Amb una solemnitat mai vista en ocasions anteriors per part dels seus predecessors en el càrrec, amb entrevista en prime time per TV3 inclosa, el president Montilla va donar dilluns per acabada la legislatura. És l’hora de fer balanç del segon tripartit i lògicament per a Montilla i els seus el balanç és molt positiu. Ara caldrà comprovar si la ciutadania també ho valora tan positivament com ho fa el govern sortint, i això es veurà clarament el 28 de novembre quan els ciutadans ens acostem a les urnes i decidim el nostre vot. No tinc cap dubte que si els tres partits que conformen l’actual govern tornessin a assolir els suficients escons per formar un tercer tripartit es repetiria la fórmula. Però si això passés alguns ens haurem de treure el barret per dir humilment que d’aquest negoci no hi entenem gens, i segur que no ens vindrà al cap allò tan repetit que diu que el poble mai no s’equivoca.
Però Montilla i els seus socis polítics saben que això no passarà, perquè saben que el balanç que ens deixa aquest govern és per dir-ho suaument manifestament millorable, i el gruix de la ciutadania farà el que sigui per evitar un tercer tripartit, cadascú a la seva manera. Uns es quedaran a casa i no aniran a votar, uns altres votaran qualsevol opció sempre que no faci tuf de tripartit, i molts jugaran a cavall guanyador i votaran CiU. A dia d’avui jo encara no sé a qui votaré el 28 de novembre, i no ho dic per amagar la meva opció política, que també, sinó perquè amb tota franquesa a hores d’ara encara no he decidit el sentit del meu vot. Alguna vegada ja he explicat que en les darreres tres o quatre eleccions vaig votar unes llistes que mai han assolit un escó, però aquesta vegada potser afinaré una mica més i optaré per quelcom que serveixi per alguna cosa més que per deixar constància d’un vot purament testimonial. Tots plegats tenim encara unes quantes setmanes per rumiar-hi. Ep, amb tots els respectes per aquells votants fidels del tripartit que ja han decidit repetir el vot. Hi ha gent per tot.
Però Montilla i els seus socis polítics saben que això no passarà, perquè saben que el balanç que ens deixa aquest govern és per dir-ho suaument manifestament millorable, i el gruix de la ciutadania farà el que sigui per evitar un tercer tripartit, cadascú a la seva manera. Uns es quedaran a casa i no aniran a votar, uns altres votaran qualsevol opció sempre que no faci tuf de tripartit, i molts jugaran a cavall guanyador i votaran CiU. A dia d’avui jo encara no sé a qui votaré el 28 de novembre, i no ho dic per amagar la meva opció política, que també, sinó perquè amb tota franquesa a hores d’ara encara no he decidit el sentit del meu vot. Alguna vegada ja he explicat que en les darreres tres o quatre eleccions vaig votar unes llistes que mai han assolit un escó, però aquesta vegada potser afinaré una mica més i optaré per quelcom que serveixi per alguna cosa més que per deixar constància d’un vot purament testimonial. Tots plegats tenim encara unes quantes setmanes per rumiar-hi. Ep, amb tots els respectes per aquells votants fidels del tripartit que ja han decidit repetir el vot. Hi ha gent per tot.
11 comentaris:
i suposo que el psc espera poder convèncer en aquestes setmanes a molta gent que com tu encara no sap que votarà...
Doncs, com que no puc votar l'inexistent partit propi jo tampoc sé què votar, francament. M'ho aniré mirant però crec que ningú m'engrescarà prou i acabaré en blanc.
Tot i que ja saps quina és la meva tendència política, amb militància inclosa, tampoc sé a qui votaré. Ja ho veus on hem arribat! :(
Kika,
Potser els socialistes tenen molta feina a fer durant la campanya però t’asseguro que el fet que dubti a qui votar no comporta necessàriament que no tingui molt clar a qui segur que no votaré. No sé si m’explico.
