Si us plau, no ens prometin llocs de treball!

De sempre i molt especialment quan la taxa d’atur és elevada, les esquerres tenen una tendència malaltissa a prometre la creació de llocs de treball si guanyen les eleccions, i massa sovint les dretes no poden evitar caure demagògicament en el mateix error. Quan un polític ens promet que crearà llocs de treball cal posar-hi totes les reserves ja que o directament ens enreda o no ens està dient tota la veritat. Un govern no ha de crear llocs de treball, això ho han de fer les empreses. Evidentment estic pensant en llocs de treball productius que generin riquesa pel país i que ens ajudin a sortir de la crisi. El que ha de fer un govern responsable és facilitar que les empreses puguin generar aquests llocs de treball productius i no posar-hi tantes traves burocràtiques com passa ara, i que a la pràctica dificulten la contractació laboral en comptes de facilitar-la. I en aquest aspecte poca cosa més han de fer els governs. Un cop establert el marc legal, com més senzill millor, més que fer, el que ha de fer un govern responsable és deixar fer.

Malament rai quan un polític es compromet a crear llocs de treball. En dir-ho, potser no està pensant exactament en augmentar encara més les places oficials de funcionari. O potser sí, vés a saber, perquè quan hi ha un polític entremig, i més encara en campanya electoral, les concrecions acostumen a ser més aviat escasses. També pot ser que el polític que promet llocs de treball tingui al cap fer créixer tota aquesta xarxa d’empreses públiques, miradors, altaveus, comissions, agències, oficines, secretaries, consorcis, patronats, consells, instituts, centres, delegacions, autoritats, etc., que massa sovint no serveixen per a gran cosa més que per justificar uns sous públics que ens podríem perfectament estalviar. I no s’ha de fer un gran esforç intel·lectual per associar el creixement d’aquest món que s’alimenta amb diner públic amb el foment d’un clientelisme polític totalment rebutjable.

En canvi, em sona bé quan un polític es compromet a reduir els llocs de treball que depenen de l’administració pública. Em sona bé que un polític es comprometi a aprimar-la. Es pot fer i s’ha de fer. En moments de crisi aquesta pràctica hauria de ser d’obligat compliment per a qualsevol tipus de govern. Tanta burocràcia no ens la podem permetre, i espero que ara ningú ho interpreti en el sentit que estic en contra de les tres emes: mestres, metges i mossos. És clar que vull els serveis bàsics! Del que estic parlant és d’aquelles pràctiques burocràtiques absolutament prescindibles que tots coneixem i patim cada dia. Per entendre’ns, estic parlant d’allò que alguns en diuen burrocràcia, una trista realitat que a la Generalitat no ha fet més que créixer sense mesura des de la seva restauració ara fa tres dècades.