.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 3 de març de 2011

L’insult com a recurs electoral

Un aclariment previ per la gent de comarques que no segueix de prop la política barcelonina. Jordi Hereu, socialista de la tendència diguem-ne benestant, és l’alcalde de Barcelona. Opta a la reelecció en contra del criteri del seu propi partit que, vistes les enquestes molt desfavorables, hagués preferit que deixés pas a una altra persona com a cap de llista. Però contra tot pronòstic, l’actual alcalde va guanyar les eleccions primàries i lluitarà per repetir en el càrrec. Dit això, tot indica que les eleccions municipals les guanyarà sense dificultats Xavier Trias, un convergent de la mateixa tendència que dèiem abans, i ho farà més per demèrit aliè que per mèrits propis.

Normalment, quan abans d’unes eleccions i sense cap justificació el governant que ocupa el càrrec i opta a la reelecció perd els papers i es posa a insultar el seu adversari, estem davant d’un signe clar que ens diu que ho deu veure molt negre per guanyar-les. I sent-ne conscient, fins i tot una persona educada com l’alcalde Hereu, que normalment no utilitza l’insult com a eina electoral, acaba caient en la trampa fàcil d’insultar l’adversari. Suposo que pensa que, tenint-ho tot pràcticament perdut, poc més pot perdre si insulta el seu adversari. Però una vegada més Hereu s’equivoca, sigui la tàctica d’insultar de collita pròpia o fruit dels consells dels seus assessors electorals.

Quan hi han insults entremig, qui es desacredita és sempre qui els pronuncia i no qui els rep. Trias, que o molt m’equivoco o d’aquí quatre dies serà alcalde de Barcelona, serà el que serà, pot agradar o no, però ningú negarà que és una persona educada. Hereu també ho semblava però dir, com va dir l’altre dia, que Trias és un titella, és quelcom més que un insult, és una solemne tonteria. I la lògica ens diu que darrere d’una tonteria necessàriament hi ha d’haver un tonto. I tot i que fins i tot un tonto pot guanyar unes eleccions, i no cal anar gaire lluny per comprovar-ho, aquesta vegada les eleccions las guanyarà un candidat educat que no va caure en la provocació de l’actual alcalde. Per cert, alcalde, ja s’ha disculpat?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

DISCULPARSE?...PER FAVOR!.EL SRO HEREU EN LLOC DE FER UN GEST EDUCAT, EL MOLT CARALLOT,VA CONVOCAR DINS EL MATEIX AJUNTAMENT,UN CENTENAR I PICO,D'ENDOLLATS DEL CARRER NICARAGUA,PER RECLAMAR PROPAGANDA-MILITAN ,JA QUE SI PERDREN....TOTS AL CARRER!!!!!.PER CERT,LA ACLAPARADORA CAMPANYA INSTITUCIONAL DEL NOSTRE AJUNTAMENT QUI LA PAGA?
JUGANT AMB BCN.

Clidice ha dit...

Perdre l'alcaldia de Bcn, que han mantingut tants anys, és un daltabaix important per les llistes de l'atur, si més no per la banda socialista. I ja se sap que quan un qualifica s'està qualificant a sí mateix alhora, o sigui que la fama de beneït del senyor Hereu no sembla pas desmerescuda. El que em xoca és el gust dels barcelonins per tenir beneïts que els governin. Ara que, ben pensat, si mirem a València potser tot és més comprensible.

JORDI ha dit...

Home Miquel, sóc de comarques, però per gràcia o per desgràcia, quan obrim els diaris, ens expliquen les interioritats de la batalla de Barcelona. En tot cas, anant al gra, crec que d'insults i estirabots en sentirem uns quants. I és que els nervis estan a flor de pell, doncs les poltrones que s'hi juguen no són poques. I no sé perquè, però jo diria que a can Nicaragua els números no els quadren per res. Em sembla que es veuen a venir una tempesta impressionant. Però per si de cas, en Trias que no es refiï, que tampoc noto entusiasme convergent pel carrer.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Et responc: la paguem tots els que paguem impostos a Barcelona, i molts ho fem contra la nostra voluntat.

Clidice,
No et pensis, a molts barcelonins també ens xoquen determinades preferències polítiques dels nostres veïns. En fi, contra gustos...

Jordi,
El primer paràgraf té una explicació: no tothom llegeix diaris, no tothom segueix de prop el que passa a la capital, no tothom està al corrent de les petiteses dels barcelonins. D’aquí ve l’aclariment.