La presumpció d’innocència és un dels pilars de la democràcia. Suposant que això nostre sigui una veritable democràcia, només cal parar una mica l’orella per constatar que no tothom accepta de bon grat aquesta figura bàsica del nostre ordenament jurídic. Des de determinats estaments polítics i mitjans de comunicació d’una determinada tendència, aquella que consisteix en basar-ho gairebé tot en un anticatalanisme sense esquerdes, s’ha anat estenent com una taca d’oli la presumpció de culpabilitat dels catalans. Ells ho tenen clar: en cas de dubte, els catalans són culpables. Pels catalans, escoltar i llegir segons què s’ha acabat convertint en un perillós exercici de masoquisme d’allò més. I jo no sé vosaltres, les persones que llegiu aquest blog, però jo no tinc cap vocació d’esdevenir un masoquista amb caràcter permanent. Tot té un límit, com el té la pertinença a un club en segons quines draconianes condicions. Un club on pagues com el que més i reps com el que menys. I encara es queixen. I a sobre et diuen que ets un lladre. Vaja, de bojos.Una de les falses veritats és que els catalans són uns insolidaris i uns lladres. No uns presumptes lladres, no. Uns lladres. No els cal esperar a veure si un dia un jutge dictarà una sentència en aquest sentit, que veient cóm van les coses és quelcom que no s’ha de descartar pas. Però no els cal. Els catalans són uns insolidaris i uns lladres perquè ho diuen ells i punt. I això es va repetint a tota hora, dia sí i dia també. Hi ha persones benintencionades però, val a dir-ho, una mica curtes de gambals, que s’ho arriben a creure i tot. I a partir d’una falsedat com aquesta que estem parlant, induïda amb tota la mala idea entre un ampli segment de la població, ja no se m’acut què més podem fer els presumptes lladres per desactivar aquesta falsa veritat. Exigir la presumpció d’innocència no serveix per res. Fer pedagogia, tampoc. Una opció lògica i de sentit comú seria marxar tan aviat com es pugui, no fos cas que seguint per aquest camí de bojos ens acabessin ficant a tots a la presó.
5 comentaris:
Tranquils, que anem pel bon camí. Espanyolistes amb aparença intel.ligent o fins i tot intel.lectual, com podria ser el Sr Albert Rivera, estan obsessionats en fer-nos callar. No ens volen deixar discutir al Parlament sobre un tema com la independència. Si ja van amb aquestes arts, vol dir que el debat intel.lectual està guanyat, ara la seva única obsessió és prohibir. Hi ha gent amb l'única obsessió d'eliminar qualsevol cosa que vagi contra la seva "Constitución". L'important és la consciència de poble, el que no perdem de vista que el dret d'autodeterminació radica a Catalunya. Si això està clar, tard o d'hora, exercirem el dret d'autodeterminació, o el que és el mateix, la fruita caurà de madura. Soc net d'hortolans, i no he vist mai que la fruita es quedi a l'arbre, sempre cau de madura.
Jordi, que els deus t'escoltin, però Catalunya no es cap fruit en cap arbre, es un país colonitzar i esclavitzat i això es mes difícil que caigui per madur, si no agafem un bon bastó no caurà res.
Mentrestant ja que som lladres, perquè no ens comportem com a tals i els hi robem tot el que calgui, podríem "llogar" un Millet o dos i un parell de "polonesos", podríem apuntar-nos tots al atur i cobrar "l'idem". De fet el millor es el que tu proposes, fotre'n el camp.
ACABARN OFEGATS EN LA SEVA PROPIA MERDA.....DAVANT DE TAN FRIKISME, IRONIA I MOLT DE HUMOR.
JUGANT AMB BCN.
La veritat és que resulta esgotador escoltar-los, no cal dir que fer pedagogia és absolutament inútil, o sigui que només ens deixen un camí. A veure si tenim sort i molt abans ells decideixen independitzar-se de nosaltres, seria tot un descans.
Jordi,
Demanar a Madrid que es prohibeixi que els parlamentaris catalans debatin lliurament al Parlament un tema, sigui el tema que sigui, em sembla una bogeria. No em puc imaginar que a Madrid prohibissin administrativament aquest o qualsevol altre debat del Parlament. Per altra banda, dubto que tinguin mitjans legals per fer-ho.
Joa'Quim,
Deixem dir-te que no estic gens d’acord en posar-me a l’altura de la metròpoli. Aquí hem de demostrar més intel·ligència i seriositat. Si no ho fem així, no ens en sortirem.
Oliva,
No ho crec pas, ni crec que sigui bo que això passi. Catalunya ha de decidir el seu camí, això és més que evident, però sense pretendre marcar el camí dels veïns.
Clidice,
De vegades també ho penso, que la nostra independència ens podria arribar pel camí de l’expulsió per centrifugada espanyola. I si fos així, per part meva cap problema.
Publica un comentari a l'entrada