Ramon,
Però tingues en compte que votant en blanc estàs perjudicant els partits minoritaris ja que al augmentar la participació augmentes també el llindar del tres per cent mínim necessari per entrar al Parlament.
Clidice,
Això teu hauria de ser digne d’estudi per part dels nostres amics politòlegs. Jo no hi entenc gaire però a primera vista se m’acut que o hi sobra dubte o hi sobra militància.
Tot just és el tercer cop que puc votar però crec que tinc força clar a qui donaré el meu suport. Com comentes, pel bé del nostre país, el tripartit no pot repetir i necessitem un canvi, i no precisament un "canvi real".
Salut!
Això et passa Miquel Saumell per creure que en els partits els militants només tenim el criteri de la cúpula i només seguim consignes. En som molts on som que tenim criteri propi i que treballem perquè les coses s'assemblin mínimament a allò que creiem. Les coses mai són blanques o negres i, malauradament, això és el que pensa la majoria de la població actualment. Una població, d'altra banda, emmandrida i aviciada a pensar únicament a favor o a la contra, sense reflexió, seguint l'instint i donant per suposat tot allò dolent que els diguin de qualsevol i fent-ho extensiu. Oi que trobaries estrany i forassenyat que algú digués: "com què el venedor del comerç Pere és un lladre, tots els venedors de comerç són uns lladres"? Doncs potser ja va sent hora que comencem a confiar en els que valen la pena, a implicar-nos i passar a l'acció, a implicar-nos i fiscalitzar l'actuació dels del davant, a que els "bons" no es quedin a la privada perquè en treuen més benefici i menys insults, a que ... O sigui, a fer-nos grans i responsables d'allò que tenim entre mans. Que al final sempre és el mateix: "senyoreta aquest nen m'ha pegat". I ja ho sé que poca cosa podem fer contra els grans, però a la menuda es pot treballar molt i molt bé, i sumant sumant ...
Miquel,
Se t’entén perfectament.
Clidice,
Em sembla que o m’has mal interpretat o jo no m’he sabut explicar prou bé. El símil no és com dius "com què el venedor del comerç Pere és un lladre, tots els venedors de comerç són uns lladres" sinó "com què el venedor del comerç Pere és un lladre, no li compraré res més". Per això jo entenc que si ets sòcia d’un club de tenis lo normal es anar a jugar a tenis precisament a aquest club i no a un altre, de la mateixa manera que si milites en un partit com dius que fas em sembla que lo lògic és que votis aquest partit i no un altre. Aclarit això, 100% d’acord amb el teu comentari d’ara, només faltaria.
Jo penso que hi ha molts socialistes 'de boquilla', els agrada dir que ho son, però a la pràctica no ho son ni en el fer ni en el votar. Contrariament, els que els voten, no en presumeixen, simplement, son socialistes de fet.
El tripartit ha anat com ha anat i CiU no representa ni molt menys una opció de "canvi", seria seguir amb l'autonomisme buit d'utilitzar la paraula "Catalunya" 5 cops a cada frase per a que desprès hagi de venir el PSC a fer un estatut nou perquè amb 2 dècades no han tingut temps. Els socialistes ara mateix no tenen ni ideari propi, són polítics professionals. ICV no té cap tipus de credibilitat ja que és un simple repetidor del PSC. ERC ha jugat malament les cartes suportant els socialistes fins les últimes conseqüències i s'ha enfonsat amb ells. Una bona nota és que han aparegut partits nous (Solidaritat i Rcat) Però a part del projecte independentista no sé quin model econòmic i social volen. A part dins ambdós partits hi ha una bona colla de trepes, sobretot pel que fa Solidaritat...
Tenim un panorama patètic...
Ramon,
Suposo que "per tot hi ha de tot".
Dani,
La veritat, pintes un panorama gens engrescador.
I a tots dos, disculpeu el retràs en contestar-vos.
jo votare a escons en blanc-ciudadanos en blanco.
per un vot en blanc computable
Publica un comentari a l'entrada