Anant en contra del sentit comú i de totes les recomanacions de la gent assenyada, algú va decidir tirar endavant una estrafolària oferta ferroviària en AVE que unia Toledo amb Albacete passant per Conca. Els estudis comercials previs ja apuntaven que la ruta no es justificava des de cap punt de vista. Tothom sabia que no hi hauria demanda. Però com que la decisió era política i venien eleccions, fa mig any es va tirar endavant la nova ruta, amb una oferta de tres trajectes diaris en cada sentit. El resultat: un promig de 9 passatgers al dia, que sense massa esforç es pot intuir que no tots paguen el bitllet, i un cost declarat de 18.000 euros diaris. Passades les eleccions, ara s’ha eliminat aquesta oferta ferroviària. Ha dimitit algú? S’ha cessat algú? No és cap secret que dimitir i cessar són accions que per les nostres contrades no s’estilen gaire, i aquest cas no ha estat una excepció.Els portuguesos, en això dels trens d’alta velocitat, ens acaben de donar una lliçó. Degut a la crisi, han paralitzat de moment la construcció del tram Badajoz-Lisboa, i això que la demanda comercial estava, en aquest cas sí, justificada. Veient el que ha anat passant a banda i banda de la frontera, en temes ferroviaris els portuguesos han demostrat tenir més sentit comú que els espanyols, encara que ara puguin haver actuat mig forçats per Brussel·les. Aquí vam tirar la casa per la finestra i es van fer despeses típiques de nou ric, però amb l’agreujant que de rics només ho semblàvem, però no n’érem. Ara tenim una xarxa d’alta velocitat que és la primera d’Europa i la segona del món, però hi ha un petit problema, i és que en moltes d’aquestes línies hi falta l’element essencial: el viatger.
Posar en servei un eix ferroviari sense passatgers, construir aeroports a Castelló, Ciudad Real, Lleida, etc., però sense que hi aterrin avions, són decisions polítiques pròpies d'ineptes o de corruptes, i haurien d’estar tipificades com a delicte al codi penal. M’imagino que en països més seriosos que el nostre, per fer coses com aquestes algú aniria de pet a la presó. Perquè hi ha una cosa que sovint oblidem: aquestes disbauxes es paguen amb els nostres diners, i si per tirar-les endavant s’han de reduir serveis bàsics els únics perjudicats per les retallades som els ciutadans.
4 comentaris:
Si no hi ha penalització judicial sobre certes "decisions" això no pot canviar. Dimitir a mi m'és una mica indiferent, el que vull són responsabilitats perquè jo sense haver fet números previs ja veig que aquesta línia serà deficitària i no justificarà mai cap tipus de despesa en AVE. Que hagi un tren per a desenvolupar les àrees més desafavorides, bé, però no cal que sigui AVE!
Galderich,
El problema és que si aquestes malversacions de diner públic han de ser jutjades per personatges com, per exemple, un tal Garzón, que després d’haver estat condemnat a nivell europeu per un tema de tortures ara ha estat alegrement elegit membre del Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell de Europa, t’adones que estem en un cercle viciós.
En el fons tots plegats només patim pel fet que la cosa política no es tracta de cara i amb profunditat. D'una banda volem polítics impecables i que no cobrin. Sinó cobren d'una manera ho faran d'una altra. En comptes de quedar-nos amb les anècdotes hauríem de parlar de tot plegat sense tantes precaucions, ningú no li nega el dret a un executiu de tenir un salari per dirigir una empresa, doncs comencem per aquí, tipifiquem les categories, les seves retribucions i, a la manera dels executius, també les responsabilitats. Així potser acabaríem amb tants privilegis, la majoria amagats. Deixem-nos de cridar pel "que roben" i exigim responsabilitats i que el sistema de control funcioni.
Clidice,
100% d'acord. Sempre he pensat -i aquí ho he escrit diverses vegades- que els nostres polítics cobren poc, i com que cobren poc les persones que valen no es dedicaran mai a la política, amb totes les excepcions -que són poques- que hi vulguem posar. És el peix que es mossega la cua. Els polítics haurien de cobrar segons uns barems similars als que s’apliquen a l’empresa privada i, això sí, haurien d’accedir al càrrec amb les mateixes condicions d’exigència professional que si entressin a treballar en l’àmbit privat. Però parlem clar, si això es complís tots sabem que una bona part dels nostres polítics es quedarien a l’atur, perquè tu no pots demanar a un professor de batxillerat, a un metge de la Seguretat Social, a un biòleg del zoo de Barcelona, a un funcionari del registre, etc. que tot d’una passi a gestionar una empresa de l’envergadura d’un ministeri o d’un ajuntament. No en saben, i és normal que no en sàpiguen doncs no s’han preparat per això, i a partir d’aquí es poden entendre els disbarats que fan amb els nostres diners. Sóc conscient, però, que a dia d’avui aquest discurs és molt impopular.
Publica un comentari a l'entrada