.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 14 de març de 2011

Prendre cafè a Lisboa

Prendre cafè a Lisboa és tan habitual com fer-ho a Barcelona. Hi ha, però, algunes diferències. El cost de la vida a Portugal és una mica més baix que el nostre però tampoc tant, i per això sempre m’ha cridat l’atenció que el preu d’un cafè a Portugal sigui tan barat. Un cafè costa la meitat que aquí, més o menys mig euro, tot i que com és lògic el preu varia segons el lloc. A més a més, el cafè portuguès és de bastant millor qualitat que el nostre. Així com aquí no és estrany que el cafè de bar sigui més aviat tirant a dolent, a Portugal un cafè dolent és l’excepció. Vaja, jo n’he pres molts i encara no me n’han servit cap de dolent. Però si vols prendre’t un cafè a Lisboa, no demanis un cafè. Fes com fan els lisboetes i demana uma bica se faz favor (bica = bebe isto com açucar), i si t’esforces amb l’accent quedaràs com si fossis un autèntic lisboeta, encara que no t’hi posis sucre. Però això sí, bica només a Lisboa. A la resta de Portugal, un cafè és un cafè, excepte a Porto, que d’un cafè en diuen cimbalino. I tot això referit al cafè sol, que a partir d’aquí hi ha tot un catàleg de varietats a l’entorn del cafè (Abatanado, Pingado, Galão, Carioca, Garoto, Escaldado, etc.) que deixarem per un altre dia. Un bon lloc i molt cèntric per prendre cafè a Lisboa és el Nicola, rua 1 de Dezembro 35 (Rossio). També hi trobes turistes, com a tot arreu, però encara hi domina la clientela local, un detall que sempre s’agraeix. Això sí, al Nicola per un cafè pagues una mica més del mig euro que dèiem abans, però el lloc s’ho val.

6 comentaris:

Jordi Roca - PP Tarragona ha dit...

Miquel,

Fantàstica lliçó cafetera/turística, fins i tot pels que no ens agrada el cafè.

I, si em permets la correcció, em penso que és "hi ha algunes diferències", no "hi han".

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
S’agraeix la correcció. I si no t’agrada el cafè, tu t’ho perds!

Joa'Quim ha dit...

A mi el que m'empren..a del cafè es que ara em pregunten "sol?", "caram no ho hi demanat pas amb llet o llegiu", responc jo, i es que per els sudacas un "cafè" comporta un afegit de llet i s'empipen si no els hi posen i passa quelcom semblant amb el català i el castellà, som nosaltres els que tenim d'acostumar-nos?, no els podríem dir que aquí un cafè es un cafè i que no hi va inclòs el sopar del davant?. Som tan burros per sempre ser nosaltres els que baixem del ídem?.
Jo, per descomptat, continuo demanant "un cafè"... ahhh i "curtet" i els hi torno el sucre dient que no el soc demanat.

Clidice ha dit...

Fa anys que no prenc cafè, però si es trancta de Lisboa torno a prendre'n ràpid. I si aquí el cafè no es prou bo, ni t'explico el te, de sobre i amb aigua salada de la cafetera :(

Miquel Saumell ha dit...

Joa'Quim,
Et diré què faig jo quan demano un cafè curt i el cambrer es despista, la tassa s’omple fins dalt i quan se n’adona ho resol llençant una part del cafè. Passa molt sovint. Llavors jo dic: "ei mestre, això no és un cafè curt, això és mig cafè llarg", i ja li queda clar que me n’ha de fer un altre.

Clidice,
Sí, el te és també una assignatura pendent d’aquest país. Fins i tot a bons restaurants és un tema que no cuiden.

Neus. La meva Barcelona. ha dit...

M'encata el cafè i prendre'l fa que sigui un moment tranquil i per descansar. A veure si assajo i ho faig bé :). Gràcies!