Dimarts hi va haver una vaga de funcionaris. Segons els sindicats, 3 de cada 4 funcionaris van fer vaga; segons l’administració, 9 de cada 10 funcionaris van anar a treballar. No sóc funcionari ni pertanyo a l’administració però llegint després els titulars de diaris de totes les tendències vaig arribar a la conclusió que la vaga va fer figa, tal com per altra banda ja era mig de preveure.Vaig passar la jornada de vaga a l’Empordà, que de tant en tant va bé desconnectar una mica. Res de l’altre món, al matí una agradable passejada d’anada i tornada pel camí de ronda que surt de Calella de Palafrugell en direcció sud cap a la banyera de la russa, també coneguda com a Cala d’en Massoni (a la foto). Després de la caminada, dinar a l’Hotel El Pati, a Peratallada, amb un menú de 18 euros força correcte. A la tarda una passejada per aquelles contrades per constatar, entre altres detalls més agradables, que aquells boscos estan plens de branques i arbres morts i molt secs que encara no ha retirat ningú. No cal ser cap expert en incendis per preveure que aquest estiu el combustible latent que hi ha al bosc ens portarà molts més problemes que altres anys.
Tornant a les xifres de la vaga és evident que algú menteix, una situació que es repeteix sempre que hi ha vaga i que, per tant, ja no constitueix cap sorpresa. Amb les vagues ens enreden sempre. Dit això em pregunto si és massa encertat que els sindicats hagin decidit convocar una vaga precisament ara. Jo m’ho miro des de fora i arribo a la conclusió que tant els convocants de la vaga com els vaguistes potser no han estat massa oportuns, tenint en compte que els funcionaris públics viuen rodejats de treballadors que corren un risc seriós de perdre el seu lloc de treball d’un dia per l’altre, així com de milions d’aturats que ja l’han perdut i tenen poques perspectives de recuperar-lo a curt termini. És evident que dimarts els vaguistes no buscaven precisament la complicitat d’aquests dos col·lectius.
3 comentaris:
Totalment d'acord, Miquel. És un error de càlcul pueril per part dels sindicats; encara que, ben mirat, com que estan instal·lats dalt les seves torres d'ivori, res no ens ha d'estranyar.
(Dins de la categoria semifuncionarial hi pots incloure els milers i milers d'alliberats sindicals -- també els de l'empresa privada, és clar.)
Des de l'inici de la crisi, ben bé 3 milions de persones ha perdut la feina a Espanya. Quants d'ells eren funcionaris? Zero.
Enough said
PD. Les coses, vistes des d'una platja de l'Empordà prenen una altra perspectiva, oi? ;-)
em sembla que va ser ahir vespre que vaig escoltar que a TV3, a aquest Àgora deixatat que fan, hi anaven a parlar de la vaga representats del govern, dels sindicats i de la patronal. I vaig pensar: "com és que només conviden a una de les parts?". Doncs, això, que encara em queden dos rutes per fer en bicicleta a l'Empordà i tot aquest tipus de coses.
Alfons i Clidice,
Moltes gràcies pels vostres comentaris. El problema és que per començar a arreglar totes aquestes coses s’han de fer lleis, i les lleis es fan al Parlament, i en el cas de Catalunya més de dos terços dels diputats són funcionaris públics. Crec que amb això ja està tot dit.
Publica un comentari a l'entrada