.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 7 de juny de 2010

Vaga general ara, una equivocació

Els sindicats anuncien ara una vaga general, tot i que saben que no servirà de res. Això sí, estan en el seu dret a promoure una vaga, però que sàpiguen que a continuació els empresaris potser tindran la temptació de convocar un lock-out. El número d’empreses que perden diners va en augment i moltes ja han tancat. N’hi ha d’altres que entre la manca de finançament i problemes de tota mena tenen seriosos dubtes sobre la seva viabilitat. No ens enganyem, ara la cosa no està per vagues ni per lock-outs, i menys encara quan les vagues les decideixen uns personatges que no tenen cap mena de representativitat. Evidentment estic pensant en els sindicalistes, però si parlem de manca de representativitat podem posar els dirigents empresarials al mateix sac. Sabeu quin és el percentatge d’afiliació de les empreses a les organitzacions patronals? I el percentatge d’afiliació dels treballadors als sindicats? Per més baix que apunteu encara us quedareu llargs. Així que poca broma, qui tingui feina que miri de conservar-la en comptes d’arriscar-se a perdre-la. I si a canvi de conservar el lloc de treball s’ha de treballar més o cobrar una mica menys tinc molt clar quina és ara la meva opció. Cal recordar també que els dirigents sindicals no arrisquen res personal convocant una vaga. Per altra banda, ara que s’han de reduir despeses potser seria el moment dolç per eliminar per decret les generoses subvencions públiques a patronals i sindicats, i els que necessitin els serveis d’aquestes organitzacions que se’ls paguin de la seva butxaca (ara els paguem entre tots via impostos). Per cert, la CEOE què carai espera per foragitar d’una vegada el seu desacreditat president? Quina força moral pot tenir Díaz Ferrán per negociar amb els sindicats? Vivim en un país que se’n va a can taps i alguns no ho volen veure, i mentrestant aquest desgavell ja l’estem pagant amb escreix entre tots. Tot plegat no pinta gens bé però convocar ara una vaga general, rotundament no.

12 comentaris:

kika ha dit...

doncs va digue'n els percentatges d'afiliació.

Miquel Saumell ha dit...

Kika,
17.4% segons dades facilitades pels propis sindicats.

Clidice ha dit...

això dels sindicats i la CEOE clama el cel. respecte a la vaga no tinc opinió formada, reconec que m'estic convertint en una autista social :(

Alfons Claver ha dit...

Doncs els sindicats es quedaran sense arguments. Mireu sino com va la cosa a Alemanya:

Duro plan de ahorro del Gobierno Merkel
Alemania reducirá 10.000 funcionarios y bajará el sueldo un 2,5% al resto

* El plan prevé ahorrar 51.000 millones en seis años para reconducir el déficit
* Berlín opta por un recorte drástico en las ayudas sociales
* Sólo el presupuesto del Ministerio de Educación esquivará el tijeretazo
* El recorte podrá afectar a los 1.100 millones de euros previstos para Opel
* Se estudian gravámenes para entidades financieras y centrales nucleares
* Cancelada la reconstrucción del palacio de Berlín

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Clama el cel, sí senyora, i més tenint en compte que les xifres “reals” d’afiliació sindical són força inferiors a les xifres “oficials” que faciliten els interessats.

Alfons,
Els alemanys (i ara també els britànics) demostren amb les seves mesures ser molt més responsables que nosaltres, i com a premi sortiran de la crisi amb molta més facilitat i rapidesa.

Alfons Claver ha dit...

Realment, la Merkel pot haver estat una mica cagadubtes tots aquests mesos, però al final predica amb l'exemple... i de quina manera.

No conec pas l'estatut dels funcionaris a Alemanya (suposo que ho laminaran per l'equivalent a la nostra categoria de laborals), pero això també servirà perquè caigui un altre tabú: això de què als funcionaris no se'ls pot pas acomiadar.

PD. Dades d'afiliació als sindicats: no t'ho he volgut comentar aquest matí, perquè suposo que deus tenir dades de primera mà, però la meva primera reacció quant has publicat allò del 17,4% ha estat "no, no pot ser; és massa". Pel teu últim comentari, veig que coincidim en el tema.

A.Orte ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
A.Orte ha dit...

Coincideixo amb la vostra apreciació. Ho diu un treballador públic (no funcionari) que està avui treballant mentre a la porta hi ha algun sindicalista repartint papers amb incapacitat de veure més enllà dels aspectes materials que el relacionen amb el sector públic. Crec que ajudaria molt que tots els treballadors públics es plantegin en quina mesura la seva feina contribueix a millorar els serveis públics... També crec que a l'administració cal que algú determini què es pot fer amb personal propi i què no cal externalitzar (aquí hem comès l¡'error de mantenir una part augmentant l'altre, i viceversa, i no, no sempre externalitzar porta a millors resultats). I per últim plantegem el debat obertament sobre quins empresaris, grans o petits, estan disposats a mantenir la seva activitat sense el diner públic. Del resultat d'aquesta reflexió (amb instruments sòlids) ens ha de sortir un dimensionament del sector públic. No entro en altres reformes de l'economia que, per cert, no esmenteu en el cas alemany, sense el qual un país no surt de la crisi. Concretament, l'establiment d'un model productiu sostenible en el temps i no pas d'un model basat en uns beneficis empresarials brutals amb poc valor afegit.

Alfons Claver ha dit...

Coincideixo amb tu, Andreu.

Jo crec, a més, que els sindicats que han muntat aquesta vaga d'avui no han calculat de manera realista la poca simpatia que el seu cas aixecaria en la resta de la població. A mi em sembla un error d'apreciació molt gros.

Miquel Saumell ha dit...

Alfons,
Una informació addicional sobre l’afiliació als sindicats: a l’ensenyament públic de Catalunya (que també fa vagues sovint) no arriba ni al 10%.

Andreu,
Només per aclarir-te que tots els empresaris privats que jo conec, i t’asseguro que en conec uns quants, mantenen la seva activitat sense diner públic. I sobre la dimensió del nostre sector públic, segueixo pensant que s’haurà d’aprimar molt. De quina manera s’han de fer aquests aprimaments no en tinc ni idea, però que s’hauran d’acabar fent no en tinc cap dubte. Mirem què passa aquests dies més al nord i tindrem alguna pista.

Alfons Claver ha dit...

Miquel - doncs si a l'ensenyament és el 10% (i tinc la impressió que es tracta d'un col·lectiu ben organitzat), és evident que a la resta de sectors no pot anar gaire més enllà.

Parlant del sector públic, potser trobaràs interessant aquest infograma d'El País d'avui i que he postejat al meu Facebook. És força complet.

A.Orte ha dit...

Miquel, segurament és perquè coneixes empresaris honestos, que es guanyen la vida dignament i no són "rics". Per desgràcia les grans empreses i algunes empreses multinacionals de l'àmbit de la consultoria, i alguns clubs i associacions privades no poden dir el mateix sobre quins són els seus clients i quina és la seva relació amb els polítics i la seva dependència del diner que els polítics (no la gent que hi treballa a l'administració) decideix donar.