardejar-lo, però les coses no s'han de fer aixi. Això marca una línia molt fina de separació entre aquelles barques d'assalt militar i els pirates somalís... Si ni tan sols això ho veieu clar...
Dani,
A l'Estat d'Israel ja hi conviuen, els jueus i els palestins: al capdavall, el 20% de la població de l'Estat és àrab.
Potser no és una convivència ideal, però en qualsevol cas, són ciutadans d'un mateix país. És més, el percentatge de població jueva sobre el total de població de l'Estat no ha deixat de davallar des del 1950: en aquella època hi havia només un 8% de població musulmana (com a conseqüència de les neteges ètniques dutes a terme durant la primera guerra àrabo-israeliana) i en aquests moments depassa el 16% (per a que els números et quadrin hi ha, a més, si fa no fa un 2% d'àrabs cristians i un altre 2% de drusos).
Anar més enllà i volen incloure tot Terra Santa en un mateix Estat, em sembla una fantasia: Israel és un país que és a la avantguarda del segle XXI, mentre que, com més va més evident es fa que el món àrab recula qui sap cap a on. Cap al segle XV, potser. Qui sap. La solució dels dos Estats em sembla la menys dolenta: tal i com diuen els anglesos, good fences make good neighbours.
Finalment, ningú està acusant ningú s'antisemita. Tan sols s'ha indicat la desproporció entre la reacció que genera qualsevol acte dut a terme per Israel en comparació amb actes de naturalesa similar duts a terme per d'altres països. Les reaccions abracen des de la indignació més genuïna fins a exhortacions a la destrucció de l'Estat d'Israel, com hem pogut comprovar al passeig de Gràcia de Barcelona aquest mateix cap de setmana.
No és la critica el que sembla inacceptable sino l'evident assimetria en les crítiques. Hi ha raons per creure que darrere aquesta singularització del actes d'Israel rau el antisemitisme més primari.
Publica un comentari a l'entrada