Amb tota franquesa, l’exhibició femenina de diumenge no em va agradar. Una llotja del Barça ocupada exclusivament per dones (a la foto, d’El Periódico) tenia més a veure amb una operació de màrqueting que amb un veritable sentiment feminista o de respecte per la dona. Donant per fet que dissortadament la dona encara pateix una injusta discriminació en molts àmbits de la nostra societat, no penso que exhibir un munt de senyores a la llotja del Barça ajudi a solucionar el problema. Sóc conscient del mot que he triat, exhibir, perquè allò només va ser una exhibició gratuïta de cara a la galeria. Jo no sóc dona i no puc dir com hagués reaccionat si m’hi haguessin convidat, però em sembla que no m’hagués pas prestat a col·laborar en el joc.Si el president del Barça volia fer un pas en favor de la dona, no fa gaire, al decidir la composició de la seva junta després de guanyar les eleccions, va tenir una oportunitat d’or per demostrar la seva sensibilitat. Però va fer la junta que va fer i aquesta oportunitat la va desaprofitar. Per tant, ara que no ens vulgui vendre gat per llebre. I que consti que jo no sóc gens partidari de les quotes femenines que defensen alguns sectors de la societat, però és que això de diumenge al Camp Nou encara grinyola més que les quotes fixades per decret.
Però donem per bo que jo pugui estar equivocat. Donem per bo que sigui positiva la decisió d’haver omplert la llotja del Barça només amb dones. Al capdavall tot és opinable. Donem-ho per bo tot i que jo segueixo pensant que no ho és. Doncs bé, el sistema triat tampoc crec que hagi sigut el més encertat. Aquests dies s’ha dit que el Barça té més o menys una quarta part de la seva massa social formada per dones. No sé si és veritat però suposem que ho sigui. Si la junta volia omplir la llotja exclusivament amb dones ho tenia molt fàcil: fer un sorteig entre las sòcies. Però això d’exhibir senyores amb un determinat relleu social, fossin o no sòcies, em va semblar massa oportunista i poc respectuós amb les dones que són sòcies, que paguen religiosament la seva quota i que, com a dones, tenen la minsa representació que tenen a la junta directiva del senyor Rosell.
5 comentaris:
En el meu post d'ahir el meu comentari anava en la mateixa direcció. Canviar un paradigma per un altre, quan en la institució la igualtat no és efectiva, és fer coses de cara a la galeria.
Tot plegat molt lamentable, tant la decisió oportunista de Rosell com la participació de les dones que van acceptar formar part d'aquesta pantomima. En les directives esportives hi ha una majoria aclaparadora d'homes, que són els que habitualment ocupen la llotja. Em va semblar un gest més masclista que una altra cosa, igual que el maltractador que regala un ram de flors a la seva nòvia per fer-se perdonar. Un gest grandiloqüent, condescendent i sense cap capacitat per transformar la trista realitat. Ben al contrari. El món del futbol és discriminador, un cop més s'ha demostrat.
Andreu i Clara,
Gràcies, poc més puc afegir.
Teniu raó, poc que hagués costat, per exemple, fer un acte que donés rellevància pública a les seccions femenines del club o, com tu dius, ressaltar les sòcies. Però no, ho van fer a la rància. Senyores? si, és clar, però de classe, faltaria més! :(
Clidice,
És el que passa quan un decideix fer una cosa en la que no hi creu.
Publica un comentari a l'entrada