Fa cinc dies Xavier Trias va ser escollit alcalde de Barcelona. No se sap com ho farà però molts barcelonins esperem que ho faci millor que els seus antecessors. De moment, però, el seu mandat ha començat amb un fet diferencial positiu que li dóna un mèrit afegit: des que Narcís Serra, l’any 1979, va ser elegit el primer alcalde de la democràcia, cap dels seus successors va accedir al càrrec d’alcalde de Barcelona per la via de les urnes. Tant Maragall com Clos com Hereu van arribar a l’alcaldia de carambola, a mig mandat dels seus respectius antecessors, i va ser així per decisió dels cuiners de Nicaragua, és a dir, el politburó del PSOE a Catalunya.Posteriorment sí, aquests tres personatges es van presentar a les eleccions i les van guanyar, però la diferència és que quan les van guanyar ells ja eren alcaldes, és a dir, les van guanyar des de dintre. Trias és el primer alcalde de Barcelona des de 1979 que ha guanyat les eleccions sense ser alcalde, és a dir, des de fora. A ningú se li escapa que no és el mateix presentar-se a unes eleccions sent ja l’alcalde que sent un simple regidor. Els tres antecessors de Trias a l’alcaldia de Barcelona jugaven amb avantatge, i en aquest sentit l’elecció de Trias podríem dir que encara té més mèrit.
I això per no parlar de la desafecció política que es genera entre la ciutadania quan veu que el seu alcalde plega alegrement a mig mandat, prescindint del seu compromís de quatre anys amb els electors, i amb la mateix alegria el seu partit n’hi posa un altre per la via digital. És legal però és lleig.
2 comentaris:
I això què hi té a veure en la gestió que després faci l’alcalde?
Jordi,
Suposo, com intueixo que suposes tu, que no hi té res a veure.
Publica un comentari a l'entrada